Malgrat que per damunt de qualsevol consideració ha de primar el gust personal i les preferències individuals, no es recomana barrejar el gin tònic amb suc de llimona, atès que l'àcid cítric present en aquesta fruita reacciona amb l'anhídrid carbònic de la tònica deixant aquesta sense les seves característiques bombolles i fent que el gin tònic perdi la seva força en breus minuts, per la qual cosa es pot decorar només amb pell de llimó o de llima.

Malgrat aquesta recomanació, l'agregat de suc de llimó és un costum en diversos països, on fins i tot s'introdueix una rodanxa transversal de llimó en la copa.

La pel de llima, a més d'incorporar-se a la beguda, s'utilitza per fregar la vora de la copa i dipositar-hi el sabor característic de la fruita àcida.

Es pot utilitzar una gran quantitat d'additius, sempre d'acord amb les preferències personals, uns que confereixen sabor al preparat (llavors de ginebró, anís estrellat, cogombre, fulles de menta, canyella, pela de llimona, etc.) i altres purament decoratius, com raïm tallat a rodelles, o cireres.

Aquesta darrera fruita és extraordinàriament decorativa; atreu les bombolles de l'anhídrid carbònic de la tònica i forma al damunt de la pell una capa. També confereix al gin tònic una nota molt agradable de color.