|
|
El desplegament militar.
La Guerra d'Independència cubana es va iniciar el 1895 amb l'alçament de Baire i va acabar amb la rendició de les tropes espanyoles davant l'avanç de l'Armada nord-americana el 1898, en la ja Guerra Hispano-estatunidenca.
Els diferents governs de Madrid havien anat desplegant un exèrcit de terra de 216.000 homes. Darrere aquest aparentment important contingent militar, altres dades el feien irrisori: un 20% de la tropa restava malalta, de fet els morts per malaltia van ser molt superiors als caiguts en combat, i 100.000 homes més havien de donar protecció a les ciutats i els punts estacionaris de la defensa. Com a conseqüència, l'exèrcit real de maniobra no va ser mai superior als 60.000 soldats per enfrontar-se a no menys de 50.000 independentistes cubans armats i formats, molts d'ells, als Estats Units, i coneixedors perfectes del terreny, fins l'entrada en guerra dels nord-americans, el que va modificar definitivament la balança militar. Una mitjana de 5.000 homes havien de ser repatriats mensualment, entre malalts, ferits i llicenciats.
"Bandera apresada a los insurrectos cubanos por voluntarios catalanes". Gravat de "La Ilustración Española y Americana", 24/1/1872 - (Ampliar)
Quotes, quintes i redempcions.
El general Valerià Weyler, Capità general de Cuba des de 1896, ja hi havia fet una primera i llarga campanyal'any 1868, i va organitzar aquellas primeres forces especials amb els batallons de voluntaris, tots ells catalans (J.V. Gay). El servei militar tenia una durada de quatre anys i a ultramar hi anaven, a banda dels militars professionals i sovint exaltats, els que no tenien 1.500 pessetes per pagar-se la redempció en metal·lic que eximia del servei militar (1).
S'ho podien permetre els fills de cases de bona posició que amb tota facilitat i sense cap esforç es desprenien d'uns diners que per a ells eren una nimietat i en canvi representaven molt pel pobre que els rebia. També era el cas de joves que no eren pas potentats, però que quan els cridaven a quintes ja havien entrat en el mercat laboral i cobraven un bon jornal; o bé modestos treballadors per compte propi que es guanyaven bé la vida (E. Mirambell, op. cit). Sovint, els tràmits de la "redempció" els feien empreses especialitzades que s'anunciaven a la premsa.
Anunci de redempció de quintes publicat al 'Diario de Gerona de Avisos y Notícias del 13/11/1892 - (Ampliar)
La situació de les popularment conegudes com a "quotes" (2) es va mantenir fins a les primeres dècades del segle XX amb l'evident situació d'injustícia social i humana que suposava, i origen de greus incidents. El 9 de maig de 1898, les famílies dels soldats catalans enviats a ultramar arrencaven les vies dels tramvies de Barcelona que els havien de portar al port per embarcar-se (J.V. Gay, op.cit).
El viatge dels soldats podia durar de 12 a 15 dies fins a Cuba i més d'un mes fins al Pacífic, depenent del port d'embarcament i de destinació. L'armament personal que duien era efectiu, els fusells Mauser, superiors als Remington reglamentaris a l'exèrcit nord-americà que sovint utilitzaven els independentistes cubans.
Embarcament de voluntaris per la guerra de Cuba en el vapor 'San Francisco' de la Compañía Transatlántica. Gravat de "La Ilustración Española y Americana", 22/10/1895 - (Ampliar)
Baixes de soldats gironins.
Entre 1895 i 1898 varen ser embarcat al port de Barcelona en direcció a Cuba, Puerto Rico i Filipines un total de 1.577 soldats de les comarques gironines, dels quals 4 eren caps, 44 oficials, i 1.529, tropa, distribuïts entre els vaixells "Alfonso XII", "San Fernando" i "Buenos Aires". D'aquests, 779, gairebé la meitat, hi varen morir, la majoria per malalties (febre groga, gastroenteritis, febre infecciosa, meningitis, paludisme, tifus...) (Rosa M. Massana, Op. cit).
El 3/3/1895 el "Diario de Gerona de Avisos y Notícias" informava que "Se enviarán á aquella Antilla 14,000 hombres, de los cuales 7,000 servirán para cubrir las bajas naturales por los soldados que resulten licenciados, y los otros 7,000 como refuerzos. El ministro de la Guerra ha manifestado en la sesión del Senado y aun
fuera de sesión, que el Gobierno está dispuesto á enviar á Cuba basta 50,000 hombres si se necesitan"
Les baixes de soldats naturals de la provincia de Girona comptabilitzats entre l'1 d'abril i el 10 de seiembre de 1898, varen ser 271, distribuïts de la següent manera: morts en camp de batalla 10, per ferides rebudes en acció de guerra 3, pel vòmit i la malaria 87, per malalties comunes en campanya, 171 soldats. Les condicions de vida en aquella illa resultaven més penoses fins i tot que la propia guerra (Gerard Bussot, Setmanari "Àncora", Sant Feliu de Guíxols) (3).
Guerrilla muntada a Gibara, Cuba. Gravat de "La Ilustración Española y Americana", 15/10/1895 - (Ampliar)
Reaccions gironines.
La intenció expansionista dels Estats Units i la funesta política del govern espanyol, que es negava a atendre les justes i reduïdes sol·licituds d'autonomia dels cubans que volien seguir, inicialment, vinculats
amb Madrid, varen precipitar els esdeveniments. De bon començament, Washington va provar de comprar l'illa el 1854, i altre cop el 1859, quan en va oferir 125 milions de dòlars, plantejament que el general Joan Prim, president del govern espanyol d'aquell moment, va acceptar estudiar.
Però la negativa indignada dels polítics de Madrid va aconsellar, finalment, no considerar-ho. Anys més tard, un cop signada la pau el 1898, els americans van pagar el preu que prèviament havien ofert, pero ara amb la diferència que varen adquirir Cuba, Puerto Rico, les Filipines i Guam.
La Havana, Cuba. 1894. John Lawson Stoddard. "Portfolio de photographies". Bibliothèque nationale de France - (Ampliar)
Quan es produí l'enfrontament entre ambdós governs, la ciutadania donà suport entusiasta a la determinació anti-americana, i es generà un seguit de manifestacions patriòtiques arreu de l'Estat.
Joan Vinyas i Comas (op. cit) escrivia que "Entre aquestes manifestacions no podia pas mancar, naturalment, la de la 'Inmortal Gerona', que vaig veure passar per la Rambla assegut a Can Norat. S'havia organitzat a la plaça de braus i anava capitanejada per un empleat d'Hisenda, home ja madur però que granava encara gallardament la seva talla d'ex-alabardero. El seguía en primer terme la jovenalla, entre la qual destacava, per la seva còrpora i el ressó formidable dels seus visques i morís, un conegut marbrísta, en la qual la perspectiva del pròxim serveí militar agreujava, segurament, el patríotisme ofès..."
Dibuix de la població de Bay, a les Filipines, fet pel soldat Amadeu Burralló, fill de la ciutat de Girona, i enviat a la seva família. Hi era destinat i hi va morir de malaltia el 1898. Publicat a "Efectes de la crisi de 1898 a Girona" (op.cit) - (Ampliar)
La premsa de l'època, sobretot el "Diario de Gerona de Avisos y Notícias", des de la declaració de guerra dels dies 21 al 24 d'abril, donava suport a un seguit d'iniciatives, com una funció patriòtica al Teatre Municipal, on es varen recollir 3.690,50 pessetes, que va incloure un número d'estripada d'una bandera americana. La Diputació de Girona acordà assignar un important donatiu, i es convidà els gironins a fer una pitada al tren que portava a la frontera francesa el cònsol dels Estats Units a Catalunya. La premsa demava fer boicot a les màquines de cosir Singer (de fabricació americana), es varen suspendre les festes majors i els diners que hi eren destinats varen anar a la subscripció nacional de guerra.
Catalunya, en un primer moment, reaccionà igual que Espanya, amb mostres d'un patriotisme popular i exaltat, amb molt poques veus contràries a la guerra. Aviat, però la realítat va obrir els ulls a tothom. La primera desfeta militar espanyola es va produir a la primera setmana de guerra; a les illes Filipines desapareix en un moment l'armada del contraalmirall Montojo, formada per sis creuers i altres unitars menors, Els americans no varen perdre cap vaixell i tingueren una desena de ferits. A l'exèrcit espanyol es produiren 371 baixes, dels quals 161 morts. La notícia, tot i ser difosa procurant emmascarar el desastre, encara provocà pulles:
"La corrida nacional / ha aportado un dineral! / Y se harán nuevos cruceros / con todos esos dineros / para buscar el desquite / del desastre de Cavite" (J.V. Gay, op.cit).
Los héroes de Sao del Indio. La Ilustración Española y Americana, 22/10/1895 - (Ampliar)
A partir d'aquest moment, els americans es concentraren en Cuba. Entre els combatents a l'illa hi havia un militar molt conegut a Girona, el general de brigada Joaquim Vara de Rey i Rubio (nascut a Eivissa el 1841), que morí juntament amb dos fills seus en la defensa de posició d'El Caney l'1 de juliol de 1898. A Girona havia residit a la plaça de Sant Josep. La notícia va ser destacada per la premsa local.
La guerra ja estava perduda i l'especulació i el pànic dominaven a la rereguarda. El dia de la declaració oficial de l'estat de guerra, el 21 d'abril, ja es formaven cues a les oficines del Banc d'Espanya a Girona per canviar els bitllets, inclosos els colonials, per monedes de plata. El 13 de maig s'esgotà la plata, i l'angoixa entre els gironins ja era evident, situació que es va repetir pocs dies després. El 16 de maig, després del desastre de Cavite, entre la guarnició de Girona es demanaven voluntaris per anar a ultramar. Se'n varen presentar tres: un corneta, un sergent i un oficial.
Guerrilla de tropes espanyoles a La Manigua, Cuba. Gravat de "La Ilustración Española y Americana", 15/12/1895 - (Ampliar)
Daltabaix total.
Les accions es precipitaven, i les tropes americanes ja avançaven i envoltaven les ciutats de Cuba. L'almirall Pasqual Cervera, amb una flota de vaixells obsolets, va rebre l'ordre del govern espanyol de sortir del port de Santiago de Cuba a "defensar l'honor", però l'esperaven els canon americans. El 3 de juliol es varen perdre tots els vaixells i es varen produir 323 morts, 151 ferits i 1.720 presoners, Les baixes de la marina americana varen ser un mort i dos ferits.
L'arquebisbe de Santiago, Francisco Sáenz de Urturi y Crespo, va demanar al capità general, Ramón Blanco y Erenas, que rendís la plaça, i el militar li va respondre que "Cumpla VE su misión evangélica tratando de evitar efusión de sangre, pero como español debo decirle que no puedo aceptar la capitulación. Antes hay que morir como descendientes que somos de los inmortales defensores de Gerona y Zaragoza". Santiago, però, es va rendir, i els americans, en un gest de respecte per als defensors, els varen oferir l'espasa del general Vara de Rey.
Es va iniciar un diàleg possibilitat per França que va conduir a l'abandonament total dels darrers territoris espanyols a ultramar. Cap d'ells no assoliria una independencia immediata; Cuba no seria independent fins al 1909, després d'una nova guerra, aquesta vegada contra els nord-americans, les Filipines es convertirien en país sobirà el 1945, l'illa de Guam actualment és un territori no incorporat dels Estats Units, i Puerto Rico manté la consideració de "territori lliure associat". El govern nord-americà va pagar les despeses de repatriació de les tropes espanyoles i va indemnitzar Madrid amb 300 milions de dòlars.
Signatura del Tractat de París el 10 de desembre de 1898 que posava fi a la guerra Hispano-estatunidenca. Viquipèdia - (Ampliar)
Repatriació dels soldats i la Creu Roja de Girona.
La signatura del tractat de pau es va fer a París el 10 de desembre de 1898, però la repatriació dels soldats ja havia començat abans. Des de setembre, la premsa gironina n'informava. La tropa arribava malalta i desfeta, i el Diari de Girona del 25 de setembre informa de la presencia de grups de senyores que donen menjar i beure i guareixen els soldats (4). El senyor Nicolazzi, de l'Hotel Peninsular, organitzà aquesta activitat, l'embrió de la Creu Roja gironina.
Acte de reconeixement als expedicionaris de la guerra de Cuba. Vista interior del saló de descans del Teatre Municipal, amb els preparatius per a l'acte de reconeixement als militars que participaren a la guerra de Cuba. S'observen els preparatius per al banquet, banderes, escuts, i plaques amb les inscripcions de Viva Cuba española, Gloria al ejército i Viva España. 1898. Amís Unal Alá. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
El literat Miquel de Palol en dona testimoni quan, d'infant, era a l'estació per acollir un dels soldats repatriats: "Fou una visíó corprenedora: vestit d'un uniforme lleuger de raiadillo se li endevinaven, tremoloses, les poques carns que tenía; el seu rostre cadavèric, d'un verd asafranat, era estranyament il·luminat per uns ulls que bríllaven intensament al fons de les conques amoratades. Les mans, com garfis, estrenyien la manta sobre el cos, cercant la calor que no tenia. El seu pare se li acostà per abraçar-lo. Ell va somriure, ensenyant una filera de dents blanques, joves i apretades. L'avi només va murmurar: Pobre minyó, tan fort i valent com era... Fou el qui més encertadament ho pressentia. Al cap de quatre dies, enterràvem el minyó en aquell cementíri petit i florit que hi ha al peu de l'església del poble" (M. de Palol, "Girona i jo", esmentat per J.V. Gay).
Acte de reconeixement als expedicionaris de la guerra de Cuba. Vista interior del saló de descans del Teatre Municipal, amb els preparatius per a l'acte de reconeixement als militars que participaren a la guerra de Cuba. S'observen els preparatius per al banquet, banderes, escuts, i plaques amb les inscripcions de Viva Cuba española, Gloria al ejército i Viva España. 1898. Amís Unal Alá. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
El cost de la guerra.
Segons els càlculs d'Àngel Duarte ("Catalans a Cuba", 1998), el cost econòmic de les guerres a ultramar va ser de 2.500 milions de pessetes de l'època, un terç del PIB espanyol de 1899, "acompanyat d'una inflació limitada i d'un deute global, això sí, que havia augmentat prop d'un 50 per cent. En qualsevol cas, aquest últim factor seria neutralitzat en poc temps gràcíes a un rigorós control de la despesa pública".
Les pèrdues humanes es calculen al voltant de 40.000 militars i uns 60.000 civils (Jordi Maluquer de Motes, 1995), xifres que no inclouen els morts per les malalties contretes, que varen ser molt superiors als abatuts en combat. Vicenç Villatoro (setmanari "El Temps", 23-3-98) explica que "A Catalunya, el desastre obre una etapa d'efervescència; cívica, associativa, política. [...] Amb el desastre comença la fragmentacíó interior d'Espanya, que desembocarà en la guerra civil del 1936. La base ideològica de les dictadures de Primo de Rivera i Franco és la mateixa: el desastre. Les seves conseqüèncíes arriben fins ara mateix. És una crisi molt propera a nosaltres".
La botiga 'La Deseada', del carrer Barracones 8, a Santiago de Cuba. 1905. La varen establir els gironins Paco i Miguel Badia. Col·lecció particular - (Ampliar)
Notes
(1) -
En temps de la guerra de Cuba, un jove gironí que treballava de pintor de parets, juntament amb el seu pare que era un senzill empresari, entre el noi i la família pagaren la substitució. El substitut anà a Cuba i no en va tornar, com tants altres que varen morir en aquella guerra cruel i inútil. El que va poder pagar la substitució va salvar la vida; però a costa que un altre la perdés. L'agraciat no podia pas quedar satisfet d'aquella operació (E. Mirambell, op. cit). -
Tornar al text
(2) -
El fundador de la pastisseria "La Cubana", de Figueres, Narcís Juctglà i Mercader, va escollir aquest nom en homenatge als seus companys que no van poder aplegar els diners de la "quota" (J. Víctor Gay, op. cit). -
Tornar al text
(3) -
La premsa gironina informava sovint de l'arribada de soldats malalts. Com a exemple, el diari "La Lucha" del 9/4/1897 informava que "Han llegado de Cuba por enfermos los soldados Juan Esteban Planegut, de Figueras; Arturo Vendrell Hermós, de Llagostera y Ramón Gelís Soler de San Esteban de Bas", i el "Diario de Gerona de AVisos y Notícias" del 18/12/1895 publicava que "En el vapor correo 'Alfonso XII' han llegado á Cádiz varios soldados heridos procedentes de Cuba. Todos cuentan con frase animada las penalidades que se padecen en la campaña de Cuba, los rasgos de heroicidad que frecuentemente se producen en nuestras tropas y las crueldades indignas á que se entregan los mambises. Dicen además que todos los hospitales de todas las poblaciones de Cuba están atestados de heridos y enfermos". El mateix diari, el 18/4/1895 informava que "De los 7000 hombres que envió el Gobierno liberal á Cuba, 300 llegaron enfermos é ingresaron en el hospital". -
Tornar al text
(4) -
La premsa gironina anava recollint nominalment les atencions: "La Comisión auxiliadora interina, sirvió ayer tarde, pues por la mañana no llegó repatriado alguno, caldo, vino y galletas á los siguientes: A los sargentos José Mader Villas, de Figueras y Juan Prim Vilá, de Massanet de la Selva; á los soldados, Dionisio Roca Cufí, de Celrá; José Álbí e Illa de Begudá; Pedro Verges Bentura, de Argelaguer; Juan Massot, de Fornells; Mauricio Hostench y José Turró, de esta ciudad, pertenecientes al Regimiento de Simancas, y al soldado Gaspar Mir, de esta ciudad, del Regimiento de Isabel la Católica". -
Tornar al text
Bibliografia
- "Efectes de la crísi de 1898 a Girona". Josep Víctor Gay. 1998. Revista de Girona, núm. 190.
- "Gironins morts a la Guerra de Cuba (1895-1898)". Rosa M. Masana Ribas. 2014. Revista del Baix Empordà núm. 44.
- "Els soldats de quota". Enric Mirambell i Belloc. Article publicat al "Diari de Girona" el 27/02/2011.
- "Memòries d’un gironí". Joan Vinyas i Comas, amb estudi introductori de Lluís Costa. 2002. Col·legi de Periodistes de Catalunya. ISBN 84-9303-847-4.
- "La pèrdua de Cuba vista per la premsa gironina. La lucha i Lo Geronès". Xavier Carmaniu Mainadé. 1998. Revista de Girona núm. 190.
- "La Guerra de Cuba i els catalans". Angel Duarte i Montserrat. 1998. Les notícies de Llengua i Treball, núm. 5.
Bitllets circulats a la illa de Cuba. Col·lecció particular.
Bitllet de cinc pesos. 1896 - (Ampliar)
Bitllet de deu pesos. 1896 - (Ampliar)
|
(Ampliar) - Retrat d'estudi Josep Poch i Juli, veterà de les guerres de Filipines i Cuba. Vesteix uniforme de coronel d'infanteria. Condecorat amb l'Ordre de San Fernando. 1925. Foto Lux. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Uniforme de la Guerra de Cuba. Soldat de primera del 1r Batalló del Regiment d'Infanteria d'Aragó núm. 21. Dibuix de Francesc Riart.
(Ampliar) - El general Valerià Weyler i Nicolau (1838-1930). El 27 d'octubre de 1894, quan va arribar a Girona, es va hostatjar a la Casa Pastors. Museo del Ejército, Ministerio de Defensa de España. Viquipèdia.
(Ampliar) - Retrat d'estudi Josep Poch i Juli, veterà de les guerres de Filipines i Cuba. Vesteix uniforme de general. Condecorat amb l'Ordre de San Fernando. 1935. Foto Lux. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Uniforme de la Guerra de Cuba. Corneta del 1r Batalló del Regiment de Caçadors de Barcelona núm. 3. Dibuix de Francesc Riart.
(Ampliar) - Josep Oliver i Vidal, coronel d'infanteria ascendit a general de brigada per mèrits de guerra a Cuba. Gravat de "La Ilustración Española y Americana", 15/10/1895.
(Ampliar) - Penas, congoxas y sentiments que tenan las fadrines perque marchan als fadrins cap á la Isla de Cuba, y perills que'ls diuan pasaran... Ca. 1870. Universitat de Barcelona.
(Ampliar) - Joaquim Vara de Rey i Rubio, general de brigada. (Eivissa, 1841 - Cuba, 1898). Viquipèdia.
(Ampliar) - Notícia de la mort de Joaquim Vara de Rey i Rubio publicada al 'Diario de Gerona de Avisos y Notícias' del 23/7/1898.
(Ampliar) - Uniforme de la Guerra de Cuba. Soldat del 1r Batalló Expedicionari d'Infanteria de Barcelona núm. 4, caçadors. Dibuix de Francesc Riart.
(Veure sencera) - Auca 'Arrivada dels voluntaris catalans de Cuba a Barcelona'. Ca. 1898. Fragment. Fons Pere Grañén i Raso, Arxiu Nacional de Catalunya.
(Ampliar) - Francesc Canellas i Secades, coronel d'infanteria ascendit a general de brigada per mèrits de guerra a Cuba. Gravat de "La Ilustración Española y Americana", 15/10/1895.
(Ampliar) - Als voluntaris catalans: discurs de Francesc Camprodon i Safont. 1869. Arxiu Municipal del Masnou.
(Ampliar) - Repatriat de Cuba al moll. 1898. Isidre Nonell. Museu Nacional d'Art de Catalunya.
(Veure sencer) - Desembarcament de soldats procedents de Cuba. Ca. 1898. Lluís Graner. Museu Nacional d'Art de Catalunya.
(Veure sencer) - Estudi per al quadre 'Embarcament de tropes'. Ca. 1896. Ramon Casas. Museu Nacional d'Art de Catalunya.
|
