La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

20. Capella de de Santa Helena, abans dels Sants Joan Baptista i Evangelista

Capella bastida abans de l'any 1329, dedicada als Sants Joan Baptista i Joan Evangelista, que exhibeix el sepulcre original i l'estàtua jacent de la comtesa Ermessenda de Carcassona, que va morir a Girona l'1 de març de 1057.

La imatge jacent, obra de l'escultor mallorquí Guillem Morei, o Morell, una de les peces més reeixides de l'escultura catalana del darrer quart del segle XIV, realitzada tres-cents anys després de la mort de la comtessa, presenta unes faccions molt idealitzades, harmòniques, en actitud de repòs. Aquesta escultura va ser realitzada per cobrir el vell sarcòfag de pedra, quan l'any 1385, per desig del rei Pere III el Cerimoniós, va ser traslladat de l'espai de la galilea a l'interior de la nau gòtica.

Interior de la capella. Estàtua jacent de la comtesa Ermessenda i, al fons, el seu sepulcre original.

Al fons de la capella, el sepulcre original de la comtessa, del segle XI, que es trobava conservat dins del sarcòfag baixmedieval fins temps recents, i avui exhibit en aquesta capella, és una peça senzilla de pedra, amb una caixa prismàtica i una coberta a doble vessant, que inicialment va ocupar una de les fornícules funeràries de la galilea de la seu romànica, al costat de la portalada occidental, com el del seu besnét, Ramon Berenguer II, situat just a l'altra banda de la nau, aquest amb una policromía no tan ben conservada.

Són d'extraordinària importància les, encara ben conservades, nou barres verticals vermelles sobre fons d'or, pintades sobre el frontal de la sepultura. Constitueixen l'exemple més antic conegut dels colors heràldics de Catalunya, malgrat que no va ser fins molt més tard que la pràctica heràldica va fixar els quatre pals vermells sobre fons d'or.

La part superior de la capella havia contingut, durant el segles XV-XVI, un dels orgues de la catedral. L'antic altar de la capella estava sostingut per un bloc de pedra amb una inscripció romana que es conserva al claustre.

Estàtua jacent d'Ermessenda, obra de Guillem Morei (1385).

La comtessa Ermessenda

Ermessenda de Carcassona (972-1057), va ser regent del Comtat de Barcelona amb els títols de comtesa de Barcelona, de Girona i d'Osona. Filla de Roger I de Carcassona i d'Adelaida de Gavaldà, es va casar el 993 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, qui succeí el 30 de setembre del mateix any al seu pare Borrel II, en el govern del comtat de Barcelona.

Ermessenda va tenir un paper polític molt important per Catalunya, sobretot després de la mort del seu marit, el 1017; va participar amb ell en el govern dels seus comtats, en la presidència de les assemblees i tribunals i en les campanyes militars a Al-Àndalus.

Ramon Borrell va morir deixant hereu el seu fill Berenguer Ramon I; aquest tenia tretze anys, i per tant s'encarregà de la seva tutela la seva mare Ermessenda, fins la seva majoria d'edat, vers 1021.

Va empendre campanyes militars contra el comte d'Empúries i, més tard, contre el seu propi fill per conservar el poder. Quan aquest va morir, el 1035, Ermessenda va ser altra vegada tutora, en aquesta ocasió del seu nét Ramon Berenguer I, atès que la seva mare, Guisla de Lluçà, havia perdut els drets sobre el govern comtal arran del seu casament amb el vescomte de Barcelona, Udalard II. A partir de 1053 va lluitar contra Ramon Berenguer I, que havia estat excomunicat a causa del seu casament amb Almodis de la Marca i que es trobava en una situació difícil davant Mir Geribert i la noblesa revoltada.

Durant les regències d'Ermessenda, l'aristocràcia va iniciar el procés de feudalització de Catalunya enfrontant-se als prínceps i a l'Església. Ermessenda va rebre el recolzament dels consellers, com Gombau de Besora, el jutge Ponç Bonfill Marc i el seu senescal Amat Elderic d'Oris. També hi ajudaren els prelats partidaris de la reforma gregoriana com l'Abat Oliba, bisbe de Vic i abat de Ripoll i Cuixà, o el seu germà Pere Roger de Carcassona, bisbe de Girona.

Ermessenda s'ocupà de l'església i va promoure les noves fundacions, com el capítol de la Catedral de Girona, el monestir femení de Sant Daniel de Girona o el masculí de Sant Feliu de Guíxols; també va fer importants donacions a Roma en el seu testament. El seu poder provenia de l'immens dot que va rebre de manera usufructuària, que comprenia els comtats de Girona i Osona.

Clau de volta de la capella de Santa Helena (Viquipèdia)


Bibliografia:

  • La Catedral de Girona. Joaquim Nadal i Farreras, i altres. Ajuntament de Girona / Lunwerg Editores, 2002. ISBN 84-7782-939-X.
  • Catedral de Girona. Marc Sureda i Jubany. Edicions Aldeasa, 2005. ISBN 84-8003-874-8
  • Ermessenda de Carcassona o el poder del viudatge. Martí Aurell. Cicle "Girona a l'abast, VIII". Editat per Bell-lloc del Pla. ISBN 84-404-7571-3
  • Plànol de situació de la capella dins la nau de la catedral.

    Pere III, per Manuel Aguirre i Monsalbe, 1885. (Wikipèdia)

    Estàtua jacent i sepulcre de Ramon Berenguer II Cap d'estopes a la nau de la catedral.

    Detall de l'estàtua jacent de la comtessa Ermessenda (Wikipèdia).

    Interior de la capella, amb l'estàtua jacent i el sepulcre.

    Fotografies preses per gentilesa del Capítol de la Catedral de Girona.

    Web de la Catedral


    Index

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés