Tot seguit ve el Banderer, el dansaire que ocupa el centre del quadre. Porta una bandera negra, color del dol, les tenebres i l’obscuritat que en una cara s'hi llegeix la inscripció llatina "Nemini parco" i a l’altra banda, la màxima catalana "Lo temps és breu". Dos esquelets petits, els bessons, interpretats per nens d’entre set i vuit anys, que ocupen les posicions laterals del Banderer, porten uns platets amb cendra a les mans, símbol de la inevitable conversió en pols.
Finalment, tancant el quadre, apareix el Rellotge, una al·legoria de la imprevisibilitat de la mort. En el seu moviment, l’esquelet marca arbitràriament qualsevol hora en l’esfera amb el dit i després deixa veure el rellotge desprovist de busques.
Actualment aquesta festivitat de caràcter simbòlic religiós està declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional. Tot i que és una part de l'escenificació de la Passió pels carrers i places del poble, ha assolit fama internacional, com a quadre únic i ancestral, herència de les dances macabres medievals. A Verges, es va recuperar al segle XVII.Hi ha notícia d'una dansa semblant a Rupià, lloc on va desaparèixer el 1935.

Vestits de La Dansa de la Mort de Verges, 2005-2008. Imatge gentilesa de Jordi Rodríguez-Amat.

Pintat dels vestits de la Dansa de la Mort

Feia anys que en Jordi Roca i Rovira, bon amic d’en Jordi Rodríguez-Amat i gran coneixedor de tot el que passa a les nits màgiques dels Dijous Sants vergelitants, de tant en tant comentava al pintor la necessitat de canviar els vestits de La Dansa de la Mort. Eren vestits pintats feia més de vint-i-cinc anys i deia: se n’han de fer de nous. El pintor, coneixent de ben a prop el Dijous Sants vergeltà per la simple raó d’haver realitzat la sèrie artística titulada Suite de Verges, composta per 109 obres entre dibuixos i pintures i 41 fotografies, per la proximitat a Verges de la Casa-Taller de l’artista i per, així mateix, coneixent de ben a prop les tramoies de la Passió i la processó per haver-hi participat com a actor, va comprendre aquella necessitat i, un cop estudiat el tipus de material -tela i pintures a utilitzar-, va començar a dissenyar la forma i el color dels esquelets.

Vestits de La Dansa de la Mort de Verges, 2005-2008. Imatge gentilesa de Jordi Rodríguez-Amat.

Els estudis de dibuix del natural i sobretot d’anatomia artística que el pintor havia fet al llarg dels anys passats a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, van ajudar a conformar el disseny previ i la posterior realització dels vestits.
Rodríguez-Amat va fer dibuixos de tots el ossos dels esquelets abans de començar el treball. Fins i tot va pintar retalls de roba negre i, a mitja llum, va estudiar exactament el color dels ossos i les petites ombres que hi havia de donar a fi i efecte d’aconseguir el resultat final.

Vestits de La Dansa de la Mort de Verges, 2005-2008. Imatge gentilesa de Jordi Rodríguez-Amat.

La realització del treball va seguir l’ordre normal. Primerament l’artista va dibuixar els ossos sobre els mateixos vestits, col·locats sobre maniquins, amb un llapis blanc especial per a dibuixar sobre tela. Posteriorment imprimí una capa de pintura acrílica blanca molt diluïda amb aigua i làtex amb la finalitat de que la pintura penetrés perfectament dins la tela. Quatre noves capes de pintura cada cop més espessa, seguiren a la primera. Aquestes capes foren tenyides amb diferents tons de color - un toc de beige, un de blau i un de negre fum- per a donar el to dels ossos sobre la lluminositat de la imprimació blanca. Finalment, Rodríguez-Amat donà un perfil d’ombra a cadascun dels ossos i, a fi d’aconseguir més relleu, uns tocs de llum a l’altre costat de l’ombra.

La Dansa de la Mort de Verges. Fotografia de Vadó Buch Castañer, gentilesa de l'autor. - (Ampliar)

Fou un treball de moltes hores de feina, doncs, per a la realització dels cincs vestits, dels cascs, guants i sabatilles, -incloent-hi els de reserves i, a més, de diferents números- el pintor invertí mes de tres-centes hores. Al llarg del temps que va durar la pintada dels vestits, Rodríguez-Amat seguia amb la seva tasca creativa com a pintor. Els vestits foren doncs pintats a diferents estones en què l’artista abandonava els pinzells de la seva obra pictòrica.
El Dijous Sant del 2008, després de més de tres anys de treballar-hi, els vestits de La Dansa de la Mort, pintats per Rodríguez-Amat, ballaren a Verges.

(Article de Jordi Rodríguez-Amat, extret de la seva web www.rodriguez-amat.cat, publicat per gentilesa de l'autor).

La Dansa de la Mort de Verges, 2008. Imatge gentilesa de Jordi Rodríguez-Amat.

---

(Imatges base capçalera: Viquipèdia)