Inici Els municipis Paisatges naturals Cultura i lleure Gastronomia Edificis històrics i religiosos Recomanacions










Sant Julià de Ramis

El Castellum Fractum

Situació. Les restes de la fortalesa ocupen una posició estratègica a la muntanya de Sant Julià, dominant el Gironès per una banda, l'Empordà per l'altre, i el pas del Congost, per on circulava l'antiga Via Augusta, ben a prop de l'església dels Sants Metges..

Zoom Zoom Zoom
(Clicar damunt les imatges per ampliar-les)
Zoom Zoom Zoom
(Clicar damunt les imatges per ampliar-les)

Història. Fortificació baiximperial romana, del segle IV dC, de control i defensa de la Via Augusta, que passava pel Congost, amb algunes reformes, el manteniment d'aquesta fortalesa s'allargà fins el segle VIII. La presència demogràfica va ser sempre reduïda, fins el moment que s'acabà abandonant i es traslladà a la propera Gerunda.
Pels volts del 350 dC les autoritats romanes van impulsar la construcció d'una gran fortalesa; la seva superfície devia comprendre bona part del cim de la muntanya. En un dels extrems hi van construir l'edifici que coneixem com a castellum.
Durant l'època romana baiximperial, es produiren revoltes, incursions de pobles bàrbars, usurpacions... perills que provenien del nord i que s'atansaven a aquestes terres a través de l'antiga Via Augusta. Les autoritats romanes, per fer-hi front, varen construir diverses fortaleses al llarg d'aquest camí. Van ser utilitzades com a dipòsit d'armes i de bagatges necessaris per abastir les tropes que s'anaven desplaçant d'un lloc a l'altre de l'imperi romà. El castellum de Sant Julià és una d'aquestes fortaleses.
L'any 476 va ser deposat el darrer emperador romà d'occident, Flavi Ròmul August. Va començar una nova època en la qual es van constituir nous regnes. Un d'aquests regnes va ser el visigot, poble d'orígen bàltic que va ocupar la península Ibèrica i hi va crear un regne entre els segles V i VIII.
L'any 711 un exèrcit arabobereber va iniciar la conquesta de la península Ibèrica. Pels volts del 713-717 aquestes terres van ser ocupades. Potser també d'aquesta època prové el topònim Ramis, que acompanya actualment el de Sant Julià. Molt probablement prové del nom àrab Abd-al-Rahman, potser el propietari o gestor d'aquell terme després de la cesió del lloc pels visigots.
Una mica més tard, l'any 785, aquest territori va tornar a canviar de mans. Molt possiblement, els francs, poble procedent de l'altra banda dels Pirineus, van usar el castell com a base de les seves operacions militars prèvies a l'ocupació de la ciutat de Girona.
Algunes llegendes elaborades en època medieval van posar en relació aquests fets amb l'emperador Carlemany i la fundació de tres esglésies en aquest llocs: Sant Julià, Sant Vicenç i Santa Tecla.
En tot cas, el castellum en aquesta època ja estava parcialment en ruïnes. Havia esdevingut castellum fractum (castell trencat o en ruïnes), nom amb el que avui el coneixem.

(Text adaptat dels plafons informatius).

Zoom

Zoom

Zoom

Zoom

Restitucions de la fortalesa. Fotografies dels plafons informatius. Dibuixos de J. Sagrera.
(Clicar damunt les imatges per ampliar-les)
Zoom Zoom Zoom
(Clicar damunt les imatges per ampliar-les)
Zoom Zoom Zoom
(Clicar damunt les imatges per ampliar-les)

Descoberta i recuperació. L'any 1932 Francesc Riuró va identificar les primeres restes romanes al cim de la muntanya. El 1950 Pere de Palol feia referència a un fortí romà i el 1967 Miquel Oliva precisava la cronologia en esmentar una fortificació visigòtica. No obstant això, no és fins el 1996 que l'Ajuntament de Sant Julià de Ramis i la Universitat de Girona inicien l'excavació completa del lloc. Fruit d'aquesta intervenció, el jaciment d'identifica amb el Castellum fractum esmentat per les fonts documentals, que esdevé una de les fortaleses romanes baiximperials més ben conegudes d'Europa.
A mesura que s'acabaven les excavacions arqueològiques de l'edifici es van anar iniciant els treballs de consodlidació (2002-2004). En els punts on havien desaparegut totalment els murs però es tenien indicis de la seva existència, se'n van reconstruir de nous per facilitar la comprensió del jaciment, però remarcant-ne la modernitat perque no es confonguessin amb les restes antigues.
L'any 2007 culmina el procés amb l'adequació de l'espai. És el moment que s'ordena el circuit de la visita i es repavimenten les habitacions. Aquests paviments que reprodueixen els originals trobats a l'excavació tenen com a objectiu fer possible una lectura comprensiva del lloc, així com preservar els paviments originals que es troben per sota.

(Text adaptat dels plafons informatius).

Zoom

Soldats a la fortalesa. Fotografia dels plafons informatius.
(Clicar damunt la imatge per ampliar-la)
Zoom Zoom Zoom
(Clicar damunt les imatges per ampliar-les)

Zoom Zoom Zoom
(Clicar damunt les imatges per ampliar-les)

Back - Back