La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Entre el 6 de juliol i el 9 de setembre 2016 s'ha realitzat a un immoble de la pujada del rei Martí una intervenció arqueològica que ha permès documentar les diverses fases de l’edificació existent, construïda al voltant del segle XIV i que amb diverses reformes estructurals i de distribució s’ha mantingut com a habitatge fins a fins a finals del segle XX.

Vista de les restes localitzades al sondeig 1. Sota el mur de la actual façana ha estat localitzat un mur d’una construcció preexistent. Els materials associats a la seva construcció proporcionen una cronologia situada als volts del segle X, en plena època carolíngia
(Ampliar) - Vista de les restes localitzades al sondeig 1. Sota el mur de la actual façana ha estat localitzat un mur d’una construcció preexistent. Els materials associats a la seva construcció proporcionen una cronologia situada als volts del segle X, en plena època carolíngia.

Per sota d’aquesta construcció, han estat localitzades, mitjançant diversos sondejos arqueològics, les restes conservades d’una construcció més antiga, conformada per tres estructures construïdes, conservades en elevació, i els seus corresponents paviments associats (destaca la fàbrica d’una d’elles realitzada en opus signinum). Aquestes restes es troben parcialment fragmentades per la construcció del segle XIV, la qual es va realitzar directament a sobre del seu arrasament. Els materials arqueològics associats a aquesta fase la situen cronològicament als voltants del segle X.

Vista de l’estructura circular localitzada al sondeig 2. Tal i com s’indica a la imatge s’observa com les elevacions d’estructures posteriors s’adossen i fragmenten parcialment l’estructura
(Ampliar) - Vista de l’estructura circular localitzada al sondeig 2. Tal i com s’indica a la imatge s’observa com les elevacions d’estructures posteriors s’adossen i fragmenten parcialment l’estructura.

Finalment, i cobertes per les estructures esmentades, s’han documentat dues fases arqueològiques més. Aquestes testimonien una ocupació de l’indret ja en plena època romana. La primera d’elles, representada per una inhumació en tomba de fosa simple, i una datació baix imperial (segle III dC) ens situa en una àrea funerària, funció no gens estranya si tenim en compte la ubicació del indret; a tocar uns dels vorals de la antiga Via Augusta.

Vista de les estructures localitzades a l'interior del sondeig 3. La superposició d’estructures que s’aprecia a la imatge, respon a l’evolució històrica de l’indret
(Ampliar) - Vista de les estructures localitzades a l'interior del sondeig 3. La superposició d’estructures que s’aprecia a la imatge, respon a l’evolució històrica de l’indret.

La segona fase, datada al segle I dC i per tant en context alt imperial, ens mostra una funció del espai ben diferent: la producció artesanal. D’aquest moment s’han documentat dues estructures de combustió de les quals tan sols una d’elles ha estat excavada, i respon a un forn, de planta rectangular, excavat al subsòl, amb solera de pedres, parets d’argila rubefactada i boca d’accés construïda. A la banda nord de l’estructura es conserva part de la volta d’argila que cobria la cambra de cocció.

(Text base i imatges gentilesa de Maribel Fuertes).

Vista de les estructures localitzades a l'interior del sondeig 3. La superposició d’estructures que s’aprecia a la imatge, respon a l’evolució històrica de l’indret
(Ampliar) - Vista de les estructures localitzades a l'interior del sondeig 3. La superposició d’estructures que s’aprecia a la imatge, respon a l’evolució històrica de l’indret.
Inhumació en tomba de fosa simple, datació baix imperial (segle III dC)
(Ampliar) - Inhumació en tomba de fosa simple, datació baix imperial (segle III dC).

Inhumació en tomba de fosa simple, datació baix imperial (segle III dC)

(Ampliar) - Inhumació en tomba de fosa simple, datació baix imperial (segle III dC). Detall.

Vista del forn d’època romana documentat al sondeig 3

(Ampliar) - Vista del forn d’època romana documentat al sondeig 3.

Vista de l’alçat conservat de la paret i del paviment d’opus signinum que se li relaciona

(Ampliar) - Vista de l’alçat conservat de la paret i del paviment d’opus signinum que se li relaciona.

Vista de l’alçat conservat de la paret i del paviment d’opus signinum que se li relaciona

(Ampliar) - Vista de l’alçat conservat de la paret i del paviment d’opus signinum que se li relaciona.

El sector nord de la ciutat de Girona. Burgs de Sant Feliu, Sant Pere de Galligants i Santa Eulàlia Sacosta, a mitjan segle XIII

(Ampliar) - El sector nord de la ciutat de Girona. Burgs de Sant Feliu, Sant Pere de Galligants i Santa Eulàlia Sacosta, a mitjan segle XIII. Dibuix de Jordi Sagrera Aradilla. Publicat a "El sector nord de la ciutat de Girona: de l'inici al segle XIV", Josep Canal, Eduard Canal, Josep Maria Nolla i Jordi Sagrera Aradilla. Història Urbana de Girona, 4. Ajuntament de Girona, 2000. Ajuntament de Girona.


  • Excavació a l'antic Hospital dels Capellans (I)
    Article i reportatge fotogràfic de la localització d'una vil·la dels segles III-IV.

  • Excavació a l'antic Hospital dels Capellans (II)
    Article i reportatge fotogràfic de la localització d'una necròpolis dels segles III-IV.

  • -----BackIndex

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés