La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Els origens de l'establiment a Girona. Les Germanetes dels Pobres van arribar a Girona a petició del bisbe Constantí Bonet i Zanuy, amb l'objectiu d'atendre els ancians més pobres i malalts de la ciutat. L'any 1868 el bisbe i l'alcalde de la ciutat, Joaquim Massaguer, van signar la sol·licitud adreçada a la Superiora General de la Congregació, que aquells dies es trobava a Barcelona. Tot i l'acord d'ambdues parts, l'obra no es portà a terme perquè esclatà la Tercera Guerra Carlina. Deu anys més tard, ja en temps del bisbe Tomàs Sivilla, les Germanetes s'instal·laren en una casa petita prop de la Catedral, la casa número 1 del carrer dels Alemanys. La casa resultà del tot insuficient. Segons l'historiador Ramon Alberch, les monges sojornaren al carrer Ballesteries, abans d'instal·lar-se definitivament a l'edifici de la carretera de Barcelona el 1881 (1).

L'Asil de les Germanetes dels Pobres. 1920-1930

(Ampliar) - L'Asil de les Germanetes dels Pobres. 1920-1930. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

El juliol del 1880 el bisbe Tomàs Sivilla beneí la primera pedra del nou edifici de la carretera Barcelona, en la qual només cabien llavors una vintena de vells. Seria la casa més antiga i durant molts anys gairebé l'únic edifici que hom podia veure al carrer de Barcelona. Abans de l'enderroc l'any 2000-2001 la casa tenia uns mil metres quadrats de superf&eiacute;cie distribuïts en tres pavellons, i una capacitat per a vuitanta ancians, homes i dones.

Retrat de grup de monges de les Germanetes dels Pobres. 1931

(Ampliar) - Retrat de grup de monges de les Germanetes dels Pobres. 1931. Fotografia Unal. CRDI - Ajuntament de Girona.

L'asil durant la Guerra Civil. El dia 20 de juliol de 1936, quan les esglésies de la ciutat començaven a cremar, el cònsol de França a Girona, Josep Esteve i Corredor, s'apressà a col·locar una bandera francesa en la part més visible del convent, el qual, atès l'origen de la institució, quedaria sota la protecció de la República Francesa. La protecció consular resultà positiva; aquella casa religiosa no va ser assaltada ni saquejada, i durant tot el temps de la guerra s'hi pogué desenvolupar una activitat pràcticament normal.
En els anys de la Guerra Civil va ser utilitzada, també, per a tancar-hi alguns presos d'edat avançada, especialment sacerdots, però també algun senglar, on estigueren en règim de detinguts (2). El bombardeig de l’1 de febrer de 1939, tres dies abans de l’ocupació de Girona, sobre l’edifici de les Germanetes del Pobres al carrer de Barcelona, va causar un nombre indeterminat de víctimes mortals entre religiosos i usuaris del centre.

Avis treballant l'hort de l'Asil de les Germanetes dels Pobres. 1920-1930

(Ampliar) - Avis treballant l'hort de l'Asil de les Germanetes dels Pobres. 1920-1930. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

El manteniment econòmic. Les regles de la institució no permetien cap assignació econòmica oficial; es mantenia de l'ajut caritatiu dels benefactors (3) i de les migrades aportacions que podien fer una minoria dels acollits.
Dues monges anaven de casa en casa, demanant l'ajut, esporàdic o periòdic; en diners o en espècie. Per facilitar el seu recorregut per la ciutat, i especialment per transportar els productes que els donessin, disposaven d'un cotxe, tirat per un cavall, que era conduït per algun dels mateixos asilats que tingués facilitats per fer-ho.
Les persones que s'acollien a les Germanetes eren gairebé totalment mancades de recursos o desprovistes d'entorn familiar. La seguretat social no estava encara establerta i els vells que no disposaven d'una renda suficient s'havien de refiar de l'atenció familiar o de la caritat pública. El servei que en aquest camp prestaven les Germanetes era molt estimable i molt ben reconegut per la societat gironina.

Galeries de l'Asil de les Germanetes dels Pobres. 1920-1930

(Ampliar) - Galeries de l'Asil de les Germanetes dels Pobres. 1920-1930. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

La vida a l'asil. Els asilats que es trobaven amb forces per realitzar algun treball col·laboraven en les feines de la mateixa casa, d'acord amb les seves aptituds o el seu anterior ofici; especialment solien fer-ho els homes en el cultiu de l'horta i l'atenció del jardí; i les dones a la cuina o al menjador. Els treballs més importants i els més feixucs els realitzaven les religioses. Inicialment no hi havia personal assalariat.
L'edifici es disposava amb la capellà, al centre; l'ala destinada als homes, a l'esquerra i la destinada a les dones, a la dreta. Estava encarat a migdia i a cada planta s'obrien unes espaioses i ben assolellades galeries. Al davant s'estenia un ben cuidat jardí, i més enllà un espaiós hort. Tot i que l'edat mínima per ser acceptat era de seixanta anys, la separació de sexes era rigorosa. Fins i tot quan s'hi trobava un matrimoni, els cònjuges no podien estar junts només que a les hores de passeig els dies que corresponia; dins del recinte tant sols es podien parlar situats un a cada banda de la tanca de separació.
La vida a l'interior era gairebé autàrquica; de tal manera que quan es va introduir el costum de canviar l'hora oficial, el seu rellotge i el seu horari continuaren funcionant a l'hora vella, semblantment a com solia practicar-se també en els medis rurals (4). La nit de Nadal tota la població asilada assistia a la Missa del Gall, que se celebrava a la capella del mateix centre. A fi que la celebració no dismiuís les hores de descans dels vells, s'avançava el sopar a mitja tarda.

Vista des d'un punt elevat de les instal·lacions del ferrocarril amb l'antiga estació del tren al fons. A la dreta, la carretera de Barcelona amb la Residència de les Germanetes dels Pobres en primer terme. 1904-1905

(Ampliar) - Vista des d'un punt elevat de les instal·lacions del ferrocarril amb l'antiga estació del tren al fons. A la dreta, la carretera de Barcelona amb la Residència de les Germanetes dels Pobres en primer terme. 1904-1905. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

La participació en la vida ciutadana. L'activitat religiosa dels asilats es desenvolupava dins i fora de l'establiment. A l'església de l'Asil s'hi celebraven les Quaranta Hores, i hi tenia lloc el lavatori de peus a dotze interns pel bisbe, durant la Setmana Santa. També participaven en les processons del Corpus (5). Cada any, durant les festes nadalenques, muntaven un enorme pessebre, d'uns vint-i-cinc metres quadrats, que sovint guanyava el premi del concurs municipal de pessebres.
El campanar de l'església (Capella de la Immaculada) disposava d'una campana fosa el 1883 per Buenaventura Pallés i Armentol, amb un diàmetre de 61 cm i un pes de 131 kilos.

Obres de remodelació de l'Asil de les Germanetes dels Pobres. 2001

(Ampliar) - Obres de remodelació de l'Asil de les Germanetes dels Pobres. 2001. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

El nou edifici. El febrer de 1997, la congregació anunciava el tancament provisional de les instal·lacions per fer-hi reformes importants. Fins el 2001 no es varen començar els treballs d'enderroc. El 3 de juny del 2002 van col·locar la primera pedra de l’església i el nou centre geriàtric. El nou edifici, que ja s’estava construint sobre el solar de la Carretera de Barcelona que havia deixat l'enderroc, amb una superfície útil d'uns 5.000 metres quadrats, va tenir un cost aproximat d’uns 6 milions d’euros, aportats per donacions privades de la societat de Girona i comarques.
La celebració es va iniciar amb l’acte de benedicció i col·locació de la primera pedra de l’església, amb la participació de diferents autoritats, encapçalades per l’alcaldessa de Girona Anna Pagans, i el bisbe de Girona, Carles Soler Perdigó. Dins del cilindre que va quedar enterrat sota la pesada llosa s’hi varen col·locar uns plànols del nou edifici, un document firmat per tots els presents, un exemplar del dia del Diari de Girona, una peça de totes i cadascuna de les monedes en curs, i de l’antiga pesseta, i una sèrie de medalles de membres destacats de l’església.

Article publicat al Diari de Girona. 21/2/1997

(Ampliar) - Article publicat al Diari de Girona. 21/2/1997.


Notes

(1) - Les primeres religioses que vingueren a Girona procedien de França, però ben aviat anaren deixant pas a les vocacions autòctones. Consta que les dotze monges que constituïen la comunitat l'any 1910 eren totes de nacionalitat espanyola.
L'any 1878 va arribar a Girona Sor Margarita de Sant Paul i cinc monges més, amb l'objectiu de fundar-hi una residència per ancians semblant a les que hi havia esteses per França, Anglaterra, Bèlgica i l'Estat Espanyol. La primera fundada a Catalunya havia estat la de Barcelona, el 1863. De les sis monges arribades a Girona el 1878 , tres van morir aviat, de tantes privacions com van passar en els primers temps per aconseguir els seus objectius, però la comunitat va anar creixent i enfortint-se tot seguit.
Als terrenys de la carretera Barcelona van aixecar l'església, el convent i la residència d'ancians, seguint el mateix model arquitectònic utilitzat en les altres ciutats on eren ja establertes. [Tornar al text]

(2) - En aquells anys de guerra, alguns homes d'edat avançada que no se sentien segurs a casa seva s'acolliren en aquell asil; entre ells alguns capellans. Alguns sacerdots sexagenaris que havien estat empresonats foren excarcerats i confinats a l'asil en condició de presó governativa, atenuada.
Entre aquests hi havia el Lector de la Catedral, el Dr. Costa, el qual, com a secretari de Cambra del Bisbat, i en absència del prelat i del vicari general, exercia, per delegació, el govern de la diòcesi, en la clandestinitat. En certa manera a l'asil s'hi centrà, circumstancialment, el govern diocesà. [Tornar al text]

(3) - Al Diario de Gerona de Avisos y Noticias del 31/3/1894 es publicava que "Hemos oido afirmar que el marqués de Camps se propone entregar á las Hermanitas de los Pobres la cantidad que el Ayuntamiento pagará por el solar de la plaza que lleva su nombre. Con esto acreditará el marqués que no le guía el interés del lucro al reclamar el importe de dichos terrenos: pero acabará de evidenciar que no estima en poco ni en mucho el agradecimiento que por su supuesto donativo le demostró la ciudad y en su nombre el cabildo municipal". [Tornar al text]

(4) - Al Diario de Gerona de Avisos y Noticias de l'1/8/1901 es publicava que "En el asilo de las Hermanitas de los pobres se está instalando un reloj público, donativo de un particular; lo monta el relojero de esta ciudad don Juan Ridaura".. [Tornar al text]

(5) - Al Diario de Gerona de Avisos y Noticias del 7/6/1904 es publicava que "Muy concurrida se vio ayer la procesión del Corpus de la parroquia del Mercadal. Salió a las seis en punto da la iglesia da Santa Susana, precedida de les gigantes y cabezudos, siguiendo luego: la cruz parroquial, asilados de las Hermanitas de los Pobres, asilados del Hospital con pendón y música, colegio municipal de don José Dalmau Carles con pendón y música, comisiones de la Congregación de la Inmaculada y San Luis, vecinos del barrio del Mercadal cuyo pendón estuvo confiado al fiscal municipal señor Busquets. el abogado don José Bosch y el procurador don Ramón Batlle, pendón parroquial que lo llevaba el coronel de Rosellón don Antenor Duelo, en representación de la autoridad militar y los cordones el ingeniero agrónomo señor Ullastres y el teniente coronel señor Alzamora, acompañados de comisiones, de corporaciones y cuerpos militares, clero parroquial, el Santísima Sacramento en andas y bajo palio; el señor Cura Párroco de preste y la Junta de Obra de la parroquia; cerraba la procesión un piquete de infantería con bandera y música".. [Tornar al text]


--- Back

Retrat d'un ancià a la finestra d'un asil. Ca. 1960

(Ampliar) - Retrat d'un ancià a la finestra d'un asil. Ca. 1960. Josep Buil Mayral. CRDI - Ajuntament de Girona.

Jeanne Jugan (1792-1879), fundadora de la congregació de les Germanetes dels Pobres

(Ampliar) - Jeanne Jugan (1792-1879), fundadora de la congregació de les Germanetes dels Pobres. Viquipèdia.

Sortida de l'Escolania del Mercadal per cantar a la Residència de les Germanetes dels Pobres. 1964

(Ampliar) - Sortida de l'Escolania del Mercadal per cantar a la Residència de les Germanetes dels Pobres. 1964. Ferran Forns Navarro. CRDI - Ajuntament de Girona.

Obres de remodelació de l'Asil de les Germanetes dels Pobres. 2016

(Ampliar) - Obres de remodelació de l'Asil de les Germanetes dels Pobres. 2016. Anna Aguilar. CRDI - Ajuntament de Girona.

Estàtua de Jeanne Jugan als jardins de l'Asil de les Germanetes dels Pobres. 1985

(Ampliar) - Estàtua de Jeanne Jugan als jardins de l'Asil de les Germanetes dels Pobres. 1985. Joan Comalat Vila. CRDI - Ajuntament de Girona.

Notícia publicada al diari 'El Punt' 29 de maig de 1981

(Ampliar) - Notícia publicada al diari 'El Punt' 29 de maig de 1981.

L'Asil de les Germanetes dels Pobres. 1990

(Ampliar) - L'Asil de les Germanetes dels Pobres. 1990. Lluís Cruset. CRDI - Ajuntament de Girona.

Notícia publicada al diari 'El Punt' 29 de desembre de 1985

(Ampliar) - Notícia publicada al diari 'El Punt' 29 de desembre de 1985.

Festes de Nadal a l'Asil de les Germanetes dels Pobres. 1989

(Ampliar) - Festes de Nadal a l'Asil de les Germanetes dels Pobres. 1989. David Quintana. CRDI - Ajuntament de Girona.

Notícia publicada al diari 'El Punt' 29 d'agost de 2000

(Ampliar) - Notícia publicada al diari 'El Punt' 29 d'agost de 2000.


Localització
41º 58' 41" N
2º 49' 05" E

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés