Les faves ofegades, o a la catalana.L'escriptor Manuel Vázquez Montalbán considerava que aquest plat era un dels pilars gastronòmics de la nació. Aquest plat ja està documentat a l'Edat Mitjana, quan les estacions agrícoles forçaven i governaven la variació alimentària de la població; així, es conserven receptes dels segles XIV i XV com "ffaves tendes ab let de amelles" o bé com "ffava ffressa blancha". Els mestres de cuina de principis del segle XX condimentaren més els plats preparats amb faves, donant lloc a l'actual preparació. Miralpeix i Riera, al treball referenciat a la bibliografia, consideren que les faves a la catalana podria haver derivat d'una recepta del segle XVIII en què s'explica com es fan les faves: "Cou cancelada, y fossa sia tiri las fabas netas ab sal posa-las al foch violentat, tapa-las be dexa-las courer mitja hora tomba-las 4, ó 5 vegades, tiri pebre y menta trinxada, luego las rullas de cancelada, botifarra y carxofas fregidas antes". Els ingredients.Amb moltes variants en allò que es refereix als components del plat, habitualment s'hi sol posar faves desgranades, cansalada viada tallada a daus, botifarra negra, cebes tendres trinxades, alls tendres trinxats, menta fresca, una cabeça d'alls, oli, sal, pebre i aigua. Opcionalment, s'hi afegeix llorer i costelló de porc i una variant molt freqüent consisteix en afegir-hi pèsols. La preparació.En una olla es rosseja la cansalada, els alls i la ceba. Un cop sofregits s'hi afegeixen les faves, les herbes i la botifarra negra, una tassa d’aigua, es i salpebre. Es tapa i es deixa a foc fluix fins que les faves estiguin cuites. Variacions: es pot fer amb pèsols a més de faves (pèsols i faves ofegats) i també s’hi pot posar marduix a més de la menta. Al final de la cocció s’hi pot tirar un raig d’anís o mitja copeta de barreja (moscatell i aiguardent). |
|
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice |
© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |