La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

4. Capella del Beat Dalmau Moner, abans de Santa Elisabet

A aquesta capella, acabada cap al 1491, s'incorporà el culte al sant diocesà Dalmau Moner, religiós dominic que apareix representat a les teles que decoren els murs de la capella. Hi ha instal·lada la sepultura gòtica monumental de Berenguer d'Anglesola, primer bisbe de la diòcesi d'Osca de 1383 a 1384 i, més tard, amb l'anti-papa Benet XIII d'Avinyó, nomenat cardenal el 21 de desembre de 1397 i destinat a la diòcesi de Girona. Va morir el 23 d'agost de 1408 a Perpinyà. És una obra confirmada de Pere Oller, un dels escultors catalans més famosos del segle XV.

Detall de l'estàtua jacent del cardenal Anglesola.

El contracte de l'obra (1) confirma que la seva realització es va dur a terme poc després de la mort del pseude-cardenal, entre el mes d'agosto de 1409 i la Pasqua de 1410, i que el sepulcre va ser acabat el novembre del 1411, que és quan es va traslladar el cos del cardenal, amb una cerimònia de gran fastuositat en aquella època.

Conjunt del fris inferior de la tomba, amb les figures plorants.

El preu del sepulcre, 315 florins, era força elevat, tenint en compte que l'escultor Pere Oller no era, encara, un artista consagrat. El contracte també detalla amb força precisió l'estructura projectada del monument, seguint un esquema estilístic dibuixat pel mateix escultor, i modificat en alguns petits detalls pels marmessors del cardenal.

No obstant, algunes disposicions documentals no s'acompliren, per raons desconegudes. Així, la textura i qualitat de la pedra de la tapa que havia de ser negra, va ser substituída finalment per alabastre. Tampoc s'hi va posar cap inscripció gravada al sepulcre, text que havia d'envoltar la figura jacent. Hi ha qui suposa que aquestes lletres foren simplement pintades, i que amb el temps han desaparegut, i avui no s'aprecien.

Tomba del cardenal Anglesola.

En allò que es refereix a l'escut d'armes del cardenal, l'heraldista i dibuixant Pere Màrtir Rigalt i Fargas (Barcelona, 1785 – 1850), a Tratado de Nobleza, el defineix com De oro, cuatro fajas vibradas de sable. “Estas armas se ven en el sepulcro del card. de Anglesola que murio en 1408 y está enterrado en el presbiterio de la catedral de Gerona, y solo tiene tres fajas vibradas de sable. Estas armas se ven sobre la puerta del castillo de Bascara del q. es señor el obº de Gerona.”.

Meitat dreta del fris inferior de figures plorants.

Meitat esquerra del fris inferior de figures plorants.


Notes:

(1) Transcripció del document localitzat al fons notarial de l'Arxiu de la Catedral de Barcelona (capsa, s.XV, n. 980), publicat per Joan Valero: 1409, 22 d'agost, Girona
Contracte entre els marmessors del cardenal Berenguer d'Anglesola i l'escultor Pere Oller per l'obra del sepulcre del cardenal.

En nom de nostre senyor Deu
Capitols fets e concordats entre lo molt honorable Reverent pare en Crist e senyor en Johan per la Esglesia Romana Cardenal de Auch vulgarment appellat E lhonrat mossen Johan gabriel pavia prevere del Capitol de la Seu de Gerona Marmessors del testament o darrera voluntat del molt Reverent pare en Crist e senyor lo senyor en Berenguer de bona memoria Cardenal de Gerona de una part E en p. oller mestre de ymatges Ciuteda de Barchinona de la part altra de e sobra la sepultura tomba o sepulcre del dit Senyor Cardenal lo qual ha esser collocat e posat en la dita Seu de Gerona ço es dins lo sacrari e Rexes e capella del altar major entre lo segon e terç pilars a man dreta devant la capella e altar de santa Margarida. E lo dit sepulcre ha esser fet per lo dit p. oller en la forma e manera seguents.

Primo que lo dit sepulcre sie de bona pedra de alabaustr bona bella e neta de la pedrera de beuda e que a cascun costat sien sculptats sis statges ab sengles ymatges ab sos pilarets e tabernacles ab sos fullatges e altres bells obratges. E a cascun cap sien en bella forma e ab bells obratges sculptades les armes del dit senyor Cardenal. E la Cuberta dalt sie de bella e neta e clara pedra negra en la summitat de la qual sie feta una bella ymatge representant la persona del dit senyor Cardenal ab sa capa e ab son mitre tenent al cap un bell coixi e als peus un bell capell de Cardenal. E en la part dalt tot entorn sien cavades letres daurades denotants la sepultura del dit Senyor Cardenal lo qual sepulcre en sos pilarets tabernacles ymatges armes letres e en totes sos altres obratges sie daurat de bona e perfeta dauradura de flori de florença e be e complidament adzurat de bon adzur dacra e altres bones e belles pintures procehints a tota decoracio del dit sepulcre del qual sepulcre lo dit p. oller ha dada al dit mossen Johan gabriel una mostra o forma en paper sotscrita de man propia del dit p. oller en la qual forma ha solament V statges de ymatges mas lo dit p. ne ha a fer en cascun costat VI segons que dessus largament se conte. E generalment lo dit sepulcre hau esser perfetament acabant de daurar adzurar pintar e obrar a conexença de molt Reverent senyor bisba de Gerona e de dos mestres entesos en tals obres elegidors per los dits Molt Reverent e honrat marmessors o la un dells.

E lo dit p. oller conve e promet sots obligacio de sos bens e ab sagrament que ell fara daurara adzurara pintera e acabara la dit sepulcra en la forma dessus dita e aquell a son risch e a ses despeses aportar fara posara e collocara dins la dita Seu de Gerona en lo loch dessus designat daci a la festa de pascha de resurreccio primer esdevenidora.

E lo dit molt Reverent Senyor Cardenal dauch a lo dit mossen Johan Gabriel pavia marmessors dessus dits sots obligacio dels bens de la dita marmessoria Convenen e prometen al dit p. oller que per salari messions e despeses de tota la dita obra daran e pagaran al dit p. oller Trescens quinze florins dor darago pagadors a ell en aquesta forma e manera ço es Cent florins encontinent quel dit p. oller començ la dita obra la qual haie a començar sots virtut del dit sagrament daci al XV die de octobre primer esdevenidor. E Cent florins en lo mig de la dita obra. E los restants Cent quinze florins com la dita obra sera acabada posada e collocada en la manera dessus dita.

Item es empres que dels presents capitols sien fetes tantes cartes com sien necessaries dictadores largament.

Die Jovis XXII die augusti anno a nativitate domini M CCCC IX fuerunt firmata capitula premissera prout superius continentur per dictos Reverendissimum et venerabiles manumissores et per dictum petrum oller fuerunt firmata et iurata.

ts venerabilis Johannes de boscho medio bacallarius in legibus diocesis Anicensis ffrancisci taverneri presbiter Gerundensis.

Eadem die Reverendus Dominus Raymundus miseratoine divina Episcopus Gerundensis laudavit ratificavit et aprobavit predicta capitula et contenta in eis expresse consencit.

Ts honorabilis berengarius de catlar et Georgius des bach domicellus.

Tornar al text


Plànol de situació de la capella dins la nau de la catedral.

Detall del fris inferior de figures plorants.

Detall del fris inferior de figures plorants.

Detall de l'extrem dret del fris inferior amb figura plorant i l'escut d'Anglesola, timbrat de cardenal.

Peça de l'escultor Pere Oller, a la façana de la cantonada del carrer Ramon Turró.

Escut de Benet XIII, el papa d'Avinyó que va nomenar cadenal a Berenguer d'Anglesola. Detall d'un bàcul bisbal del segle XV que pertanyia al bisbe Barrientos. Museo de las Ferias de Medina del Campo (Wikipedia).

Detall de les figures de la peça de l'escultor Pere Oller, a la façana de la cantonada del carrer Ramon Turró.


Bibliografia:

  • La Catedral de Girona. Joaquim Nadal i Farreras, i altres. Ajuntament de Girona / Lunwerg Editores, 2002. ISBN 84-7782-939-X.
  • Catedral de Girona. Marc Sureda i Jubany. Edicions Aldeasa, 2005. ISBN 84-8003-874-8
  • El contracte del sepulcre del cardenal Brenguer d'Anglesola. Joan Valero Molina. Locus Amoenus, 4, 1998-1999, pàg. 77-80. Universitat Autònoma de Bellaterra.

    Fotografies preses per gentilesa del Capítol de la Catedral de Girona.

    Web de la Catedral


    Index

  • CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés