L'Onze de setembre, la Diada Nacional de Catalunya, es commemora la caiguda de Barcelona després de mesos de setge durant la Guerra de Successió l'any 1714, i es recorda la consegüent abolició de les institucions i llibertats civils catalanes, com a conseqüència de l'aplicació dels Decrets de Nova Planta.

El Parlament de Catalunya, l'any 1980, va declarar-la institucionalment com a festa nacional. Les entitats i els partits polítics tradicionalment fan ofrenes florals als monuments de Rafael Casanova i Josep Moragues i Mas, tant a Barcelona com a la resta de Catalunya. Les organitzacions i grups independentistes també presenten ofrenes al Fossar de les Moreres, on varen ser enterrats els defensors morts durant el setge de Barcelona. Molts ciutadans pengen banderes catalanes i estelades dels balcons. Tambè es canta l'himne nacional, Els Segadors, constituït com a tal per la llei del Parlament de Catalunya de 25 de febrer de 1993.

Història de la Diada

Inicialment, la commemoració consistia en una pregària fúnebre a la parròquia de Santa Maria del Mar, a Barcelona. El 1886 va ser prohibida la que havia de celebrar el canonge de la seu de Vic, Jaume Collell, per evitar que esdevingués un míting catalanista. La del 1923, tot i que l'acte fou criticat pels catalanistes republicans pel seu caràcter religiós, s'el considera veritablement la primera commemoració de la caiguda de Barcelona i els lluitadors que moriren defensant les llibertats catalanes amb un contingut que superava l'àmbit estrictament cultural o històric.

El 1888, coincidint amb la inauguració de l'Exposició Universal de Barcelona, es va inaugurar el monument a Rafael de Casanova, que es convertiria en el punt de referència dels actes reivindicatius. El 1892 es va recuperar la idea d'acte de record als morts en batalla, però aquesta vegada amb més denúncia als atacs del centralisme.

L'any 1894, a més dels oficis religiosos habituals, es van fer les primeres ofrenes florals al monument. Aquests actes varen provocar que les autoritats seguissin de prop les acivitats i el 1896 va ser segrestat el número especial que el periòdic Lo Regionalista dedicava a la diada.

La primera manifestació veritablement reivindicativa davant el monument a Rafael de Casanova es va produir el 1901, convocada per Lluís Marsans i Sola i les associacions Catalunya i Avant, Lo Sometent, Lo Renaixement, Los Montanyenchs, La Falç i Lo Tràngul. Després d'oferir una corona de flors es produiren enfrontaments amb la policia, amb 30 detinguts, entre ells, el futur escriptor Josep Maria Folch i Torres. Dos dels detinguts, Lluís Manau i Josep Soronelles, fundarien La Reixa, societat d'ajut als presos catalanistes i que s'adherí a la Unió Catalanista. El dia 15 el president de la Unió, Manuel Folguera i Duran, convocà una manifestació de protesta per les detencions que aplegà unes 12.000 persones.


Index