Porta de Santa Maria de Lladó, segle XII. Detall. - (Ampliar) Retaule de Santa Bàrbara. Segle XV. Obra del Mestre de Sant Julià i Santa Basilissa. Procedeix del priorat de Santa Maria de Lladó. Museu Nacional d'Art de Catalunya. - (Ampliar) Porta de Santa Maria de Lladó. 1900-1908. Juli Vintró Casallachs. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar) Capitell de la porta de Santa Maria de Lladó. - (Ampliar) 4 de juliol de 1096. Testament de Guillem Sunifred on disposa deixes per a Santa Maria de Vilabertran, Santa Maria de Lladó, Sant Pere de Montagut, Santa Maria de Batet i Sant Jaume de Puliger. Biblioteca de Catalunya. - (Ampliar) Arquivoltes de la façana de Santa Maria de Lladó. Detall. - (Ampliar) Pica d'aigua beneïda. 1889-1916. Lladó. Autor desconegut. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. - (Ampliar) Capitell de la porta de Santa Maria de Lladó. - (Ampliar) Òcul probablement romànic a les dependències de Santa Maria de Lladó. - (Ampliar) Capitell de la porta de Santa Maria de Lladó. - (Ampliar) Dependències monacals de Santa Maria de Lladó. - (Ampliar) Passadís interior sota la casa prioral que accedeix a la plaça del priorat de Santa Maria de Lladó. - (Ampliar) El Ribot (Lladó). Marià Llavanera Miralles, Ca. 1919. Museu Nacional d'Art de Catalunya. - (Ampliar) Interior de la nau de Santa Maria de Lladó. - (Ampliar) Porta de Santa Maria de Lladó. 1911-1944. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar) Capitell procedent del claustre a l'interior de la nau de Santa Maria de Lladó. - (Ampliar)
|
Lladó d'Empordà Història de Lladó d'Empordà.
1. Les primeres referències.
La primera documentació del lloc de Lladó es troba en l'acta de dotació, per part del comte-bisbe Miró, d'unes vinyes i terres del terme de Lucduno al monestir de Sant Pere de Rodes l'any 977. Diversos documents del 1017 esmenten Ecclesia sancti Felicis de Ledono i Ecclesia Sancti Felicis de Letuno, i un de 1031, in termino Letonense. Porta d'entrada de Santa Maria de Lladó. Detall del timpà i les arquivoltes. - (Ampliar)
2. Al voltant de la canònica.
El monestir es va fundar el 1089, quan els esposos Adalbert i Alamburga, van reconèixer que tenien el domini injust de diverses propietats a les rodalies que els seus avantpassats havien usurpat, i decidiren renunciar als seus drets en benefici dels clergues que hi farien vida regular (1). El bisbe de Girona Berenguer decretà que els preveres hi visquessin sota la regla de Sant Agustí. Canònica de Santa Maria de Lladó. - (Ampliar)
Sembla que darrere la defecció dels defensors del castell de Pontós, en els quals confiava el rei Pere II, hi havia el prior de Lladó Berenguer de Pontós (prior entre 1272 i 1305). El rei, a la tornada de Panissars, ordenà, des de Bàscara, el segrestament dels béns dels monestirs de Banyoles, Vilabertran i Lladó. Vista de Lladó. 1890-1928. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. - (Ampliar)
Com totes les canòniques catalanes, va ser secularitzada el 1592 pel papa Climent VIII, tot i que la butlla de secularització no va ser promulgada a Lladó fins el 1596, quan n’era prior Jeroni Garbí. A partir d’aleshores subsistí com a col·legiata fins el 1835, que amb la desamortització de Mendizábal es va haver d’abandonar. Carrer Gran de Lladó. 1911-1931. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar)
3. El nucli antic de Lladó.
És un conjunt monumental inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, situat al voltant de l'església de Santa Maria i de les restes conservades de l'antiga canònica. L'urbanisme d'aquesta zona presenta diverses places i carrers estrets, disposats en pendent, que en origen eren empedrats i actualment han estat arranjats. La plaça i l'església de Sant Feliu de Lladó. Vista de la façana de l'església i de la plaça del poble. 1911-1931. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar)
4. L'església de Sant Feliu de Lladó.
Les primeres notícies documentades daten de l'any 1017, on consta com Ecclesia sancti Felicis de Ledono i Ecclesia Sancti Felicis de Letuno. L'any 1109 va ser donada al priorat de Santa Maria. L'edifici actual el va fer construir el prior Tomàs Verdaguer al segle XVIII. En un carreu gravat consta que la nova església es començà l'any 1758 ("INCEPTUM SECTO KALEN, APRIL MDCCLVIII"). L'any 1761, data de finalització dels treballs, està inscrita en la façana flanquejant la porta. Va ser parròquia de Lladó fins l'any 1929 i actualment és tancada al culte i no es troba en bon estat de conservació. Claustre de la Col·legiata de Santa Maria de Lladó. 1911-1931. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar)
5. La Canònica de Santa Maria de Lladó.
La vida monàstica a Lladó s'inicia l'any 1089 amb la construcció d'aquesta Canònica Agustina. L'actual església de Santa Maria era l'Església del Monestir. Actualment queden restes de la canònica, del claustre, de les dependències monacals i de la sala capitular. Majoritàriament restaurat, l'Ajuntament de Lladó ocupa part d'aquests edificis. Lipsanoteca amb inscripció amb caràcters visigòtics de Santa Maria de Lladó. Actualment al Museu d'Art de Girona. - (Ampliar)
La façana va ser construïda en la primera època, en la qual es buscava l'esplendor i és indiscutiblement encara avui, un dels conjunts més notables d'escultura del segle XII. Les sis arquivoltes ens mostren una important diversitat de motius escultòrics: entrellaçades, quadrades, ratllades, amb estries, etc. El timpà llis que ocupa l'espai entre les arquivoltes mostra restes aïllades policromades d'una pintura del gòtic tardà del segle XVI que segurament va substituir la pintura primitiva romànica. En els darrers anys es va restaurar tot el conjunt de la portalada i es va poder identificar el motiu de les pintures, que és una Epifania. Canònica de Santa Maria de Lladó. - (Ampliar)
La casa Prioral, que limita pel nord la plaça de l'església, amb la façana de la qual fa angle, mostra, encara aparell romànic i part d'una porta d'arc de mig punt. Els balcons del segle XVII i XVIII tenen baranes de forja de tradició romànica. Paisatge de Lladó. Marià Llavanera Miralles, 1919. Museu Nacional d'Art de Catalunya. - (Ampliar)
La Sala Capitular, amb una finestra romànica, d'altres més tardanes i un seguit de cinc grans òculs, que hom suposa romànics, la planta baixa és coberta amb volta rebaixada, el pis superior amb un enteixinat de fusta, molt deteriorat, sobre arcs de diafragma, al costat sud trobem uns porxos, fets cap al segle XVII, i adossats a uns altres d'anteriors, porten cap a un petit pati que ocupa l'indret de l'antic claustre al costat nord de l'església, la sala Capitular queda a l'oest. Als edificis d'aquest sector hi ha restes de voltes apuntades i un llenç romànic que des de l'absis corre paral·lel a la riera pel costat de llevant del conjunt. Explicació clara y copiosa de la Doctrina Christiana sobre los manaments de la lley de Déu y de la Iglesia [...] compostas per los RR. PP. Missionistas del Colegi seminari de Sant Miquel de Escornalbou, escrita per lo fr. Magí Martí, havent començada lo dia 5 de mars de 1815, la qual dedica aa Maria Santísima del Lladó. Biblioteca de Catalunya. - (Ampliar) Evolució demogràfica de Lladó d'Empordà. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 27 focs; 1515, 24 focs; 1553, 30 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar) Bibliografia
Notes
(2) "[...] Amb aquest nostre present decret confirmem la regla de vida canònica que heu professat i a vosaltres i als vostres successors que continuaran en la mateixa vida religiosa, us confirmem com a possessió vostra tots els béns que en el present hàgiu pogut adquirir d’una manera legítima per a la vostra vida en comú, entre els quals esmentem nominativament aquests: l’església de Sant Feliu amb tots els seus drets i tots els alous que l’esmentada església de Santa Maria sembla que té dintre els termes d’aquesta parròquia; els predis que té o ha de tenir a la parràquia de Sant Andreu de Borrassà; també les esglésies de Santa Maria d’Ermedàs amb tots els alous que hi posseeix; també la cel·la de Sant Tomàs, situada al bisbat d’Osona, amb totes les seves pertinences; l’església de Santa Maria del Vilar, al bisbat d’Elna i la de Sant Miquel de Fontfreda i la de Sant Cristòfol de l’Estela, també les possessions que teniu a la parròquia de Sant Pere de Navata i els molins que teniu al Fluvià. Totes les donacions i deixes que van fer a l’esmentada església els senyors de Creixell, com també els predis que foren de Berenguer Guillem de la Clusa i de Pere Amblard i els seus hereus.". (De la Butlla del papa Calixt II a la canònica de Santa Maria de Lladó, 6 de febrer de 1123). - (Tornar al text) (Imatges base capçalera: Viquipèdia) |
Situació del municipi de Lladó d'Empordà dins la comarca de l'Alt Empordà Lipsanoteca. Segle XI. Procedeix de Santa Maria de Lladó. Actualment, al Museu d'Art de Girona. - (Ampliar) Capsa àrabiga. Segle XI-XII. Procedeix de Santa Maria de Lladó. Museu d'Art de Girona. - (Ampliar) Església del Monestir de Santa Maria de Lladó amb un home. 1885-1911. Juli Vintró i Casallachs. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar) Porta de Santa Maria de Lladó, segle XII. Detall. - (Ampliar) Capitell de la porta de Santa Maria de Lladó. - (Ampliar) Nau de Santa Maria de Lladó. - (Ampliar) Planta de l'església de Santa Maria de Lladó. - (Ampliar) Capitell procedent del claustre a l'interior de la nau de Santa Maria de Lladó. - (Ampliar) Sarcòfag exempt antropomòrfic a la nau de Santa Maria de Lladó. Segles XII-XIII. - (Ampliar) Capitell de la porta de Santa Maria de Lladó. - (Ampliar) Façana de l'església de Sant Feliu de Lladó. - (Ampliar) Passadís interior sota la casa prioral que accedeix a la plaça del priorat de Santa Maria de Lladó. - (Ampliar) Detall de la façana de Santa Maria de Lladó. - (Ampliar) Campanar de l'església de Sant Feliu de Lladó. - (Ampliar) Capitell de la porta de Santa Maria de Lladó. - (Ampliar) Autorretrat Marià Llavanera i Miralles (Lladó, 1890 – 1927). Museu Víctor Balaguer. Viquipèdia. - (Ampliar) |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice | © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |