La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

El sistema de torres de Montjuïc. A partir de la segona meitat del segle XVII, el sistema defensiu de Girona es va transformar amb la construcció de baluards a llocs estratègics seguint el sistema defensiu dissenyat per l'enginyer militar i mariscal de França Sébastien Le Prestre de Vauban. El 1653 es varen començar a construir a la muntanya de Montjuïc, de 219 m d'alçada, un castell i quatre torres al seu voltant amb l'objectiu de protegir millor tots els angles davant de qualsevol atac.
El conjunt va tenir un paper decisiu durant la Guerra del Francès; va ser el principal objectiu de les tropes napoleòniques per poder prendre la ciutat. Com a represàlia, totes les defenses de la muntanya varen ser volades o inutilitzades pels francesos en la seva sortida de Girona el 1814, el mateix que varen fer amb els forts de les Pedreres, la Torre Gironella i el baluard de la Mercè.

Medalles i condecoracions dels Setges de Girona. 1867-1890

(Ampliar) - Medalles i condecoracions dels Setges de Girona. 1867-1890. Fotografia Unal. CRDI - Ajuntament de Girona.

La torre de Sant Narcís. Torre de planta circular i poca alçada, situada estratègicament sobre un petit turó més o menys natural que li permetia una bona defensa. Està envoltada d'un gran fossat circular, més estret que el de la torre de Sant Daniel. S'hi accedia mitjançant un pont llevadís que comunicava amb una potent rampa semicoberta que facilitava l'accés protegit a l'interior. Situada a 750 m del castell de Montjuïc, controlava el accessos del costat nord i disposava d'una dotació de 6 a 8 canons. Es pot accedir a les restes del cos central de la torre per una moderna passera de fusta i observar diverses dependències, sobretot la que està situada sota d'una escala, que era utilitzada com a polvorí.
Durant molts anys les restes de la torre varen estar amagades per una densa vegetació que la feien gairebé invisible.

Detall de 'Plan de Gironne et de ses environs. Dessiné par A. Paulmier'. 1823

(Ampliar) - Detall de 'Plan de Gironne et de ses environs. Dessiné par A. Paulmier'. 1823. Bibliothèque nationale de France. S'hi observen les torres de Sant Daniel, Sant Lluís i Sant Narcís, i el castell de Montjuïc.

Dades històriques de la torre de Sant Narcís. A W, Bucher, capità del regiment de Westfàlia, explica al seu "Diario del sitio de la Plaza de Gerona en Cataluña" (Madrid, 1814), que "La torre de san Narciso fué tomada aquel día [19 de juny de 1809], del mismo modo [que la de Sant Lluís, per assalt d'un destacament napoleònic i abandonament de la guarnició]. Las dos torres las guarnecieron el batallon del regimiento 16, y el de Wirzburgo".
A "Historia militar de los sitios de Gerona, que comprende particularmente los dos Sitios de 1808 y 1809", el brigadier Guillermo Minali (Girona, 1840), explica que des del 6 de juny al 16 d'agost de 1808 es varen fer diverses reparacions i millores a les defenses que ens dóna idea del seu estat i estructura. "En la torre de San Narciso se hicieron con corta diferencia las mismas obras y reparos que en la de San Luis", es a dir "Se sacaron todas las tierras que formaban la bateria del enemigo, se limpió el foso, se sacaron todas las maderas podridas de los antiguos blindages en su plaza de armas, se revistió el terraplen con un muro de mamposteria ordinaria y apoyados a él, se colocaron blindages con vigas de roble cubiertas con un macizado de mamposteria y con tejas en los que se construyeron tablados para la tropa, un repuesto de pólvora y otro de municiones; se elevaron los parapetos hasta la altura de 9 pies con su banqueta, se construyeron cuatro troneras para cañon y otra para un obús, se cerró la gola con una pared sencilla en la que se colocó una estacada; se construyeron dos pilares de sillería en la puerta, en la que se colocó un puente levadizo: se construyeron cinco esplanadas con un suelo de mampostería de tres pies de grueso que se cubrió con lozas, se colocaron dos rastrillos y se hicieron dos garitas de mampostería y un lugar escusado, dos rampas para subir al terraplen, y se reforzó el glacis con piedras y un poco de tierra; se ensanchó la comunicación cubierta hasta el glacis dels Castillo y se reparó la contra escarpa del foso de esta torre, que los enemigos habian cortado para hacer dos rampas".

Plano de situación del Castillo de Monjuich y de las torres de San Luis, San Narciso y San Daniel. 1801

(Ampliar) - Plano de situación del Castillo de Monjuich y de las torres de San Luis, San Narciso y San Daniel. 1801. Archivo General Militar de Segovia.


Bibliografia.

- "Arquitectura i urbanisme a Girona durant el segle XVIII. Les propostes íl·lustrades de Francisco de Zamora". Montserrat Molí Frigola. 1988. Treballs de la Societat Catalana de Geografia.
- La ciutat de Girona a l'època moderna: de capital del drap a plaça forta". Xavier Torres Sans. 2001. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Vol. XLII.
- "La Girona del set-cents. Els límits d'una transformació (1700-1792)". Ramon Alberch i Josep Quer, 2001. Ajuntament de Girona. ISBN: 84-95187-31-O.
- "La muralla de Girona. Dels orígens a l'enderrocament". David Iglésias Franch. 2003. Ajuntament de Girona. ISBN 84-86952-21-9.
- "La muralla de Girona". Jaume Prats i Jordi Pericot, 2008. Ajuntament de Girona. ISBN 84-8496-057-7.
- "Historia militar de Gerona, que comprende particularmente los dos sitios de 1808 y 1809". Guillermo Minali. 1840. A. Figaró impresor. Gerona.



Back - Index

Història--------Història

Plano de la Torre de San Narciso extramuros de la Plaza de Gerona con terreno comprendido dentro de sus límites

(Ampliar) - Plano de la Torre de San Narciso extramuros de la Plaza de Gerona con terreno comprendido dentro de sus límites. 1801. Archivo General Militar de Segovia.

Tropes napleòniques durant els setges de la Guerra del Francès. Regiment de Westfàlia. 1808-1815

(Ampliar) - Tropes napleòniques durant els setges de la Guerra del Francès. Regiment de Westfàlia. 1808-1815. The Vinkhuijzen collection of military uniforms. Viquipèdia.

Laurent de Gouvion-Saint-Cyr (1764–1830)

(Ampliar) - Laurent de Gouvion-Saint-Cyr (1764–1830). Mariscal francès que va iniciar el tercer setge de Girona. Viquipèdia.

Detall de 'El Gran dia de Girona', de César Álvarez Dumont

(Ampliar) - Detall de 'El Gran dia de Girona', de César Álvarez Dumont. Viquipèdia.


Localització
41º 59' 52.1" N
2º 50' 20.2" E

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés