|
|
|
||
Blas de Fournàs de Labrosse i de Gailhac-Lagarde, normalment anomenat simplement Blas de Fournàs (Narbona, 1 d'octubre de 1761 - Saragossa, 20 de febrer de 1845) va ser un tinent general espanyol d'origen francès que participà en el setge de Girona de 1809 durant la Guerra del Francès. 
(Ampliar) - El castell de Montjuïc. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona A l'inici de la Guerra del Francès va ser transferit a l'avantguarda de la línia del Fluvià, i l'any següent entrà a Girona per participar en la defensa del Setge napoleònic de 1809, que patiria la ciutat del 2 de maig a l'11 de desembre. Aleshores, tenia el grau de tinent coronel. Sota les ordres d'Álvarez de Castro destacà a la defensa de la ciutat i obtingué el grau de brigadier. Va rebre l'encàrrec de defensar el castell de Montjuïc amb el general Guillermo Nash. 
(Ampliar) - Capitulació de Girona. Oli de Laureà Barrau i Buñol (1863-1957) La Junta Militar de la ciutat li ordenà substituir al general Álvarez de Castro, malalt, para establir les condicions de la capitulació, i en va ser un dels signants. Fournàs va ser qui va traduir el text de la rendició al seu idioma matern, el francès. Amb la capitulació de la plaça el 10 de desembre, va ser enviat a França com a presoner de guerra, on, el 3 de gener de 1810, va rebre la notícia de ser nomenat Mariscal de Camp. Després de diversos intents, aconseguí d'evadir-se a l'inici de 1814 i s'incorporà a l'avantguarda austríaca. Més tard, retornà a Espanya i el 1816 va ser nomenat cap de la plana major de l'exèrcit expedicionari d'Amèrica, que havia de lluitar contra els independentistes de les colònies espanyoles al continent.. 
(Ampliar) - Plànol del castell de Montjuïc. Juan Diaz Pimienta, 1719. Biblioteca Nacional de España Durant el Trienni Liberal, s'oposà frontalment al nou govern i va ser reclòs diversos cops entre 1820 i 1823. Quan els Cent Mil Fills de Sant Lluís recuperaren el poder absolut per a Ferran VII, Fournàs va ser nomenat governador de Tarragona. El 1824 va rebre el grau de tinent general, un dels més elevats de l'exèrcit espanyol. Entre 1825 i 1830 ocupà la Capitania General de Granada, de Guipúscoa i, finalment, d'Aragó. Aquest darrer càrrec el mantingué fins al 1832, quan es retirà de la vida activa a l'exèrcit. Aleshores, ocupà càrrecs civils a Saragossa, com el de director de la Societat Econòmica d'Amics del País, o el de president de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Lluís. 
(Ampliar) - El Gran dia de Girona. César Álvarez Dumont (1866-1945). Viquipèdia
Durant els darrers anys de la seva vida redactà un dietari sobre el setge de Girona de 1809, amb una col·lecció important de documentació i fonts originals. Aquesta col·lecció va ser donada per la vídua del general a l'Ajuntament de Girona el 1864 i estudiada pel polític i historiador gironí Emili Grahit i Papell. 
(Ampliar) - "Vista de la ciudad de Gerona y su sitio en el presente año de 1809". Autor desconegut. SGDAP - Ajuntament de Girona. Notes:
|
El general Blas de Fournás. Academia de San Luis, Zaragoza 
Escut de la família Fournás de La Brosse 
Portada de "El general D. Blas de Fournás y su diario del sitio de Gerona en 1809". Emili Grahit i Papell, 1890 
(Ampliar) - Manifest de la
capitulació de
Girona, 1810. Va ser signada a Palau-sacosta, on el general Rey tenia el seu Estat Major del 7è cos de l'exèrcit napoleònic. Editat per Oliva impressors a Girona. Arxiu Històric de Girona.
El general Blas de Fournás. Llibre d'Emili Grahit, 1890 referenciat a la bibliografia
(Ampliar) - Passaport amb la signatura de Blas de Fournás. Academia de San Luis, Zaragoza |
|
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice |
Creat: 27/11/2024 |