| 
				
				
 Davant de la Custòdia 
al peu de la graonada, 
amb nostàlgies de pavana 
i d'havanera sagrada 
dansava el Rei i la Reina, 
els dracs, el lleó i l'àliga.
  
Aquell migdia de joia 
nans i feres l'adoraven.
  
Suaument, com si es fes ones, 
el tàlem també dansava. 
I girava la Custòdia, 
com a les capses de música 
amb passets de minutera. 
A l'Àngelus del migdia 
diuen que el sol es parava.
  
Com mai ha cremat la cera. 
Conten que tothom plorava 
i pels terrats de Girona 
la gent cantava i dansava, 
aquell migdia de Corpus, 
més blau que la mar més blava.
  
Josep Tarrés.  "El Llibre del Corpus"
				 | 
				
				
				 |