La planta correspon a una construcció basilical de tres naus, la central coberta amb volta de canó i les laterals amb voltes de quart de cercle. Es comuniquen mitjançant dos arcs de ferradura a cada costat sostinguts per pilars. L'absis és semicircular amb volta de quart d'esfera i creuer. Aquest i les naus són d'època preromànica (segles IX-X), com també una absidiola de ferradura visible al costat nord, entre l'absis i el braç del creuer.
El descobriment d'uns fonaments d'un absis central rectangular s'ha interpretat que formava part, juntament amb l'absidiola, d'una construcció triabsidal edificada sobre restes romanes, datables entre els segles IX i X. Es va construir una nova capçalera llombarda al segle XI i encara hi ha reformes posteriors als segles XIII i XIV, sobretot en el frontis, com són la porta amb timpà i la rosassa de sobre seu. La façana correspon a aquest període, segles XII-XIII. L'edificació presenta unes altres dues portes laterals preromàniques. Per l'exterior, l'absis presenta decoració llombarda d'un fris amb sèrie de quatre finestres cegues amb faixes llombardes.

Església de Sant Joan de Bellcaire - (Ampliar)

Les pintures murals. L'absis est` decorat amb pintures murals romàniques del segle XII, atribuïdes al cercle del Mestre d'Osormort. Es poden veure alguns fragments in situ, però la major part s'exhibeixen al Museu d'Art de Girona. Representen la Pentecosta i la Santíssima Trinitat.
El tema de la Pentecosta és un tema poc freqüent en la pintura romànica, i menys com a tema principal de la decoració de l'església, ubicada en l'absis principal. Aquestes pintures s'atribueixen a l'anomenat Mestre d'Osormort, mestre o taller que hom considera autor de les pintures de l'església de Sant Sadurní d'Osormort, a l'Osona, i també d'unes de Sant Martí del Brull, a l'Osona, i de les de Sant Esteve de Maranyà (municipi de La Tallada d'Empordà), al Baix Empordà. Aquest mestre se l'emparenta amb l'art de la zona del Poitou francès, del principi del segle XII.

Església de Sant Joan de Bellcaire. A la dreta s'observa una columneta estriada d'un altar d'època romana reaprofitada per a la construcció de l'absis - (Ampliar)

Les pintures de Bellcaire van ser trobades en la primera restauració de l'edifici entre el 1927 i el 1931, quan es va desmuntar el retaule barroc que tancava el semicercle absidal. Uns quants anys més tard, entre el 1932 i el 1934, els frescos van ser arrencats, traspassats a un suport i emmarcats. Del conjunt, avui només es conserven les pintures de la volta i les del primer registre del mur semicircular, que, en haver estat arrencades i traslladades sobre tela , han perdut la seva forma semicircular. En el Museu d'Art no s'hi troben totes les pintures conservades, ja que hi manquen dues figures d'apòstols que formen part de la col·lecció particular d'Antoni Batlló, a Barcelona.

Pentecosta. Detall de la pintura mural del mestre d'Osomort, del segle XII, procedent de l'església de Sant Joan de Bellcaire. Actualment s'exhibeix al Museu d'Art de Girona. Estava pintada al mur del temple amb la tècnica de pigments aglutinats amb calç viva. - (Ampliar)

A la part de la volta de l'absis hi ha representada la Trinitat: en el centre, l'Esperit Sant en forma de colom blanc nimbat; al costat dret, una figura asseguda i amb aurèola,que ocupa tota l'alçària disponible del lateral de la volta,i que l'aplanament de les pintures deforma de manera considerable. Cal suposar que una tercera figura ocupava l'espai restant a l'esquerra. Les figures de la Trinitat estan separades del registre inferior per mitjà d'un fris o sanefa composta per una successió de línies vermelles ondulades, sobre un fons blanc. Els motius de la sanefa són travessats per les llengües de foc irradiades pel colom de l'Esperit Sant que cauen damunt dels apòstols.

Pentecosta. Detall de la pintura mural del mestre d'Osomort, del segle XII, procedent de l'església de Sant Joan de Bellcaire. Actualment s'exhibeix al Museu d'Art de Girona. Estava pintada al mur del temple amb la tècnica de pigments aglutinats amb calç viva. - (Ampliar)

Formalment, la línia domina en tota la composició. Dels rostres de perfil dels apòstols, en destaquen ben marcats el nas i la boca, i els ulls, resseguits amb una línia negra. Una taca vermella dóna joc i volum a les galtes. La forma de les mans i els peus del conjunt de les figures és rectangular i compacta: els dits de les mans són allargats, i els dels peus, només visibles els de Crist, que curiosament en té sis en el peu esquerra, són marcats per línies. Les vestimentes de les figures són de caràcter poc natural, molt geometritzades. Tot el conjunt fa una sensació d'immobilitat, el volum hi és poc present.
La línia hi predomina, retallant les figures sobre un fons sense profunditat, neutre en el registre superior i geometritzant en l'inferior, decorat amb una retícula on predominen els colors blau i vermell.

---

Notes

(1) L’etimologia del nom de Bellcaire la situen alguns autors en el preromà i fins i tot la relacionen amb una inscripció ibèrica trobada a Ullastret: Belbitinco (segle IV aC), que suposa un vell culte al déu Bel. Al segle IX apareix com a Bedenga i Bitinga. P. Pericay a "Catalunya Romànica" Vol. VIII, pag. 169. Esmentat a "Taüll", núm. 23, 2008. També es relaciona el topònim Bedenga amb un antic estany, dessecat al segle XVIII, conegut com a estany de Bedenga. - (Tornar al text)

---

Bibliografia
"Repertori General de l'Arxiu Diocesà de Girona", Josep Maria Marquès, 2002.
"Les pintures de Sant Joan de Bellcaire", Immaculada Lor&ecute;s i Otzet. Museu d'Art de Girona, 1995. Dipòsit legal GI.642.95
"El romànic i la Mediterrània. Catàleg del Museu Nacional d'Art de Catalunya", Manuel Castineiras - Jordi Camps. Catalunya Romànica. Vol. XXIII. 1988.
"Esglésies romàniques catalanes: guia", Vicenç Buron. Barcelona: Artestudi, 1980.

---

(Imatges base capçalera: Viquipèdia)