El dia 6 de juny de 1968, a les cinc de la tarda, l'estàtua del nou Àngel, col·locada al peu del campanar, va ser beneïda pel bisbe Jubany. Se li imposà el nom de Miquel en memòria del titular de la Capella que hi havia hagut a l'Ajuntament. Immediatament després de la benedicció l'estàtua va ser enlairada fins al seu pedestal definitiu.
A l'acte de benedicció van assistir-hi el governador civil Víctor Hellín Sol, l'alcalde Josep Bonet Cufí, el general governador militar, altres autoritats i molts gironins. Immediatament després de la benedicció, l'estàtua va ser enlairada fins al seu pedestal definitiu mitjançant corrioles i una bastida situada en la part superior del campanar. Els operaris de l'empresa constructora de Ricard Fina portaren a terme aquesta operació.
El 2003, en ocasió de realitzar obres de restauració del campanar, es considerà convenient repassar l'estàtua de l'Àngel, que ja feia 35 anys que estava col·locada al campanar. La intervenció anà a càrrec del tècnic en cromats Joan Ensesa i Roura, i es realitzà in situ. Va tapar esquerdes existents en la planxa de coure, i, la creu i el tub de suport, que estaven afectats per la corrosió, es tractaren amb pasta sintètica molt dura. S'engreixaren l'eix i els coixinets per facilitar el gir i es netejà de pols i excrements d'aus. Es va brunyir a mà i s'hi donaren tres capes d'un vernís alemany, tot plegat, un treball que durà tres setmanes.

(Ampliar) - Col·locació de la nova escultura de l'Àngel de la Catedral. Benedicció pel bisbe Jubany. 1968. Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona

---

Notes

(1) - Totes dues opinions són versemblants. Durant la GUerra del Francès, mentre la ciutat va estar assetjada, al campanar de la Catedral s'hi apostaven uns vigies que observaven els moviments de l'exèrcit invasor, i alertaven el veïnatge, amb tocs convinguts de campana, dels perills de bombardeig. El Capítol no posà cap obstacle per facilitar aquest servei que comportava una certa seguretat a la població. També el temple estava obert per servir de refugi a la població civil durant els atacs de l'artilleria, i les capelles laterals del temple i el claustre serviren per acollir-hi malalts i ferits de guerra.
Però el que de cap manera varen admetre els capitulars va ser l'emplaçament de canons sobre la teulada de la seu, com pretenien els comandaments d'artilleria de Girona. Davant la insistència dels artillers els canonges acudiren al general Álvarez de Castro, i aquest comprengué i acceptà el seu raonament. Tanmateix la presència dels esmentats vigies en el campanar el podia convertir en objectiu dels atacants i la figura de l'Àngel era la més vistent i la més vulnerable. (Enric Mirambell, op. cit) - Tornar al text

(2) - Algú proposà utilitzar un helicòpter, adduint que ho havien fet en un cas semblant en una població de l'entorn de Barcelona. El que formulava aquesta proposta comptava també amb l'espectacularitat de l'operació, que considerava molt interessant. Finalment l'estàtua es baixà amb els mitjans tradicionals de la corriola i les politges, operació que anà a càrrec del constructor Fina, que era el qui realitzava les obres de la façana. (Enric Mirambell, op. cit) - Tornar al text

---

Bibliografia

- "El tercer àngel de la catedral". Enric Mirambell i Belloc. Article publicat al "Diari de Girona" el 23/09/2012.
- "50 anys de l'àngel de la catedral". Enric Mirambell i Belloc. Article publicat al "Diari de Girona" el 03/06/2018.
- "El Ángel de la Catedral". Jaume Marquès, 1968. Article publicat a Revista de Girona núm. 44.

---

- Els àngels de la Catedral - Article històric dels tres àngels successius que ha tingut el campanar de la Seu gironina.

- "El secreto del ángel sin cabeza" - Article literari sobre l'àngel de la catedral publicat al programa de Fires de Sant Narcís de 1959.