Més receptes

  • Fermentats

    Quefir

    El quefir és un producte làctic fermentat acidoalcohòlic original de la regió del Caucas. També reben aquest nom els grànuls utilitzats per a la seva producció. És un aliment líquid, escumós i de consistència cremosa.
    El quefir té un aspecte similar a la coliflor però es més tou. És una combinació de bacteris probiòtics i llevats en una matriu de proteïnes, lípids i sucres. Lactobacillus acidophilus és el bacteri i Saccharomyces kefir el llevat (fong unicel·lular) més habituals en el quefir, malgrat que varien segons les regions i cultures.

    Quefir de llet
    Necessitarem llet (de la que sigui) i els nòduls de quefir, responsables de fermantar la llet; aquests nòduls no es venen. Fem bullir la llet, la deixem refredar i la posem en un recipient de vidre amb els nòduls. Ho tapem amb una gassa i una goma, i ho deixem en un lloc fosc a temperatura ambient unes 8 hores.
    Passat aquest temps, aboquem la barreja en un colador de plàstic i colem el quefir, rentem els nòduls i els podem posar a fer-ne més; si no, els mantenim amb una mica de llet a la nevera perquè no es morin.
    És bo no deixar-los més de 8 hores perquè la llet quedaria molt àcida.

    Quefir d'aigua
    Es fa igual que el de llet, però canviant la llet per aigua amb sucre de canya ecològic i una fruita seca, com orellana, pruna, etc.

    Quefir de raïm
    Es fa igual que el d'aigua, però utilitzant most de raïm.

    Col fermentada (xucrut)
    Es talla la col en juliana fina i es barreja amb sal marina fina (1 cullerada sopera per 1/2 quilo de col) i 2 o 3 llavors de ginebró.
    Poseu-ho en un pot de vidre pressionant-t'ho molt bé perquè tregui suc. Tapeu-lo amb una gassa i una goma, i deixeu-lo en un lloc fosc de 3 a 6 dies fins que fermenti; ho veureu perquè treu escuma. Ja es podrà treure la gassa, tapar el pot i posar-lo a la nevera.
    És molt bona per a regenerar la flora intestinal.
    Aquest fermantat també es podria fer amb altres tipus de verdura com ravenets, pastanaga, ceba, nap, etc, o els podrieu barrejar amb la col per donar més varietat.
    Poseu-ne a les amanides o com guarnició de qualsevol plat de proteïna.

    Pinya fermentada (tepache)
    Quan mengeu pinya tropical, reserveu-ne tot allò que normalment llençarieu: peles i la part central llenyosa. Poseu aquestes restes en un pot de vidre amb sucre integral de canya, igual pes pinya que de sucre.
    Tapeu el pot amb una gassa i una goma elàstica, i deixeu-ho fermentar durant 3 o 4 dies, depenent de la temperatura.
    El líquid resultant es pot prendre com un refresc. Això mateix ho podeu fer amb peles d'altres fruites, com pomes, peres, présecs, codonys, etc.

    Fermentat de cereals germinats
    Renteu molt bé el cereal que escolliu (blat, espelta, kamut, ordi, civada, arròs integral). Poseu-lo en remull amb aigua durant 12-15 hores.
    Retireu l'aigua i deixeu germinar les llavors durant 2 dies, anant-les regant al matí i a la tarda.
    Passats els dos dies, afegiu aigua dues vegades l'alçada de les llavors, en el pot. Tapeu amb una gassa i una goma elàstica, i deixeu-ho a temperatura ambient durant 48 hores. Coleu el líquid, i ja es pot beure o utilitzar-lo per posar a les sopes fredes o sucs de fruita (té un gust poc agradable).
    És una font molt bona d'enzims digestius. Molt recomanat per a nens.
    No llenceu les llavors, encara és possible utilitzar-les dues vegades per a fer-ne més. A partir de la tercera passada ja no s'aprofiten més.
    Quan es fa aquest fermentat amb diversos tipus de cereals s'anomena rejuvelac, i quan es fa només amb blat, fermec.

    Hidromel
    És un fermentat a base de mel al 40%, amb aigua i espècies (canyella, clau, nou moscada, cardamom, etc.).

  • Germinats

    Podeu germinar des de la llavor més petita fins els llegums. Començarem sempre rentant molt bé les llavors a germinar, posant-les en un colador i submergint-les en aigua si són molt petites.
    Col·loqueu-les en un pot de vidre tapat amb una gassa i una goma elàstica, i les deixeu una nit en remull. Passat aquest temps, treurem l'aigua i les deixarem en un lloc fosc, regant-les cada dia dues vegades. És important escórrer bé les restes d'aigua i no oblidar-se de regar-les.
    Les llavors estaran germinades quan hagin tret fulles petites.
    Els germinats són una font molt bona de nutrients, adequada pels nens. Podeu posar-los a les amanides, als entrepans, a les sopes, etc.
    Es poden germinar les llavors de ceba, porro, userda, ravenet, nap, creixents, rúcula, mostassa, pastanaga, fenigrec, col llombarda, col xinesa, soja verda, blat, espelta, llenties, pipes de carbassa, etc. Els cigrons també es poden germinar, però és millor menjar-los cuits; crus són molt indigestos.

  • Barretes de llavors i fruits secs

    Ingredients
    -------- - 3 c.s. de pinyons
    -------- - 4 c.s. de llavors de carbassa
    -------- - 4 c.s. de llavors de sèsam lleugerament torrades
    -------- - 2-3 c.s. de melassa (arròs, civada o blat de moro)
    -------- - 2 c.s. de coco ratllat

    Elaboració
    Rentar i torrar per separat en una paella sense oli els pinyons i les llavors.
    Barrejar tots els ingredients a foc lent-mig, barrejant bé perquè quedi una massa compactada per la melassa calenta.
    Untar un motlle amb oli, posar-hi la massa calenta i aixafar-la amb una espàtula de fusta o amb la mà humida. Deixar refredar i tallar en barretes.


    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés


  • Lola Puig, xef del restaurant el Fort d’Ullastret



    Xavier Uriarte, metge naturista de Girona



    Germinat d'userda



    Bodegó de fruites i hortalisses

    Back-Index