Inundacions de l'any 1940



Vista general del riu Onyar



Carrer de la Cort Reial i Quatre Cantons



Carrer de les Ballesteries

El Marquès de Camps i les inundacions.
Carles de Camps i d'Olzinelles (Girona 1860 - San Sebastián 1939) va ser el segon Marquès de Camps. La casa pairal de la nissaga de grans propietaris la família Camps, Mas Ribot, es troba al municipi de Salt. El seu patrimoni s'extenia, a la primera meitat del segle XX, per diverses comarques de Barcelona i de Girona. Dóna la dimensió de la seva situació econòmica el fet que el Marquès de Camps era, a les darreries del segle XIX, el primer contribuent de la província de Girona i el vuitè de Catalunya. Segons Pons i Adroher, a "Salt i el Marqués de Camps: un cas de caciquisme" (Revista de Girona, 1988), Tenint en compte l'importància de l'agricultura fins les primeres dècades del segle XX, la possessió d'aquest patrimoni va ser el que va proporcionar al Marquès de Camps tot el poder polític, econòmic i social, principalment des de la segona meitat del segle XIX fins el final de la Guerra Civil, quan va morir Carles de Camps".

Carles de Camps va ser un polític conservador, preservador de les tradicions i defensor del regionalisme. Va iniciar la seva carrera en el Partit Conservador de Cánovas del Castillo, facció que va representar el 1891 en el càrrec de President de la Diputació de Girona. Les dificultats d'implantació d'aquest partit a Catalunya el conduiren a militar a la Lliga Regionalista, partit que recollia l'herència doctrinal del catalanisme conservador i que va ostentar l'hegemonia a Catalunya des del 1901 fins la Dictadura de Primo de Rivera. A les Corts va ser Diputat per Olot (1899-1901 i 1901-1903), per Barcelona (1914-1916 i 1916-1918) i per Igualada (1918-1919). També va ser Senador per Girona durant els anys 1903-1905 i 1919-1923.

Va heretar el títol de Marquès de Camps del seu pare, Pelai de Camps i de Matas, que també habia estat diputat i senador en diverses ocasions. El títol li va ser concedit pel Papa Pius IX, l'any 1878, en reconeixement al seu treball en defensa dels interessos de l'Església.

El poder polític i social del Marquès de Camps a Catalunya era important. Pons i Adroher esmenta que, la seva influència s'exercia a dos nivells: sobre els nombrosos pagesos que eren llogaters de les seves terres i sobre els propietaris i classes altes, de les que va ser-ne cap indiscutible i amb els que va tenir interessos comuns per defensar: conservació de la propietat, el manteniment de l'ordre establert, el cobrament puntual de les rendes de la terra, ... .

El seu compromís amb les seves idees polítiques es materialitzà en la signatura de diversos manifestos col·lectius com els de Solidaritat Catalana (1906), el Missatge a la Reina Regent (1898) i Per Catalunya i l'Espanya Gran (1916). La influència de la que gaudia Carles de Camps a Madrid va afavorir la resolució d'assumptes entre l'Estat i el municipi de Salt i, en un grau menor, altres municipis de les comarques de Girona i de Barcelona.

Un dels aspectes forestals cap els que Carles de Camps es mostrà més sensible foren els efectes de les inundacions que patia la ciutat de Girona. El Diari de Girona, en l'edició del 20 de desembre de 1903, publicava una nota d'agraïment al Marquès de Camps per haver aconseguit que el Ministre d'Agricultura atengués una sol·licitud sobre l'aconduïment i rectificació del riu Ter entre la presa del Pasteral (Amer) i el Pont Major (Girona). En la seva petició, Carles de Camps atribuïa els efectes de les riuades a la destrossa de les muntanyes que, en altres temps, poblaren les conques altes del Ter i dels seus afluents. Destrossada aquella riquesa forestal, el sòl no reté les aigües, no les absorbeix, llisquen per la seva superfície, s'ajunten a les conques de recepció i arrosseguen, segons experiències fetes, més del 75% de materials arrossegables.

Anys més tard, el 1919 i en ocasió de noves riuades a Girona, insistia en la seva petició, en termes gairebé idèntics, al Congrés dels Diputats. Reclamava, com a remei efectiu, la repoblació forestal de la conca alta del riu: Afortunadament, les aigües que venien pujant des del dia 6 (d'octubre) es mantingueren estancades durant unes hores i baixaren ràpidament, la qual cosa és una prova evident de les destrosses que pot provocar una inundació en terrenys en els que s'han devastat els boscos, i així com abans aquestes inundacions desaiguaven lentament i els danys no eren tant grans, avui, per l'escassetat d'arbrat, verssen pels pendents les aigües amb molta més rapidesa, i els seus efectes són desastrosos. Prego, al Sr. Ministre de Foment que tingui en compte aquest fet succeït a Girona, a la conca del Ter, a fi que, amb el seu superior criteri, estudïi la forma en que es dugui a terme una repoblació forestal d'importància" (Diari de Sessions de les Corts, Senat. 1919).

La sol·licitud de repoblament no es limitava a protegir la ciutat de Girona, sinó que la feia extensiva a altres municipis afectats: Però no va ser tant sols Girona la víctima d'aquesta inundació, sinó que ho foren tots els pobles de la riva, en els que es fa un conreu d'horta molt intens. [...] Li vaig pregar que nomenés un enginyer o una comissió a fi que estudiessin l'aconduïment d'aquest riu des del Pasteral fins el mar. [...] I això és de gran importància perquè el riu Ter desemboca a Girona, conjuntament amb altres tres, i quan hi ha inundacions i venen els quatre rius junts, com sigui que es represen mutuament les aigües, la inundació és gran." (Diari de Sessions de les Corts, 1919).



Signatura del Marquès de Camps, 1919.


Bibliografia:

  • El Marqués de Camps: ingeniero, propietario y político regionalista (1860-1939). Jacobo Ruiz. 2003. ISSN 0027-0105.


  • L'Onyar de gom a gom



    Vista de l'Onyar des del pont de l'Alferes Huarte



    L'Onyar des del pont de Pedre al carrer del Carme



    L'Onyar entra dins les cases



    Carrer de la Cort Reial



    Destrosses a la Rambla Verdaguer



    El pont de l'alferes Huarte



    La plaça del Vi.



    La Rambla de la Llibertat.

    Fotografies gentilesa de Mª Carme i Raimon Ribas i Mora - Granja Mora

    Granja Mora
    Back