Història L'edifici data de començament del segle XI; ens és conegut documentalment d'ençà el 1019. Va fer servir a bastament la pedra sorrenca procedent de l'antiga capella, del vell Castellum i, en darrera instància, del temple baixrepublicà. L'edifici actual, ben conservat i restaurat, manté substancialment les característiques de l'edifici del primer romànic que va substituir, sense destruir-la del tot, la vella capella del castell. Té una planta basilical de tres naus molt estretes i allargades, cobertes amb volta de canó i capçades a llevant per tres absis. El del costat nord ja no es conserva. Els arcs forners que separaven les naus van ser molt modificats per suprimir els pilars d'entre elles.
Dedicada a sant Julià, continuà exercint de nucli central d'un territori, locus o uilla de població dispersa a redós de la muntanya. Sabem de l'existència, d'ençà el 1087, d'una sagrera i d'algun mas. Mai, però, es desenvolupà en aquell lloc un veïnat de certa entitat.
La principal reforma es fa al segle XVIII (1736) amb la construcció d'un arc forner triple al costat nord de la nau central, la creació de la capella lateral nord, el nou campanar, la sagristia i la nova porta d'accés al costat de migdia. Tot l'edifici té grans carreus romans reaprofitats, alguns amb ornamentacions.
La restauració duta a terme ha refet l'estructura romànica de les naus amb un material diferent i s'ha fet un tall parcial a les parets de la sagristia per deslliurar els absis i deixar visible la sobreposició de les estructures de cada època.
En les excavacions que s'han dut a terme a l'interior de l'església dels Sants Metges han quedat al descobert diverses estructures, de diferents èpoques, que demostren la llarga ocupació que ha patit aquest indret. Per una banda, a sota mateix de la sagristia actual s'ha localitzat l'antic campanar, el que correspon a l'església original del segle XI, i tot un seguit de tombes que indiquen l'actic cementiri.
També s'ha descobert part d'una estructura quadrangular que aniria per sota l'església, i de la qual només es conserva la façana est. Aquesta està relacionada amb un paviment d'opus signinum, situat al mateix lloc. Tot això ens estaria parlant d'un edifici tardo-antic, possiblement de caire martirial.
Per sota de la fonamentació de la possible construcció tardo_romana va aparéixer un mur de poblat ibèric que ocupa tot el cim de la muntanya.
És possible accedir a dalt del campanar des d'on s'entén, sense explicacions, la importància geopolítica d'aquesta muntanya