L'anomenat mestre Bartomeu de Girona, autor també del magnífic Retaule de l'altar major i del sepulcre de Guillem de Montgrí, entre altres importants peces, és l'escultor gòtic català més antic de nom conegut. L'elaboració d'aquesta escultura és anterior a la del sepulcre de Guillem de Montgrí, situat damunt la porta d'entrada al Claustre, atès que apareix citada a l'epitafi d'aquesta tomba.

Aquesta imatge va ser traslladada el segle XVI a la veïna capella de la Mare de Déu de l'Esperança, i reintegrada posteriorment al seu lloc d'origen. Barrachina (op.cit.) esmenta que per al primer trasllat va ser contractat un obrer per a "deprimere sive aclarare" l'escultura, és a dir, buidar-la per a alleugerir-ne el pes.

Segueix definint i referenciant la peça especificant que es tracta d'una gran imatge, sedent, que té referències dins l'escultura monumental francesa, però també en les talles d'altar hispàniques, fins i tot en fórmules de repertori, com ara la vora horitzontal del mantell de la marededéu, a la falda, sobre el qual s'asseu el Nen, que porta corona de florons i llibre. És probable que tots dos portessin guarnicions d'orfebreria, originals o posades quan la imatge va passar a ser d'altar. La marededéu subjecta una corol·la de fulles, tallada, amb espigues per a la inserció d'algun element; el Nen potser portava ceptre.

En allò que es refereix als elements acompanyatoris de la figura central i les decoracions arquitectòniques, Barrachina indica que és espectacular el tron, encara que la perspectiva no deixa gairebé veure'l: té els laterals atapeïts de flors que creuen per davant a la xambrana. Els sòcols laterals són formats per arquets semicirculars, amb arcs trilobats inscrits [...] Un element d'enorme novetat és la corona pendent, que aguanten dos angelets que surten d'un dosseret. Diríem que aquest element tan modern és un afegit, si no fos que està inscrit a la mateixa construcció de l'arc i que el dosseret es repeteix sobre l'apostolat de Tarragona. (Obra també del mestre Bartomeu). Els dos àngels ceroferaris, molt esquemàtics i demostratius de les limitacions usuals de l'art de Bartomeu, es presenten encara més deutors del romànic, amb el desplegament de les ales perfectament adaptat a l'emmarcament. Com a element de relació, assenyalaríem les seves peanyes poligonals, com en el calvari de la Catedral de Girona (Museu d'Art de Girona).

---

Bibliografia:

La Catedral de Girona. Joaquim Nadal i Farreras, i altres. Ajuntament de Girona / Lunwerg Editores, 2002. ISBN 84-7782-939-X.

Catedral de Girona. Marc Sureda i Jubany. Edicions Aldeasa, 2005. ISBN 84-8003-874-8

El mestre Bartomeu de Girona. Jaume Barrachina Navarro. Article publicat a "Locus amoenus", nº 7, 2004. ISSN 1135-9722

Fotografies preses per gentilesa del Capítol de la Catedral de Girona.

---

--