La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

L'actual plaça de la Independència -fent referència a la Guerra del Francès per l'estàtua situada al mig- encara hi ha qui la coneix per l'antic nom de "Plaça de Sant Agustí", i fins i tot per "Plaça dels Cinemes". Aquest darrer nom vé original pel fet que en aquest indret estaven situats la gairebé totalitat dels que existien a Girona. El nom de Sant Agustí prové d'un convent que hi va haver en aquesta plaça des de 1608 fins a principis del segle XIX, en que durant la ocupació francesa, va ser abandonat i el 1815 probablement destruït. Una dèbil recuperació va fer perdurar el convent fins l'exclaustració definitiva, el 1835.

Plaça de Sant Agustí (actual plaça de la Independència) l'any 1900, ca. Al final de la plaça, a la dreta, es poden observar les restes de la torre de Sant Agustí
(Ampliar) - Plaça de Sant Agustí (actual plaça de la Independència) l'any 1900, ca. Al final de la plaça, a la dreta, es poden observar les restes de la torre de Sant Agustí. Fragment. Ajuntament de Girona - CRDI

El Teatre Albéniz, un dels cinemes que hi havia a la plaça, 1928
(Ampliar) - El Teatre Albéniz, un dels cinemes que hi havia a la plaça, 1928. S'hi anuncia el film "Rie, payaso, rie", amb Lon Chaney. Foto Lux. Ajuntament de Girona - CRDI

De Pedret al Mercadal. La comunitat agustina va arribar a Girona al segle XVI procedent del seu establiment a Torroella de Montgrí. S'instal·laren el 1584 a Girona, i els va ser cedida l'església de la Mare de Déu del Pilar, a Pedret (1), on mantingueren la mateixa advocació mariana. El 1608 començaren la construcció d'un nou edifici (2), a l'actual plaça de la Independència, dins del recinte emmurallat del Mercadal. Aquest establiment, que estava annex a uns trams de la muralla, va patir especialment els episodis bèl·lics del segle XVII que afectaren la ciutat de Girona. El 1673 la part nord del convent, que donava a la muralla, fou cedida com a caserna.
L'any 1793 encara estava habitat, tal com esmenta Cayetano Barraquer y Roviralta (3). Durant l'ocupació francesa el lloc va ser abandonat i el 1815 s'el qualifica de destruït. Una dèbil recuperació va fer perdurar el convent fins l'exclaustració definitiva, el 1835. La part que no estava enrunada va adaptar-se com a caserna de cavalleria. El 1841 el lloc va passar a mans particulars i el solar va ser parcel·lat, i va esdevenir l'actual plaça de la Independència, on no hi ha cap resta visible del convent.
La primera església edificada en aquest indret era de grans dimensions, orientada en sentit nord-sud i situada on ara hi ha la plaça, amb la façana principal que donava a un carrer que comunicava l’actual d’Anselm Clavé amb el pont de Sant Agustí. A començament del segle XVIII, quan una part del convent s’havia convertit en caserna, l’església s’orientava en sentit est-oest i estava situada on ara hi ha els edificis que separen la plaça de l’Onyar.

Alçat de la façana principal
(Ampliar) - Alçat de la façana principal. Publicat a "Las casas de religiosos en Cataluña durant el primer tercio del siglo XIX", 1906

Secció longitudinal del convent
(Ampliar) - Secció longitudinal del convent. Publicat a "Las casas de religiosos en Cataluña durant el primer tercio del siglo XIX", 1906

Secció transversal del convent
(Ampliar) - Secció transversal del convent. Publicat a "Las casas de religiosos en Cataluña durant el primer tercio del siglo XIX", 1906

L'edifici del convent... Cayetano Barraquer a "Las Casas de religiosos en Cataluñ"a durante el primer tercio del siglo XIX" (1906) ens ha deixat una detallada descripció de l'establiment religiós i també uns acuradíssims plànols que publiquem en aquest article.
Relata que a la banda septentrional, al costat del baluard (veure plànol de situació) i al llarg del seu traçat, entre aquest i el convent, hi havia una caserna estreta, d'est a oest, que arribava fins l'Onyar. Per davant les cases de l'oest hi havia un carrer, i per la banda sud de la plaça actual un altre carreró enfilava el pont o palanca; a aquesta via donava la façana principal de l'església (4) i al seu costat hi havia el convent.
Per tant, el temple estava a la cara oest de la plaça amb façana al sud i l'absis al nord, mentre que el convent era a l'est del temple amb el frontis i les portes cap al sud.
L'església era d'una sola nau, de 38 m de longitud, i 10,45 d'amplada, amb un creuer ample i quatre capelles a cada lateral, unides per un passadís. Per damunt de les capelles hi havia un trifori (5). El 1822 l'església del convent estava derruïda, "probablemente por obra de los constitucionales", indica Cayetano Barraquer.

Situació del convent de Sant Agustí sobre un plànol actual de la zona
(Ampliar) - Situació del convent de Sant Agustí sobre un plànol actual de la zona. Disseny de Joan Ayala Angelats, gentilesa de l'autor.

...i un pont. Després que el 1608 comencés la construcció del complex conventual, l'accés dels ciutadans de l'actual Barri Vell al Mercadal -i a l'església del convent- s'havia de fer necessàriament pel pont de Sant Francesc, a l'indret on actualment hi ha el Pont de Pedra. Cap al 1630 (6) el prior del convent Fr. Pedro Tapia, va fer construir una palanca de fusta que comunicava una i altra banda de l'Onyar, però només va durar tretze anys, destruïda per una de les freqüents inundacions. Com a conseqüència es va decidir construir-ne un de pedra, treballs que es varen iniciar el 26 de juliol de 1671, essent prior del convent Fr. Pedro Montalt, amb un pilar central i dos arcs. Aquest no es va arribar a acabar, atès que un aiguat va ensorrar el pilar central el 1678. Provisionalment es va construir un altre passera de fusta. L'any 1701 es projectà un nou pont, també de pedra però en aquesta ocasió d'un sol arc. Aquest pont va ser derruït per les fortes vingudes del riu Onyar l'any 1732. Posteriorment se'n va construir un altre de fusta, que també va ser ensorrat pels aiguats. Finalment, anys més tard, el 1877, es va construir el de ferro, obra de Manel Almeda, i va aguantar en aquest punt de l'Onyar fins al 1973, quan l'estructura va cedir des d'un extrem i es va substituir per l'actual, obra de Comella i Pons.

Vista parcial del barri del Mercadal des d'un punt elevat. A l'esquerra la Gròber i el Baluard del Governador, al centre l'escola Bruguera i la Gran Via de Jaume I, a la dreta, l'avinguda de Ramon Folch, i en primer terme la plaça de Sant Agustí. 1914-1916
(Ampliar) - Vista parcial del barri del Mercadal des d'un punt elevat. A l'esquerra la Gròber i el Baluard del Governador, al centre l'escola Bruguera i la Gran Via de Jaume I, a la dreta, l'avinguda de Ramon Folch, i en primer terme la plaça de Sant Agustí. 1914-1916. Autor desconegut. Col·lecció Ajuntament de Girona - CRDI.

Les hortes del convent. El desembre de 1822 es va fer una subhasta de les propietats enrunades que els agustins tenien a Girona, entre les que hi havia la capella i la casa inicials de Pedret, i el complex conventual de la plaça actual. Aquest anunci serveix també per testimoniar l'existències d'hortes a totes dues zones: "[se subastan] la iglesia demolida y dos patios á ella contiguos, de estensión 1.182 pies cuadrados, tasada 525 libras en venta: la casita y capilla sita en la calle de Pedret estramuros, también demolidas, de estensión 4.374 pies cuadrados, tasado en 598 libras: la huerta grande llamada de San Agustín, de estensión tres cuartos y un quinto de vesana, de tierra regadío de 1a calidad, cercada de pared y contigua al edificio convento en 2.000 libras en venta, y en 60 libras en renta: la huerta pequeña también dicha de S. Agustín, de regadío de 1a calidad, y de estensión dos oncenas partes de vesana de tierra asimismo cercada de pared y muy bien guardada, tasada en 200 libras en venta y 6 libras de renta, y la huerta pequeña, sita en la calle de Pedret, estramuros, llamada la Virgen del Pilar de un quinto de vesana de tierra de secano de 3a calidad, tasada en 125 libras, 15 sueldos en venta, sin cargas".


Notes

(1) - Capitulo Veynte y tres en que se trata del Convento de los Religiosos del glorioso Padre San agustín, dentro, y fuera de los muros de esta Ciudad.
Esta Sagrada Religion, Insigne por posu Fundador, è Ilustrissima por el numero copiosissimo de sujetos eminentissimos en santidad, y letras que ha tenido, y nhunca en ella faltan. Puso su assiento en esta Ciudad, siendo meritissimo Obispo de ella el Ilustrissimo y Revrendissimo Señor D. Iayme Cassador, y huvo de ser esto antes del añ 1591 en que despues, como presto veremos, fundaron los Religiosos Carmelitas Descalços. Su primera fundacion fue en la calle de Pedret, en la parte Septentrional desta Ciudad fuera de sus muros, en vna Capilla, cuyo titulo es, Nuestra Señora de Consolacion, ò del Pilar, en la qual el Ilustrissimo, y Reverendissimo S. D. Gabriel Boylavia avia instituydo vn Beneficio muy pingue, el qual suprimiò el Obispo Arias Gallego, y lo annexò à vna causa pia para huerfanos, y huerfanas, reservando para si su administracion, y del Hospital de huerfanos fundado en aquella Capilla, cuya habitacion, era en las grädes casas que avia, y aun se conservan al lado de la misma Capilla, quedando ella al Medio dia, en que avia entonces siete muchachos huerfanos; todo lo que estava muy bien concertado, y en estado felicissimo, y qual convenia con la diligencia, y tanto zelo del Obispo. Esto era el año 1560 y no mucho despues à 19 de Mayo de 1584 dia de Pasqua de Espiritu Santo fue dado aquel puesto, Capilla, y casas, con todo lo que avia, à alos Religiosos Agustinos, poniendoles en possession dos Canonigos de la Santa Iglesia, y dos Ciudadanos honrrados de Gerona, para que fundassen Convento. El puesto realmente no es a proposito para ello, y assi se trasladaron dentro del Mercadal desta Ciudad, donde se ha fabricado vna pequeña Iglesia estrecha, y muy baxa, que es muy frequentada quando las puertas por donde se comunican las dos partes desta Ciudad por aquella, no estàn cerradas. Ay vn quarto començado; esto es, levantadas del todo las paredes, y cubierto; pero faltale mucho para estar acabado, que si lo fuera, seria obra magnifica. Esto, y lo demàs que ay hecho està fundado sobre los dos lienços del muro Septentrional, y Oriental, en el extremo de aquella parte de Ciudad.
Siendo yo muchacho, en tiempo de mis estuvios, en esta Ciudad, se fabricò vn puente de madera para passar el rio Oñar, desdel Convento à ella. Gastòse en aquella obra mucho dinero; pero ni los maderos que sustentavan la maquina eran de buena calidad, ni ahondavan tanto como era necessario dentro del alvo del Rio; con que en vna avenida suya se lo llevò, y le arrancò todo de quajo, sin dexar vestigio dèl, aviendo durado solos diez y seys años; y tal qual era hizo muy grande servicio en tiempo del sitio desta Ciudad, del año 1653 con que se vè quan acertado seria que se prosiguiesse el de piedra, que en el mismo lugar està començado.
Viven en este Convento de ordinario catorze Religiosos, y oy no son tantos, porque las calamidades que padecemos no sufren aver mayor numero, y sus rentas son muy tenuas. No embargante esto, no le falta à la observancia Regular ni puntualidad del Coro.

(Transcripció del capítol 23 de "Resumen historial de las grandezas, y antiguedades...", de Joan Roig i Jalpí, 1678. S'ha respectat l'idioma i la grafia originals)
[Tornar al text]

(2) - A los 10 de Noviembre 1608 con licencia del Señor Don Francisco de Arevalo, y Zuaço, Obispo de Gerona, fue mudado el Convento de Nuestra Señora del Pilar al Arraval, con titulo de nuestro Padre San Agustin, que es el à donde al presente està (sin que se haya dexado el de la Virgen del Pilar, pues siempre residen alli dos Religiosos, el uno con titulo de Prior por la grande devocion á la Virgen Santissima) y despues el dia de los Santos Innocentes del mismo año se hizo una Procession llevando el Santissimo Sacramento del Convento de Nuestra Señora del Pilar, al Convento que hoy tenemos con mucha fiesta, y solemnidad; assistió el Ilustrissimo Señor Obispo con 100 Clerigos Beneficiados, à los quales à cada uno dellos diò de distribucion el dicho Señor Obispo dos reales, y una vela de cera blanca, llevò el Santissimo Sacramento el Doctor Geronymo Puigvert Arcediano del Empurdan; Assistentes fueron el Canonigo Geronymo Batlle, y el Canonigo Pasqual; hivan en la Procession sinco Tabernaculos de Santos de la Orden muy bien adornados, por las calles, y plaças de la Ciudad avian hecho muchos Altares con la historia, y vida de nuestro Padre San Agustin, acompañava la Procession toda la Nobleza de la Ciudad, y mucha gente.
A 15 de Março de dicho año, despues de la trasladacion del Convento fue Dios servido remunerar los trabajos que avia tenido el dicho Padre Prior Fray Miguel Colell, levandosele a la vida eterna, el qual fue enterrado en la Iglesia nueva de San Agustin. [...] Muri´ de edad de 39 años, por la muerte del Padre Fray Miguel Colell fue electo en Prior el Padre Fray Salbador Balaguer Catalan, natural de Barcelona, hasta el año 1611 en Agosto, que lo renunciò, y por la renunciaciõ fue electo en Prior en el mes de Setiembre del mismo año el Padre Fray Gabriel de Saona Castellano, hijo del Convento de Barcelona sobrino del Padre Maestro Fray Geronymo de Saona [...] y lo fue hasta à 14 de Octubre 1613 y en este dia diò su alma à su Criador.

(Text extret de "Compendio Historial de los hermitaños...", de Josep Massot i Muntaner, 1699. S'ha respectat l'idioma i la grafia originals)
[Tornar al text]

(3) - Este convento de Gerona fué fundado el año 1584 bajo la invocación de Nuestra Señora del Pilar, fuera de los muros de dicha ciudad al cabo de la calle de Pedret, cerca del hospital de San Lázaro, y en él habitaron los Religiosos hasta el año 1608, en que nos mudamos al arrabal de la misma Ciudad, construyendo Convento con el título de N. P. S. Agustín, que es el que al presente (1793) habitamos; sin que se haya dejado el de la Virgen del Pilar, pues siempre habita un Religioso con el título de Vicario, ó Presidente, que se nombra en Capítulo Provincial.
(Text extret de "Las casas de religiosos en Cataluña durant el primer tercio del siglo XIX", de D. Cayetano Barraquer y Roviralta, 1906)
[Tornar al text]

(4) - D'aquesta façana, Cayetano Barraquer, op. cit. esmenta que "La fachada del templo pecaba del más feo barroquismo, digo poco, de la exageración de la fealdad barroca. Abríanse en ella tres vanos, ó puertas, que introducían en el pórtico que precedía al templo; las dos laterales regulares con su arco de medio punto; pero la central, formada de dos arcos que en sus cabos exteriores apoyaban sobre pilares del muro, y en los del centro se encontraban viniendo á describir una punta hacia abajo, punta que quedaba suspendida en alto, punta que venía á ser en forma y en gracia lo contrario de la ojiva. A los lados de este vano se elevaban dos antas toscanas, que presentaban el absurdo de sostener en su cúspide sólo un cachito ó punta de un frontón truncado ó no continuado. La terminación superior de la fachada concordaba en fealdad con el resto, pues en el tramo, ó parte, del centro describía una línea horizontal, y en los lados dos curvas cóncavas por de fuera, colocadas en sentido de dos vertientes, ó dos aguas. No le faltaban á esta fachada algunos adornos propios de su género, tales como un par de balconcitos en los lados, y en la línea superior de remate ciertos florones compuestos de una base, una pirámide truncada y sobre de su cúspide una gran bola. En fin opino que el más agudo de los ingenios, empeñándose en reproducir los engendros más exóticos del barroquismo, y en encontrar lo más contrario del buen gusto, no acertaría á dibujar tal frontis. Dejémosle en paz, y cruzando el pórtico, penetremos en el templo por cualquiera de sus tres puertas."
[Tornar al text]

(5) - De la nau i el claustre, Cayetano Barraquer, op. cit. esmenta que "En la nave, en los machones de separación de una capilla con otra, así como las esquinas del crucero, presbiterio, y ábside, elevábanse también antas provistas de sus bases áticas y sus adornados capiteles, en los cuales apoyaba la cornisa general que recorría todo el interior de la nave por encima de las tribunas. El anchísimo coro descansaba sobre el último par de capillas y sobre el pórtico. La bóveda de la nave venía dividida por arcos transversales en cinco compartimientos, cuantas eran las capillas y el pórtico, y cada compartimiento estaba formado por arista cruzada. En el cruce de la nave con el crucero levantábase la cúpula semiesférica, ó media naranja, sin ventanas. Y, finalmente, el ábside guardaba la disposición de lunetos radiados. Las tribunas venían defendidas por celosías de dibujo barroco panzudo. El interior del templo, aunque del dicho género, resultaba adornado, proporcionado y hermoso. La sacristía caía tras del ábside.
Al lado de la Epístola de la iglesia abríase el claustro, cuadrado de 28,50 m de lado total, ó sea inclusas las galerías, las que medían 3,95 de anchura. Tenía galerías en el piso bajo, tres balcones por lado en los dos altos, que completaban la casa. Cada galería contaba cinco arcos semicirculares sencillos, apoyados sobre muy lisos pilares, revocados, de sección cuadrada, y estaba cobijada por bóvedas por arista cruzada. Como es natural, al derredor del claustro giraban todas las desahogadas dependencias de la casa. Las celdas hallábanse en el primer pisoalto,y constaban de sala, alcoba y recámara, teniendo por lo mismo un balcón en la primera y un ventanillo en ésta. Su entrada daba al corredor, abovedado por arista, que descansaba sobre la galería del claustro, y al cual alumbraban los tres balcones arriba indicados. Sobre de la sacristía y lavamanos descansaba el aula capitular, hermosa pieza del mismo modo abovedada. El campanario se levantaba de detrás del templo al lado de la sacristía."

[Tornar al text]

(6) - Sobre l'origen d'aquest pont, Cayetano Barraquer, op. cit. esmenta que "Mediando el río Oñar entre la ciudad y el convento, era muy poco el provecho que resultaba á los fieles que para ir á él tenían que subir hasta el puente de San Francisco. Sin embargo siguió este estado hasta el año de 1630 ó poco más, en el que el P. Presentado Fr. Pedro Tapia, prior del convento, proyectó é hizo poner un puente de madera inmediato al convento, abriendo con él la comunicación con el centro de la ciudad".
[Tornar al text]


Bibliografia

- "Resumen historial de las grandezas, y antiguedades de la ciudad de Gerona, y cosas memorables suyas eclesiasticas, y seculares, assi de nuestros tiempos, como de los passados...", Joan Roig i Jalpí, 1678.
- "Compendio Historial de los hermitaños de nvestro padre San Agustín, del principado de Cataluña". Josep Massot i Muntaner. Barcelona, Juan Jolis, 1699
- "España Sagrada. Vol 45", Fr. José de la Canal. Imp. José del Collado. Madrid, 1832.
- "Las casas de religiosos en Cataluña durant el primer tercio del siglo XIX", D. Cayetano Barraquer y Roviralta, 1906. Barcelona, Impremta de F.J. Altés y Alabart.

Planta del convent de Sant Agustí, 1763
(Ampliar) - Planta del convent de Sant Agustí, 1763. Publicat a "Las casas de religiosos en Cataluña...", de Cayetano Barraquer y Roviralta, 1906.

A l'indret on hi havia el convent de Sant Agustí actualment s'hi troben les voltes de la plaça
(Ampliar) - A l'indret on hi havia el convent de Sant Agustí actualment s'hi troben les voltes de la plaça.

Vista del riu Onyar al seu pas pel centre de la ciutat amb el pont de Sant Agustí i les cases de l'Onyar com a element central. Darrera seu sobresurten el campanar de l'església de Sant Feliu i la torre de l'Institut Vell. 1905-1911
(Ampliar) - Vista del riu Onyar al seu pas pel centre de la ciutat amb el pont de Sant Agustí i les cases de l'Onyar com a element central. Darrera seu sobresurten el campanar de l'església de Sant Feliu i la torre de l'Institut Vell. 1905-1911. Autor desconegut. Col·lecció Ajuntament de Girona - CRDI

El riu Onyar al seu pas pel centre de la ciutat, travessat pel pont de Sant Agustí. S'observen les cases de l'Onyar entre les quals destaca la Casa Masó pintada de blanc. Al fons a l'esquerra, l'Institut Vell i al centre, la Catedral. 1919-1925
(Ampliar) - El riu Onyar al seu pas pel centre de la ciutat, travessat pel pont de Sant Agustí. S'observen les cases de l'Onyar entre les quals destaca la Casa Masó pintada de blanc. Al fons a l'esquerra, l'Institut Vell i al centre, la Catedral. 1919-1925. Autor desconegut. Col·lecció Ajuntament de Girona - CRDI

El monument als defensors de Girona durant els setges de 1808-1809, més conegut com d'Àlvarez de Castro, a la plaça de Sant Agustí o de la Independència. 1910-1922
(Ampliar) - El monument als defensors de Girona durant els setges de 1808-1809, més conegut com d'Àlvarez de Castro, a la plaça de Sant Agustí o de la Independència. 1910-1922. Autor desconegut. Ajuntament de Girona - CRDI

Retrat d'un escombraire a la plaça Independència davant el teatre Coliseu. 1936
(Ampliar) - Retrat d'un escombraire a la plaça Independència davant el teatre Coliseu. 1936. Salvador Crescenti Miró. Ajuntament de Girona - CRDI

Vista parcial de la plaça de la Independència des d'un dels arcs de la zona porxada. En primer terme, el monument als Defensors de Girona el 1808 i 1809. Al fons, la Catedral de Girona. 1939-1940
(Ampliar) - Vista parcial de la plaça de la Independència des d'un dels arcs de la zona porxada. En primer terme, el monument als Defensors de Girona el 1808 i 1809. Al fons, la Catedral de Girona. 1939-1940. Autor desconegut. Ajuntament de Girona - CRDI

La font de la Tortuga, a la plaça de la Independència. Al fons, la torre de l'Institut Vell i el campanar de la Catedral. 1945-1950
(Ampliar) - La font de la Tortuga, a la plaça de la Independència. Al fons, la torre de l'Institut Vell i el campanar de la Catedral. 1945-1950. Autor desconegut. Ajuntament de Girona - CRDI

El pont de Sant Agustí. 1973
(Ampliar) - El pont de Sant Agustí. 1973. Sebastià Martí. Ajuntament de Girona - CRDI

Portada de Resumen historial de las grandezas, y antiguedades de la ciudad de Gerona... de Joan Roig i Jalpí, 1678
(Ampliar) - Portada de "Resumen historial de las grandezas, y antiguedades de la ciudad de Gerona..." de Joan Roig i Jalpí, 1678.

Portada de Compendio Historial de los hermitaños de nvestro padre San Agustín... de Josep Massot i Muntaner, 1699
(Ampliar) - Portada de "Compendio Historial de los hermitaños de nvestro padre San Agustín..." de Josep Massot i Muntaner, 1699.

Portada de Las casas de religiosos en Cataluña... de Cayetano Barraquer y Roviralta, 1906
(Ampliar) - Portada de "Las casas de religiosos en Cataluña..." de Cayetano Barraquer y Roviralta, 1906.



Back-Index

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés