El Museu del Cinema incorpora un projector del cinema Albèniz del 1930

París, 28 de desembre de 1895. Als tombants del nou segle, faltaven només cinc anys per l'Exposició Universal que aportaria a la ciutat l'estació d'Orsay i la torre Eiffel; París bullia de nous moviments artístics i de noves formes d'expressió. I entre elles una meravella en moviment, una estranyesa visual que s'acabaria coneixent com a cinema i que havia començat a donar els seus fruits d'una manera molt primitiva. Però seria el 1895 quan els germans Lumière projectessin per primer cop en públic una pel·lícula, donant data i hora de sortida al setè art.

Des de la sortida dels obrers d'una fàbrica a Lió a avui dia han passat 115 anys, però des del Museu del Cinema de Girona no volen oblidar aquella efemèride. Així és com l'equipament, que precisament destaca per la seva col·lecció d'aparells del cinema dels orígens, any rere any organitza una jornada de portes obertes el 28 de desembre per donar a conèixer el seu fons permanent.

Ampliar

Fotografia: Museu del Cinema. (Ampliar)

Un projector d'orígens variats

Enguany, a més, aquest fons s'enriquirà amb un nou aparell. Es tracta d'un projector de cinema que va funcionar entre el 1930 i el 1970 a l'antic Teatre Cinema Albèniz de Girona, i que s'ubicarà a l'àmbit Les eines del cinema d'aquest museu. El projector va ser donat el 1987 per la família Regàs (que era llavors la propietària dels antics cinemes), al Museu d'Història de la Ciutat. Allà és on ha estat exposat fins fa pocs mesos, però amb la reforma de les sales d'aquest equipament, i per la temàtica d'aquesta donació, es va aconsellar que el projector s'instal·lés al el Museu del Cinema, un espai molt més adient.

Aquest aparell no té una sola marca de fabricació, sinó que té elements de diverses procedències que s'han anat afegint amb el pas del temps, fruit dels avenços tecnològics de la projecció cinematogràfica.

De l'empresa ERKO berlinesa en procedeix la part del "crono" (el mecanisme que fa moure el film), el peu i les dues bobines. Segons sembla, aquesta seria la part més antiga o original de l'aparell. Aquesta era una empresa no gaire coneguda, radicada a la capital alemanya, i que es va especializar a fabricar projectors de cinema. Tot i no ser una marca gaire coneguda, va tenir una certa vigència entre els anys 1920 i 1940, precisament quan va ser fabricat el projector que ara s'incorpora al museu.



Fotografia: Diari de Girona

I de Barcelona arriben dues peces més: el mecanisme per a reproduir el so de la pel·lícula és de Supersond, i la caixa de la llanterna (la font d'il·luminació del film) és de Maquinaria Cinematográfica SA, OSSA. Probablement, aquesta caixa va ser afegida posteriorment substituint una d'anterior.

I aprofitant la presentació d'aquest nou aparell i el 115è aniversari de la primera projecció, com ja ve sent habitual, el Museu del Cinema celebra una jornada de portes obertes per tal que tothom qui ho desitgi pugui visitar de forma gratuïta la seva exposició permanent. La col·lecció Tomàs Mallol és una de les més importants d'Europa i la més destaca de l'estat espanyol en aparells de precinema i cinema dels orígens; i és que el gironí és l'únic museu de tot el país dedicat al setè art.

L'equipament va ser inaugurat ara fa dotze anys, després que el 1994 l'ajuntament de Girona adquirís la col·lecció Mallol, que conté multitud d'audiovisuals i elements interactius per fomentar el seu objectiu divulgatiu.


M. Pallarès. Article publicat a Diari de Girona el 28/12/2010 [Article original]


Back-Index