La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

La comunitat a Girona. A finals del segle XV les monges cistercenques de Sant Feliu de Cadins (1), van rebre uns terrenys al voltant de l'església dedicada a Santa Susanna, al barri del Mercadal de Girona, de la que es té constància des de la segona meitat del segle XI, amb la finalitat de traslladar de lloc el seu monestir a causa de les precàries condicions que tenien en a l'indret d’origen, en perill de ruïna, i les penúries econòmiques eren extremes. El 1492 va tenir lloc el trasllat efectiu d'unes deu monges i alguns domèstics a Girona. Durant un cert temps la comunitat cistercenca del nou monestir utilitzava la parròquia de Santa Susanna com església monàstica amb la que comunicava directament. Oferiren a la parròquia una campana i un orgue que havien pogut portar de Cadins.

Claustre del convent de les Bernardes en estat d'abandonament. 1936-1939

(Ampliar) - Claustre del convent de les Bernardes en estat d'abandonament. 1936-1939. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

Aquest nou emplaçament no va impedir que la casa poc a poc caigués en decadència, que va continuar afectant una comunitat que el 1674 es trobava reduïda a dues monges, pel que van rebre suport de Vallbona de les Monges, des d’on van arribar tres monges al monestir el 1675 (2). Aquell mateix any Girona va patir una invasió dels francesos, i les monges hagueren de refugiar-se a Barcelona. El segle XVIII la comunitat va agafar va agafar embranzida quan hi entraren a professar filles de les classes altes gironines, com les germanes de Ciurana o les Caramany, que hi van aportar importants rendes i personal (3). El 1762, degut a diferències entre el rector de Santa Susanna i la comunitat, aquesta decidí el 1766 d’independitzar-se i aixecar una nova església, el que mostra el bon estat econòmic del monestir. La nova església, sota l'advocació de Santa Maria, es va bastir entre el 1768 i 1770, any en què entrà en funcionament. Varen posar la primera pedra el 26 de gener de 1768 i la benedicció del nou temple se celebrà el dia 20 d'agost de l'any 1770, festa de sant Bernat, amb un àmplia participació ciutadana.

Plaça de les Bernardes. A la dreta s'observa el portal del convent i també es veu l'ombra de l'església. 1936

(Ampliar) - Plaça de les Bernardes. A la dreta s'observa el portal del convent i també es veu l'ombra de l'església. 1936. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

Altre cop per motius bèl·lics les monges es veieren obligades a deixar el monestir entre el 1794 i 1795, i refugiar-se a Valldonzella. El segle XIX va portar més episodis problemàtics per a la comunitat: la Guerra del Francès, durant la qual les monges varen ser acollides per les benedictines de Sant Daniel, però més tard elles mateixes hagueren d'abandonar el seu monestir i refigiar-se en cases dels seus familiars. La Desamortització no l'afectà directament i la comunitat pogué seguir la seva vida amb certa normalitat. A partir de 1910 la comunitat va experimentar una certa revifalla. Durant la Guerra Civil, el 1936 les monges van fugir del monestir i hagueren de refugiar-se en una casa particular; abans d'acabar l'any el monestir fou saquejat i arrasat (4). Al solar restant s'hi va construí un refugi subterrani pels bombardejos durant la guerra. L'any 1940 el solar va ser venut per a edificar-hi les construccions actuals, la més gran de les quals es l'actual CAP. El 1944 es traslladaren a Salt i el 1980 a Sant Medir, al terme de Cartellà (Sant Gregori), lloc que van deixar fa uns anys per la manca de vocacions.

Dones rentant la roba al riu Onyar, davant del pont de Pedra. A l'esquerra, el campanar de les Bernardes i al seu costat, el del convent de Santa Clara. Al centre, entre els arcs del pont de Pedra, s'entreveu l'antiga palanca de les Peixateries Velles que seria substituïda pel pont construït per Eiffel. 1870-1873

(Ampliar) - Dones rentant la roba al riu Onyar, davant del pont de Pedra. A l'esquerra, el campanar de les Bernardes i al seu costat, el del convent de Santa Clara. Al centre, entre els arcs del pont de Pedra, s'entreveu l'antiga palanca de les Peixateries Velles que seria substituïda pel pont construït per Eiffel. 1870-1873. Joaquim Massaguer Vidal. CRDI - Ajuntament de Girona.

Descripció de l'edifici. De l'església i monestir de Santa Maria de Cadins, que va ser enderrocat el 1936, no en queda res, només alguns documents fotogràfics i gravats antics de la façana i del campanar, que durant dos-cents anys va definir el paisatge del Mercadal. El monestir estava situar a la banda nord de l'església del Mercadal, que els serví de temple durant dos segles. L'església propiament dita, constuïda el 1770, s'aixecava a la part est de Santa Susanna. Donada el carrer de Santa Clara i s'hi accedia per una placeta que formava el mateix carrer.
La façana era de pedra picada de Girona, amb una artística portalada d'un barroc molt sobri. La portalada tenia per brancals unes pilastres planes adossades a la paret i acabades amb unes semiesferes. Una cornisa motllurada servia de llinda i al cim hi havia una forníla amb una imatge de Sant Bernat. Al seu damunt hi lluia un escut nobiliari.
Davant la porta hi havia una escalinata de forma semicircular. La resta de la façana era llisa, amb tres rengles de finestres en línia vertical. El campanar era de secció rectangular i constava de cinc cossos sobreposats, separats per cornises.

Vista de l'actual Rambla de la Llibertat des de la pujada del pont de Pedra. A l'esquerra, el campanar de les Bernardes amb el cupulí en obres. 1910

(Ampliar) - Vista de l'actual Rambla de la Llibertat des de la pujada del pont de Pedra. A l'esquerra, el campanar de les Bernardes amb el cupulí en obres. 1910. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Claustre del convent de les Bernardes. Al fons, el campanar. 1936

(Ampliar) - Claustre del convent de les Bernardes. Al fons, el campanar. 1936. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

Vista del barri Vell des del campanar del Mercadal. En primer terme, el claustre del convent de Cadins. Al centre la Residència de les Dominiques a l'encreuament del carrer Hortes i el carrer del Nord

(Ampliar) - Vista del barri Vell des del campanar del Mercadal. En primer terme, el claustre del convent de Cadins. Al centre la Residència de les Dominiques a l'encreuament del carrer Hortes i el carrer del Nord. 1940. Sebastià Martí. CRDI - Ajuntament de Girona.


Notes

(1) - Fundat el 1169, als afores de Cabanes, a l'Alt Empordà, el 1456 la comunitat es va fusionar amb la original de Valldemaria, a Maçanet de la Selva. Durant la guerra civil que va afectar el Principat (1462-1472), va patir moltes dificultats. El 3 de febrer de 1492 va decidir el trasllat a Girona.
[Tornar al text]

(2) - "El dia 7 d'abril de 1675 partí de Girona un capellà anomenat mossén Bernat Puig, amb les assistències necessàries. A Barcelona prengué un cotxe i seguí el viatge acompanyat de Na. Maria Potau, el Pare de Joan de Peguera i el senyor Diego Despatau. Arribats a Vallbona, descansaren uns dies. Seguidament, emprengueren el viatge camí de Girona, acompanyant les tres monges. S'afegiren encara a la comitiva un altre sacerdot i el senyor Francesc de Sullà, que pels cognoms es pot deduir que era familiar d'una de les tres religioses que anaven a incorporarse a la comunitat gironina. [...] La comitiva arribà a Girona el 31 de maig del mateix any 1675, després d'haver passat per Montserrat i per Barcelona. Les monges recent arribades passaren tres o quatre dies allotjades a la casa del senyor Francesc de Sullà, mentre s'assenyalava el dia de la seva solemne recepció en el monestir. [...] El 7 de novembre de 1716 morí l'abadessa Jacinta de Riquer; era la darrera que quedava de les tres monges vingudes quaranta anys enrere de Vallbona, per garantir la continuïtat del monestir. La nova abadessa, D. Joana de Barutell, que fins aquell moment detenia el càrrec de priora, ja era de les que havien ingressat posteriorment a aquella passatgera crisi". E. Mirambell, "Les religioses bernardes al Gironès".
[Tornar al text]

(3) - "El segle XVIII, sobretot la segona meitat, constitueix el període més brillant en la història de les monges de Cadins. Son molt riques i molt nobles. Un cop d'ull a la relació de les monges de l'any 1776 ens ho confirma: Marianna de Ciurana, abadessa; María Teresa de Prior; Maria Narcisa de Camps; Maria Narcisa de Ciurana; Maria Rosa de Caramany; Maria Josepa de Caramany; Maria Teresa de Caramany; Maria Caterina Martí. L'any 1760 compren a Antoni Boscà, de Barcelona, un orgue que costa 1.000 lliures, i dos anys després, s'encarrega i es paga un tern de tapissería d'or per ser utilitzat en les celebracions i funcions dedicades a Sant Bernat. Pel seu ptreu, 828 lliures, 8 sous i 5 diners, devia tractar-se d'un seguit de vestits i omaments d'un luxe literalment asiàtic". Narcís Puigdevall, "Miscel·lània de Cadins".
[Tornar al text]

(4) - "A les tres de la matinada del dia 20 de juliol del 1936, la campana del temple despertà el veïnatge, demanant ajut per l'amenaça d'incendiar l'edifici monàstic, per part d'una multitud que omplia la placeta d'accés al monestir i al seu temple. De moment els incendiaris es retiraren. Però unes hores més tard tornaren i les monges foren obligades a abandonar la casa, entre crits i insults, però no foren agredides materialment. El cenobi i el temple foren saquejats. I al cap de pocs dies, la brigada municipal inicià l'enderroc dels edificis monàstics. La comunitat es dispersà i les religioses s'acolliren en cases de familiars, fins que, acabada la guerra, es pogueren reagrupar, però ja no en l'antic emplaçament. Recuperaren la propietat del terreny; però l'edifici ja no existia ni es proposaren reedificar-lo en el mateix lloc. Provisionalment s'instal·laren en un pis d'un bloc d'habitatges, de la plaça de Sant Josep. L'abadessa passa els tres anys de guerra al tercer pis del núm. 6 de la travessia de l'Auriga, a casa d'un seu nebot. La darrera abadessa del monestir del Mercadal, la mare Maria Josepa Tenas, havia tingut tres germanes més que eren religioses de diversos ordes. Posteriorment pogueren vendre el solar i també reberen uns diners per la cessió al Bisbat del còdex, fins aleshores desconegut, del Martirologi d'Usard. Aquests ingressos els permeteren comprar un gran casal situat a la veïna població de Salt i adaptar-lo com a nou monestir". E. Mirambell, "Pelegrinatge monacal i conventual".
[Tornar al text]


Bibliografia

- "Girona. Convents i monestirs, segles X-XIX". Direcció de Joan Boadas, 2005. Ajuntament de Girona. ISBN 84-8496-012-9.
- "Indrets de Girona (III)". Jaume Marquès i Casanovas, 1981. Ajuntament de Girona. ISBN 84-300-4262-8.
- "Pelegrinatge monacal i conventual (I)". Enric Mirambell. Article publicat al Diari de Girona el 20 de gener de 2019.
- "La compradora de les monges". Enric Mirambell. Article publicat al Diari de Girona el 22 de juny de 2014.
- "El convent de les Bernardes: exclaustració i restitució (1936-1939)". Joaquim Nadal i Farreras. Extens i documentat article publicat als Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, ISSN 0213-6228, núm. 57, 2016, pàgs. 329-372.
- "Les religioses bernardes al Gironès". Enric Mirambell. Revista de Girona, núm. 155. Novembre - desembre 1992.
- "La placeta de les Bernardes". Enric Mirambell. Article publicat al Diari de Girona el 9 de desembre de 2007.
- "Miscel·lània de Cadins". Narcís Puigdevall. Revista de Girona, núm. 155. Novembre - desembre 1992.

Façana del convent de les Bernardes. 1911-1926

(Ampliar) - Façana del convent de les Bernardes. 1911-1926. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

16 de gener de 1259. Establiment atorgat per Cerdana, com a abadessa del monestir de Sant Feliu de Cadins, amb consell i assentiment de Pere, bisbe de Girona, a favor dels clergues Guillem i Arnau de Vilanova, germans, en dret de violari, en l’honor que el convent té a la parròquia de Vilanna [...]. A canvi, el monestir rep 200 sous barcelonesos de tern. Datació original: Actum est hoc XVII kalendas februarii anno [...] M CC L octavo. Notari Joan de Porqueres, per manament de Bernat de Vic, notari públic de Girona

(Ampliar) - 16 de gener de 1259. Establiment atorgat per Cerdana, com a abadessa del monestir de Sant Feliu de Cadins, amb consell i assentiment de Pere, bisbe de Girona, a favor dels clergues Guillem i Arnau de Vilanova, germans, en dret de violari, en l’honor que el convent té a la parròquia de Vilanna [...]. A canvi, el monestir rep 200 sous barcelonesos de tern. Datació original: Actum est hoc XVII kalendas februarii anno [...] M CC L octavo. Notari Joan de Porqueres, per manament de Bernat de Vic, notari públic de Girona. Arxiu municipal de Girona.

Mercat a l'actual Rambla de la Llibertat. Al centre, les casetes comercials. A l'esquerra sobresurt el campanar de l'església del convent de Santa Clara. 1905-1910

(Ampliar) - Mercat a l'actual Rambla de la Llibertat. Al centre, les casetes comercials. A l'esquerra sobresurt el campanar de l'església del convent de Santa Clara. 1905-1910. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Porta de l'església de les Bernardes. L'església i el convent de les Bernardes es situaven entre els carrers de les Hortes i de Santa Clara, i el Mercadal. 1910-1926

(Ampliar) - Porta de l'església de les Bernardes. L'església i el convent de les Bernardes es situaven entre els carrers de les Hortes i de Santa Clara, i el Mercadal. 1910-1926. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

15 de desembre de 1545. El lloctinent Juan Fernández-Manrique de Lara, marquès d’Aguilar, a l’algutzir Jofre de Fogós. Li mana que permeti l’arribada a Girona de les dues-centes mitgeres de forment que Pere Nesplés, procurador del monestir de Sant Feliu de Cadins, va fer comprar a Urgell per a la provisió del monestir

(Ampliar) - 15 de desembre de 1545. El lloctinent Juan Fernández-Manrique de Lara, marquès d’Aguilar, a l’algutzir Jofre de Fogós. Li mana que permeti l’arribada a Girona de les dues-centes mitgeres de forment que Pere Nesplés, procurador del monestir de Sant Feliu de Cadins, va fer comprar a Urgell per a la provisió del monestir. Arxiu Històric de la ciutat de Girona. Lletres Reials.

24 de gener de 1549. Donació inter vivos d'una casa amb afrontacions al monestir de Sant Feliu de Cadins

(Ampliar) - 24 de gener de 1549. Donació inter vivos atorgada per Margarida, esposa d’Antoni Llobet de la parròquia de Cervià, i el mateix Antoni Llobet, com a procurador seu, a favor de la seva mare Isabel, vídua de Joan Monjo, teixidor de draps de llana de Girona, d’una casa de dues de contigües situades al Mercadal Inferior de Girona. [...] Aquesta casa afronta, a orient, amb el rec dels molins de Bernat de Sitjar, mitjançant el carrer que va de la plaça fins als molins i amb el monestir de Sant Francesc, a occident, amb una casa de Bartomeu Borró, mercader, i a cerç, amb una altra casa de l’esmentat Borró i amb una casa amb eixida situada prop de les cases del monestir de Sant Feliu de Cadins. La casa objecte de la donació afronta, a orient, amb les cases del monestir mitjançant carrer, a migdia, amb una casa de l’Hospital Nou de Girona que fou de Storgii Besayrie, prevere oriünd de França, [...] mitjançant un camí que va a alguns horts i a la muralla del Mercadal. Datació original: Actum est hoc Gerunde die iovis vigesima quarta mensis ianuarii anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo quadragesimo nono. Notari Pere Garbí. AHCG.

3 d'agost de 1571. Angela Sampsó, abadessa, i la comunitat del monestir de Santa Maria de Cadins, de Girona, firmen rebut a Joan Estanyol, de Cruïlles, i Miquel Balle, de Flaçà, de 100 lliures, preu de cert censal

(Ampliar) - 3 d'agost de 1571. Angela Sampsó, abadessa, i la comunitat del monestir de Santa Maria de Cadins, de Girona, firmen rebut a Joan Estanyol, de Cruïlles, i Miquel Balle, de Flaçà, de 100 lliures, preu de cert censal. Biblioteca Nacional de Catalunya.


Back-Index

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés