Portal d'entrada de l'església de Sant Martí d'Ogassa - (Ampliar)
Mare de Déu del Puig de França, talla gòtica d’alabastre del segle XIV del Taller de Sant Joan de les Abadesses. Museu Episcopal de Vic. Imatge font: www.elcami.cat - (Ampliar)
Sant Martí, talla gòtica d’alabastre del segon quart del segle XIV. Museu Episcopal de Vic. Font: www.elcami.cat
Teulada d'entrada de l'església de Sant Martí d'Ogassa - (Ampliar)
Absis de l'església de Sant Martí d'Ogassa - (Ampliar)
Campanar de l'església de Sant Martí d'Ogassa - (Ampliar)
Ogassa Església de Sant Martí d'Ogassa (segle X)
Església romànica del segle X, situada a una alçada de 1.370 metres, als vessants de la Serra Cavallera. La uneix amb Ogassa una pista de muntanya i centra un territori de masos disseminats.
Construïda i consagrada en una data desconeguda pel bisbe de Vic Arnulf (993-1010), era anomenada Sant Martí d'Aguacia. Posteriorment refeta per Joan Oriol, senyor del castell de Pena, va ser consagrada per l'Abat Oliba el 8 de febrer de 1024, ja amb el nom actual. El 1073, el clergue Bernat Joan, descendent dels Oriol, va fer donació del temple al monestir de Sant Joan de les Abadesses.
Absis de l'església de Sant Martí d'Ogassa - (Ampliar)
Al segle XII va ser molt modificada, sobretot la façana, que forma una gran pantalla amb un ample campanar d'espadanya de doble finestra, absorbit més tard pel cos de l'obra; la resta és un edifici d'una sola nau, amb capelles als murs laterals. El 1708 s'hi va afegir un petit oratori dedicat a la Mare de Déu de la Bonanova. Les obres de restauració fins arribar a l'estat actual varen finalitzar el 1991.
l'església està formada per una sola nau coberta amb volta de canó, capçada a l'est per un absis semicircular. A la nau se li van afegir capelles laterals, així com una sagristia, adossada en el mur sud. La porta d'accés s'obre en el mur oest. Està formada per un únic arc de mig punt, que envolta un timpà i una llinda lisos. Encara conserva el forrellat romànic, que mostra incisions de tipus geomètric. També és de la mateixa època el tirador.
Façana de l'església de Sant Martí d'Ogassa - (Ampliar)
El campanar inicialment era de cadireta de dos ulls. Posteriorment es van cegar parcialment les dues finestres i es va modificar, convertint-lo en una torre de planta quadrada.
S'hi venerava la imatge de la Mare de Déu del Puig de França (1), una talla d'alabastre del segon quart del segle XIV, del taller de Sant Joan de les abadesses, l'original de la qual actualment s'exhibeix al Museu Episcopal de Vic, i a l'església de Sant Martí d'Ogassa s'hi mostra una rèplica exacta del 1981. També hi havia una altra talla d'alabastre representant Sant Martí (2), de la mateixa època, actualment al mateix Museu de Vic.
Al costat de l'església hi ha el cementiri, i unes quantes masies disperses pels vessants de la vall. El cens parroquial era de 14 famílies el 1626 i de 12 masos el 1686. Sant Martí d'Ogassa celebra festa el segon cap de setmana de juliol, i el segon cap de setmana d'agost hi té lloc la festa de la germandat de Sant Joaquim. Sant Martí d’Ogassa celebra l’aplec el segon diumenge de juliol, dia de la Mare de Déu del Puig de França.
Entrada al cementiri annex a l'església de Sant Martí d'Ogassa - (Ampliar)
Bibliografia "Catalunya Romànica. Volum X. El Ripollès". Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1987. "Goigs a llaor de la Mare de Déu del Puig de França venerada a l'església parroquial de Sant Martí d'Ogassa (bisbat de Vic)". Imp. Baronal, 1981. "Ogassa", Agustí Dalmau i Font, 2011. Quaderns de la Revista de Girona. Diputació de Girona.
Notes
(1) Aquesta imatge de la Mare de Déu sedent és un reflex de l'activitat dels escultors especialitzats en la talla de l'alabastre que van treballar a Sant Joan de les Abadesses. El frare dominic Narcís Camós (Girona, 1621 - Barcelona, 1664), en la seva coneguda obra "Jardín de María plantado en el Principado de Cataluña" (1657), fa un inventari de l'extensió del culte marià en terres catalanes i recull una llegenda sobre l'origen d'aquesta imatge segons la qual hauria estat portada per uns pelegrins francesos. Aquesta llegenda es contradiu obertament amb les evidències estilístiques que permeten considerar-la entre les obres produïdes pel taller de Sant Joan de les Abadesses durant el segon quart del segle XIV. Mides: 68 x 30,5 x 25 cm. - (Tornar al text)
(2) Aquesta imatge representa Sant Martí com a bisbe: la mitra que porta és un atribut característic de la dignitat episcopal. Cal observar la delicada traceria que la decora i que recorda un finestral gòtic. Sembla que aquesta imatge presidia un retaule de pedra dedicat a sant Martí que va ser sufragat per Arnau d'Estanyet l'any 1356. Aleshores aquest personatge era canonge de Sant Martí Sacosta, a Girona, però abans havia estat rector d'Ogassa. De fet, l'escut de la base, que conté unes ones, podria correspondre perfectament al llinatge Estanyet. Mides: 95 x 24 x 15 cm. - (Tornar al text)
(Imatges base capçalera: Viquipèdia)
Escut d'Ogassa.
Situació del municipi d'Ogassa dins la comarca del Ripollès
Entorn de l'església de Sant Martí d'Ogassa - (Ampliar)
Campanar de l'església de Sant Martí d'Ogassa - (Ampliar)
Detall del forrellat de la porta d'accés de l'església de Sant Martí d'Ogassa - (Ampliar)
Goigs de Nostra Senyora del Puig de França venerada a l'església de Sant Martí d'Ogassa, 1873. Impremta R. Anglada, Vic. Font: www.devocions.info - (Ampliar)
Façana de l'església de Sant Martí d'Ogassa - (Ampliar)
Campanar de l'església de Sant Martí d'Ogassa - (Ampliar)
