L'altar major és una ara de més de tres metres de llarg, sostinguda per cinc columnes, i que serveix per a celebrar-hi la missa. Havia estat a dins del presbiteri, a l'altra banda de la reixa de ferro, però el 1973 va ser traslladada al seu actual emplaçament, més a prop dels fidels. Cal destacar les grans capelles laterals de la Puríssima Sang i de la Mare de Déu dels Dolors, afegides al segle XVIII, que li proporcionen l'aspecte d'un fals transsepte.
Cal destacar el retaule major d'alabastre de Beuda, atribuït a Vicenç Borràs i datat entre 1485 i 1493, tot i que sembla que ja era acabat el 1465. És d'estil gòtic flamíger renaixentista. Es considera una obra única a Catalunya i una de les millors mostres de l'escultura gòtica catalana de la segona meitat del segle XV, i, a més, és el darrer retaule d'aquesta tècnica al nostre país. Constituït per sòcol i bancal i format per nombroses peces d'alabastre procedents de la Garrotxa, el retaule té una alçada total de 6,56 metres, tres dels quals corresponen a la fornícula de la Mare de Déu de la Candelera.

Interior de la nau gòtica de la catedral de Santa Maria - (Ampliar)

Consta d'un sòcol llis i un bancal esculpit dividit en dos registres: l'inferior amb figures d'àngels que sostenen els símbols dels promotors de l'obra i el superior amb escenes de la Passió, emmarcades per dossers, alhora rematats per pinacles decorats. En el tabernacle central hi ha tres plafons més grans amb les representacions de l'Ecce Homo, la Mare de Déu i Sant Joan Evangelista. La part superior està coronada per una sanefa de motius vegetals, damunt la qual hi ha una gran fornícula amb la imatge de la Candelera, patrona de la població, que se celebra el 8 d'agost.

Orgue de la catedral de Santa Maria - (Ampliar)

L'orgue de la basílica s'hi troba present des de finals de l'Edat Mitjana. Segons un document de 1494, va ser construït el 1419 pel mestre Pere Granyera. No obstant, l'orgue que es pot observar actualment a la basílica és una construcció dels primers anys del segle XIX. Es va començar a construir el 1803 sota la responsabilitat de l'orguener Domènech Cavaillé i del seu pare, Joan Pere Cavaillé, procedents del Llenguadoc. Va ser acabat per Gaietà Vilardebó el 1854 i concebut segurament per a substituir el que hi havia hagut anteriorment, atès que va ser destruït per les tropes franceses durant la Guerra Gran (1793-1795). També va patir greus destrosses durant la Guerra Civil (1936-1939), però va ser restaurat a partir del 1976 per l'orguener Gerhard Grenzig, tot i que l'autoria s'atribueix al suís Louis Scherrer. L'orgue consta de quatre teclats amb aproximadament 57 jocs, cadireta, orgue major, eco i recitatiu, amb pedal de 12 botons i una octava.

Tomba de Ponç VI d'Empúries a la nau de la catedral de Santa Maria - (Ampliar)

La basílica conté els sepulcres d'alguns membres de la família comtal d'Empúries. Havien estat enterrats en una capella de l'ordre dels dominics als afores de Castelló; l'any 1733, les restes van ser traslladades al nou convent de Sant Domènec, edifici que avui ocupa l'Ajuntament. Després de la desamortització de 1835, el 1841, es van dipositar a Santa Maria, darrere l'altar. L'any 2002 es van examinar les tombes i es van situar als dos costats del presbiteri, a fi que tinguessin més rellevància. Són les tombes de Ponç VI d'Empúries, conegut com a Malgaulí, i Pere I d'Empúries.
També hi destaca el sepulcre de Pere Bou, ardiaca i fundador de la capella de Sant Esteve, on va ser enterrat a la seva mort l'any 1401. A la paret esquerra s'hi pot veure encastat un ossari, amb figura jacent descansant sobre dos lleons i aquests damunt columnes. Sota l'arc que el protegeix, el sarcòfag presenta un baix relleu figurant una processó mortuòria.

Detall del retaule d'alabastre de l'altar major - (Ampliar)

La pica baptismal és del segle XI i està situada a l'extrem de la nau meridional a prop de la portalada. És un llegat de l'antiga església romànica consagrada l'any 1064, un sol bloc de pedra, amb dues piques enganxades, una de 1,4 m de diàmetre amb una alçada de 1,12 m; i l'altre de 0,78 m de diàmetre amb una alçada de 0,65 m. Aquesta última està elevada i era per batejar el infants, mentre que la gran era pels adults. Una anella d'arcs llombards recorre tota la circumferència. Les tapes de fusta van ser recobertes amb cuir per ordre del bisbe Toco l'any 1573.

---

Notes
(1) Al seu llibre "El meu país", Josep Pla deia que "l'església parroquial, dedicada a l'Assumpta, és la catedral de l'Empordà. És el temple més important de la mitra, després de la catedral". - (Tornar al text)

(2) Col·lotge dels Apòstols. A Cristòfor de Domènech.

“Dotze cavallers vetllen al llindar de la Catedral;
sota el peu, les armes del noble casal que en féu pia ofrena.
Són els dotze apòstols que, ufans en la glòria santa del portal,
per les inclemències s’han tornat mesells a sol i serena.
De llur vida humana se’n saben miracles, pecats i virtuts.
Quan hom els aguarda amb bonhomia de l’auri alabastre,
sant Tomàs és l’esca de la refiança dels és descreguts;
heus ací sant Pere, que amb claus de mestressa, devora la clastra.
Sant Jaume -i li lleven heroiques batalles!- sembla un menestral,
i l’altre sant Jaume, si ningú l’esmenta, ja ni en fa cabal;
sant Joan, estantís, barbamec, té en l’aire sa mirada casta.
L’un porta xambergo, la barba arrissada o un magne missal;
parlen en col·lotge de doctes disputes d’art teologal,
i amb el nas xafat repten la mainada, sempre iconoclasta.”

(Carles Fages de Climent, dedicat a la monumental portalada de la Basílica de Santa Maria de Castelló d'Empúries) . - (Tornar al text)

---

Bibliografia
"El retaule d'alabastre de Santa Maria de Castelló d'Empúries", Miquel Pujol i Canelles. Annals Empordanesos.
"La portalada dels apòstols de la Basílica de Santa Maria de Castelló d'Empúries". Miquel Pujol i Canelles. Ajuntament de Castelló d'Empúries, 2007.
"Anàlisi de la gestió de la construcció d'una edificació monumental històrica: Basílica de Santa Maria de Castelló d'Empúries". Gabriel Fernández Orjales, Josep Tarrés Turon. Universitat de Girona, 2011.
"Òbits, fossars i enterraments en el paviment de l'Església Parroquial de Santa Maria de Castelló d'Empúries". Pasqual Ribas i Torres. Edició de l'autor, 2001.

[Més imatges]

---

(Imatges base capçalera: Viquipèdia)