Inici Els municipis Paisatges naturals Cultura i lleure Gastronomia Edificis històrics i religiosos Recomanacions

Publi Corneli Escipió

Publi Corneli Escipió, dit l'Africà. Museu Arqueològic Nacional, Nàpols. Imatge: Viquipèdia.

Finestral de la Torre de l'homenatge

Finestral de la Torre de l'homenatge, segles XIII-XIV - (Ampliar)

Possible aspecte de la vila de Llançà a mitjans del segle XVI, amb les sis torres de defensa al llarg del clos emmurallat

Possible aspecte de la vila de Llançà a mitjans del segle XVI, amb les sis torres de defensa al llarg del clos emmurallat - (Ampliar)

Campanar de l'església de Sant Vicenç

Campanar de l'església de Sant Vicenç - (Ampliar)

Font a la plaça Major

Font a la plaça Major - (Ampliar)

Finestra a l'antic carrer de la Força

Finestra a l'antic carrer de la Força - (Ampliar)

La Torre Romànica

La Torre Romànica - (Ampliar)

El Port de Llançà

El Port de Llançà - (Ampliar)

Façana de l'església de Sant Vicenç

Façana de l'església de Sant Vicenç - (Ampliar)

Grup de gent a la barca de Guifeu de Llançà, entre 1890 i 1920

Grup de gent a la barca de Guifeu de Llançà, entre 1890 i 1920. Fotografia d'Eduard Royo i Crespo. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

La Torre de l'Homenatge

La Torre de l'Homenatge - (Ampliar)

Platja de Llançà, 1917

Platja de Llançà, 1917. Fotografia de Josep Salvany. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)


Llançà

Història de Llançà.

L'antiga Deciana.
El territori que actualment ocupa el municipi de Llançà va ser habitat des de temps prehistòrics, com ho demostren diversos vestigis arqueològics, com el dolmen del puig d'Esquers (1) o el dolmen del Passatge o Tomba de l'Abat (2), datats cap al 3.000 aC.
A l’anomenat Illot del Castellar s'hi han localitzat vestigis de l’època del Bronze Final (segles X-VII aC), fragments de ceràmica, decoracions, enterraments, etc. També s’han trobat restes d’altres èpoques, com la Torre de Vigilància de planta circular, probablement medieval. La seva destrucció data del segle XVIII, durant la Guerra dels Segadors. En els anys de la Segona República (1931-1936), s'hi van construir dos búnkers entre les roques del cim del Castellar, encara avui visibles.

Torre de l'homenatge, segles XIII-XIV

Torre de l'homenatge, segles XIII-XIV. Fins a finals del segle XVII va ser la torre principal del Castell Palau de l'Abat, residència temporal dels abats de Sant Pere de Rodes - (Ampliar)

Durant la Segona Guerra Púnica (218-201 aC), les tropes de l'exèrcit romà, comandades pels germans Publi i Gneu Corneli Escipió, van desembarcar a Empúries i a Deciana (Llançà), propera a la via romana que en el Rosselló es bifurcava i travessava els Pirineus pels colls de la Massana i el Portús, amb la finalitat estratègica de tallar el subministrament a l'exèrcit cartaginès d'Anníbal.
Després de la destrucció d’Empúries per Hasting i els seus vikings, l’any 862, durant la seva expedició de pillatge a Clermont-ferrand, Llemotges i Tolosa de Llenguadoc, els habitants de les costes de l’Empordà, per por de les incursions dels pirates sarraïns, es desplacen de la costa cap a l’interior, i així la Vila de Llançà va ser abandonada i traslladada cap a l'interior, prop de la costa però oculta del mar, a la ubicació actual.

La Torre Romànica, segles XIII-XIV

La Torre Romànica, segles XIII-XIV, l'únic element que es preserva de l’antiga església de Sant Vicenç - (Ampliar)

Llançà medieval. En els pergamins del segle X de Sant Pere de Rodes, s’anomena sovint el nom de Vall Lanciana o Vall Lanciani, que recorda el vell nom de Deciana, del qual es creu que va derivar l’actual Llançà.
A la primavera de 1344, Ramon Berenguer, segon comte d’Empúries de la segona dinastia, es va revoltar contra el rei d’Aragó, Pere IV. El comte va empresonar a Llançà molts cavallers del Rosselló, que defensaven el monarca. Inesperadament, Pere IV es va presentar a Figueres i va processar el comte d’Empúries, atorgant-li finalment el perdó gràcies als precs familiars.

Arcada que travessa l'antic carrer conegut per la Força Vella

Arcada que travessa l'antic carrer conegut per la Força Vella - (Ampliar)

Del Llançà medieval es conserven diversos elements arquitectònics, com la Torre romànica o la de l'Homenatge. La Torre Romànica, dels segles XIII-XIV, és l’únic element que es preserva de l’antiga església de Sant Vicenç, adossada a la mateixa Torre. Després de la construcció de la nova església, al segle XVII, la Torre va mantenir-se en peus a la espera de ser utilitzada per la construcció d’un nou campanar per a la nova parròquia. Aquest fet no va arribar a produïr-se fins a principis del segle XX. Fins llavors, la Torre Romànica va tenir funcions de campanar de la vila llançanenca, convertint-se, amb el pas del temps, en un signe d’identitat del municipi.
Les seves dimensions de planta rectangular són d’uns 6 metres de nord a sud, i 5,5 metres d’est a oest, tenint en compte les mides exteriors, amb una alçada de 21 metres.

Restes de fortificació incorporades a l'església de Sant Vicenç

Restes de fortificació incorporades a l'església de Sant Vicenç - (Ampliar)

La Torre de l'homenatge va ser fins a finals del segle XVII la torre principal del Castell Palau de l’Abat, residència temporal dels abats de Sant Pere de Rodes. La torre de l’homenatge, així com sis torres més repartides entre el traçat de l’antiga muralla, formava part de l’aparell defensiu de Llançà.
A principis del segle XVIII, amb la construcció de l’actual església de Sant Vicenç, la Torre de l’Homenatge va quedar adossada a l’església, perdent d’aquesta forma la seva majestuositat que havia mantingut fins aleshores. Tot i així, la Torre conserva les característiques inicials; planta rectangular de notable amplada, bastida amb pedres de petites dimensions, amb un finestral gòtic a cada mur.
El recinte fortificada constava d'un perímetre de dos-cents metres de muralles i sis torres defensives, un traçat que coincidia amb les façanes dels carrers Pilota, Major, Muralla i Salmerón. El clos emmurallat donava protecció a una seixantena de famílies que totalitzaven els tres-cents habitants de la ciutat. D'aquesta època nomé,s es conserva l'extructura vial, el castell, avui part de l'església i l'arcada que travessa l'antic carrer conegut per la Força Vella. Tant el caseriu com les muralles patiren els efectes de creixement i modernització dels segles XVIII i XIX i la darrera torre va ser enderrocada el 1899.

L'Arbre de la Llibertat, o Arbre de la Plaça, plantat el 1870

L'Arbre de la Llibertat, o Arbre de la Plaça, plantat el 1870 - (Ampliar)

Del segle XVII a avui. El 1659, data del Tractat del Pirineus que va posar fi a la Guerra dels Trenta Anys, els francesos reclamaren Llançà, i proposaren posar la frontera en el cap de Creus; finalment es va acordar passar-la al cap de Cervera. El 1691 es va construir la capella de la Mare de Déu del Port. El seu constructor va ser Jan Lluís Tresserres, segons la llegenda fruit d'una promesa realitzada en alta mar durant un temporal (3).
A mitjan del segle XVIII, sota l’advocació de Sant Vicenç, es va construir l’actual temple parroquial (4) sobre restes d’una vella església romànica que des de l’any 974 pertanyia a la jurisdicció de l’Abat de Sant Pere de Rodes. En aquest any el comte Gaufred havia fet donació a l'esmentat monestir, entre d'altres dominis, una extensa propietat a la vall de Llançà. El mateix any 974 el papa Benet VI havia confirmat l'església de Sant Vicenç de la vall de Llançà com una possessió dels monjos de Sant Pere de Rodes.
Entre els anys 1718 al 1720 es va desenvolupar fortament l’economia amb l’exportació de vi i oli. La fil·loxera de finals del segle XIX va afectar molt la vida de la població, morint totes les vinyes que cobrien les muntanyes. Després algunes es tornaren a plantar però molts terrenys quedarien abandonats per sempre més.

Capella de la Mare de Déu del Port, del 1691

Capella de la Mare de Déu del Port, del 1691 - (Ampliar)

El 1793, quan els francesos van voler prendre Roses, durant la Guerra Gran van ser vençuts a Llançà.
El 1870 es va plantar l’Arbre de la Llibertat (5) per expressar el sentit democràtic de la vila i, al seu voltant, un sòcol de pedra (6). Fins abans de l'arribada del turisme, als anys 50-60 del segle XX, el Port de Llançà era un petit barri de pescadors, prop de la capella de la Mare de Déu. Moltes de les urbanitzacions que hi ha actualment eren vinyes, olivars i horts ben cuidats. El nucli de Llançà, situat a uns dos kms. del Port, era un poble vell, d'origen medieval, antiga possessió del monestir de Sant Pere de Rodes. Els llançanencs vivien de l'agricultura, principalment l'olivera i la vinya. Alguns eren pescadors i la majoria compaginaven la pesca amb el treball de la terra.

Església de Sant Vicenç, construïda entre els anys 1690 i 1730

Església de Sant Vicenç, construïda entre els anys 1690 i 1730 - (Ampliar)

El casc antic es va organitzar a l’entorn de l’església parroquial i estava delimitat per tres carrers: Dins la Vila, Major i Església. Al Port de Llançà hi havia cases velles de pescadors que han estat reformades i, actualment, ha esdevingut centre turístic i residencial. Els anys 60, el turisme va significar un creixement urbà i demogràfic que va provocar la dinamització i transformació del municipi. La gent de l’època va començar a dedicar-se a oficis nous, més atractius i amb possibilitat de fer diners: comerciants, cambrers, constructors, etc. El 1991 va ser nomenada ciutat pubilla de la sardana.

Antic sòcol de l'Arbre de la Llibertat amb l’escut de la vila (les tres llances), i una data: SATEMBRA 18 de 1684

Antic sòcol de l'Arbre de la Llibertat amb l’escut de la vila (les tres llances), i una data: SATEMBRA 18 de 1684 - (Ampliar)

Diu la tradició que Llongí, el soldat romà que clavà la llança a Crist en la creu, era de Llançà, i per etern estigma s'anomena Llançà el seu poble, i se l'obligà a tenir unes llances a l'escut, a la vegada que es condemnava als seus habitants a no poder fer foc sense produir una gran fumera, la qual sempre delataria el seu orígen arreu del món. El folklorista Joan Amades esmentava que la gent dels pobles veïns de Llançà diuen que els llançanencs són fumadells, tenen les cases fumades.

Evolució demogràfica de Llançà

Evolució demogràfica de Llançà. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 56 focs; 1515, sense dades; 1553, 69 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat - (Ampliar)


Notes
(1) Pere Bosch i Gimpera i Lluís Pericot i Garcia l'excavaren l'any 1923. Pericot el publicà en l'edició de 1925 de la seva tesi, però la planta restà inèdita fins l'any 1931 publicada juntament amb una fotografia. Joan Garriga i Pujol, l'any 1948, va publicar-ne una nova planta. Es tractaria d'un sepulcre de corredor de cambra pentagonal estreta, feta d'una llosa de pissarra i la resta de quarsita. Del corredor no en queda cap resta visible actualment. La seva entrada està orientada al sud. La cambra amida interiorment 1,70 m. de llarg, per 0,45 m d'ample, per 1,30 m. d'alçada màxima.
El dolmen conserva en bon estat la seva cambra formada per 5 lloses. La coberta es troba en el seu lloc original, si bé una part d'aquesta, trencada, és a terra tocant la cambra pel sector de ponent. És un dolmen bessó del Puig d'Esquers II, que es trobava a poca distància, ja en el terme de Colera. Pel tipus arquitectònic del sepulcre es dedueix que va ser construït cap el 3.200-3.000 a.C. - (Tornar al text)

(2) Les lloses són de pissarra i construït transversalment en terreny molt inclinat. Es tracta d'un sepulcre megalític d'inhumació múltiple. Presenta una cambra amb corredor, actualment no visible, que s'hauria edificat parcialment sobre una plataforma artificial de lloses. S'hauria atrinxerat en un túmul artificial, avui desaparegut. Se situaria cronològicament cap el 3.000 a.C. El megalit va ser excavat l'any 1923 i publicat posteriorment, l'any 1925. - (Tornar al text)

(3) Segons la llegenda, el mariner va prometre que construiria una capella allà on pogués amarrar. És una església de nau única, amb espadanya a la façana, fornícula i portal de mig punt. Al portal hi ha una llegenda amb la data i el nom del donant 1691. Sit nomen domini benedictum Ioan Lluis Tresserres Armita. Al costat de la capella hi ha el cementiri vell de Llançà. - (Tornar al text)

(4) L’església de Sant Vicenç va ser construïda entre els anys 1690 i 1730, i va ser beneida solemnement el 7 i 8 de gener de 1730. Les bones collites de vi i oli, i el menyspreu creixent envers l’art romànic que hi havia a l’època, van ser uns dels factors que van causar l’enderrocament de l’antic temple llançanenc, l’església romànica situada al costat de l’actual Torre Romànica. L’església va ser aixecada en el lloc que ocupava, en bona part, l’antic Castell Palau de l’Abat.
Gairebé dos cents anys després de la seva construcció, entre el 1912 i 1915, va ser construït el campanar.. - (Tornar al text)

(5) Conegut també el nom de l’Arbre de la Plaça, és un plataner amb una alçada d'uns 25 metres. L’origen del nom d’Arbre de la Llibertat, es troba a partir de 1789 amb la Revolució Francesa, quan la plantació d’arbres a les places públiques es considerava un símbol de les llibertats conquerides pels pobles. La plantada, segons les memòries de Joan Baptista Seriñana, va tenir lloc l’any 1870. El 1939, el capellà local mossèn Trigàs va evitar la seva tala per l’exèrcit franquista. - (Tornar al text)

(6) Les dures i blanques pedres durant més d’un centenar d’anys van encerclar l’arbre majestuós de la Plaça. A les pedres hi ha incís l’escut de la vila (les tres llances), i una data: SATEMBRA 18 de 1684. Les pedres originàriament –segons dita popular- eren del brocal d’un pou públic existent a la mateixa Plaça, i que, més endavant, es convertí en una font. Les pedres del brocal sobraven i foren col·locades com a socalada de l’arbre de la Plaça Major. Fins l’any 2000 va ser testimoni present de totes les històries que han anat succeïnt a la Plaça Major, any en el que el sòcol de pedra va ser desplaçat a la nova ubicació al costa de les escales de l'església. - (Tornar al text)


Bibliografia
"Llançà, senyoriu del monestir de Sant Pere de Rodes en els segles XIV-XV", Maria Teresa Ferrer i Mallol.
"Llançà al segle XVII", Arnald Plujà. Editorial Brau 2003.



  • www.llanca.cat------Web oficial de l'Ajuntament de Llançà.

  • (Imatges base capçalera: Viquipèdia)

    Història de Llançà

    Escut de Llançà

    Escut oficial de Llançà.

    Mapa de Llançà

    Situació del municipi de Llançà dins la comarca de l'Alt Empordà

    Escut de Llançà a la façana de l'església de Sant Vicenç

    Escut de Llançà a la façana de l'església de Sant Vicenç - (Ampliar)

    Façana de l'església de Sant Vicenç

    Façana de l'església de Sant Vicenç - (Ampliar)

    Interior de l'església de Sant Vicenç, 1919

    Interior de l'església de Sant Vicenç, 1919. Fotografia de Carles Fargas i Bonell. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

    Relleu a l'església de Sant Vicenç

    Relleu a l'església de Sant Vicenç - (Ampliar)

    Detall de la Torre Romànica

    Detall de la Torre Romànica - (Ampliar)

    Arcada a l'antic carrer de la Força

    Arcada a l'antic carrer de la Força - (Ampliar)

    Campanar de l'església de Sant Vicenç

    Campanar de l'església de Sant Vicenç - (Ampliar)

    El Port de Llançà

    El campanar de l'església de Sant Vicenç i la Torre d'Homenatge - (Ampliar)

    El campanar de l'església de Sant Vicenç i la Torre d'Homenatge

    El campanar de l'església de Sant Vicenç i la Torre d'Homenatge - (Ampliar)

    Detall de la font de la plaça Major

    Detall de la font de la plaça Major - (Ampliar)

    La Creu de Llançà, 1917

    La Creu de Llançà, 1917. Fotografia de Josep Salvany. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés