Biografia.

Laurent, marquès de Gouvion-St-Cyr va néixer el 13 de maig de 1764 a Toul, i va morir el 17 de març de 1830 a Hyères. Després d'haver anat a Roma a estudiar pintura, ofici que mai va practicar, va escollir la carrera de les armes i va entrar el 1789 a l’Estat Major de la Guàrdia Nacional de Paris, gràcies al seu parent, el mariscal de camp Jean-Baptiste Gouvion, qui n'era general de brigada.

Va ingressar com a voluntari, l'1 de setembre de 1792, al 1er batalló de caçadors republicans, moment en el que afegeix al seu nom, per distingir-se dels altres, el de Saint-Cyr, el cognom de la seva mare. L'1 de novembre va ser nomenat capità, adjunt del general Léonard Honoré Gay de Vernon el febrer de 1793, i més tard cap de batalló i cap d'Estat Major del general Ferey el setembre de 1793. A l’Exèrcit del Rin, en diversos Estats Majors, durant la primera Guerra de la Coalició, fa una carrera fulgurant: general de brigada el 5 de juny de 1794 i de divisió l'11 del mateix mes.

En el bloqueig de Magúncia el 1795, sota les ordres de Jean-Charles Pichegru i Jean-Baptiste Kléber, organitza la retirada i pateix la derrota de Pfrimm el novembre de 1794, però pren Deux-Ponts, el 5 de desembre de 1794. És comandant de l'ala esquerra de l'Exèrcit del Rin-i-Mosel·la, i més tard del centre.

El 1796, sota el Consulat, va combatre a Rastadt, a Ettlingen, i va prendre Stuttgart el 18 de juliol, més tard defensà Kehl a finals d'any. Havent substituït Hoche, mort, al cap de l’Exèrcit del Rin-i-Mosel·la, va envair Basilea a finals de 1797. Més tard, Jean Marie Claude Alexandre Gouvion-Saint-Cyr va substituir Masséna al capdavant de l'Exèrcit de Roma del 26 de març al 25 de juliol de 1798, data en la que va ser suspès per abús de poder. Tornà a Alemanya on va comandar l’ala esquerra de l’Exèrcit del Danubi, participà a la batalla de Stockach el 25 de març de 1799, per passar després a l’Exèrcit d’Itàlia, governar Gènova i tornar a l’Exèrcit del Rin com adjunt de Moreau; va ser el vencedor de Biberach el 9 de maig de 1800.

Les seves desavinences amb Moreau van provocar que sol·licités la llicència a Napoleó, qui el va dessignar Conseller d’Estat i l'envià a comandar les forces franco-espanyoles durant la guerra de Portugal, el 1801. Ambaixador a Madrid (1801), i oficial de la Legió d'Honor, al costat de Lucien Bonaparte, Gouvion comandà a continuació l’exèrcit de Nàpols. Per no haver manifestat la seva adhesió a l’Imperi, va ser eliminat de la llista dels Mariscals. El 1805, es trobà a Itàlia on va romandre al cap de l’Exèrcit de Nàpols. Des de finals de 1806 fins l'agost de 1808, va ser relegat a comandar el camp de Boulogne. El maig de 1808, expressada la seva adhesió a l'Imperi, va ser nomenat comte de l’Imperi i enviat l'agost a Catalunya, on va derrotar els generals Vives i Reding a la batalla prop de Valls, però va fracassar davant Tarragona. El maig de l'any següent va començar el tercer setge de Girona, on no va tenir èxit.

Tàctic notable, Gouvion aconseguí diverses victòries i alliberà el bloqueig de Barcelona. Havent refusat d'executar l’ordre d’assetjar simultàniament Verona, Tarragona i Tortosa, és substituït per Augereau i abandona el seu lloc abans que aquest arribi. Empresonat fins el 1811, data de la seva rehabilitació i reintegració al Consell d'Estat. Comanda el 6è cos de la Grande Armée a la campanye de Rússia, on resulta vencedor però és greument ferit a Polotsk, el 18 d'agost de 1812, i finalment nomenat Mariscal de l'Imperi, càrrec que la seva manca de sociabilitat i les seves maneres li havien impedit d'obtenir abans. L'agost de 1813 defensa Dresde i cau en mans del austriac a la capitulació.

Al seu retorn, Lluís XVIII el nomenà ministre de la Guerra, de juliol a setembre de 1815), i de 1817 a 1819 ministre de Marina, reorganitzà l’exèrcit de forma considerable i va deixar el seu nom a la llei de reclutament. Va ser nomenat marquès el 1817. El nom de Gouvion-Saint-Cyr està gravat a l’Arc de triomf de la plaça de l'Étoile de Paris. Casat el 1795 amb la seva cosina, Anne de Gouvion, va tenir un únic fill, Laurent (1815-1904), Par de França, qui es casaria el 1847 amb Marie de Montalivet, pubilla del comte Camille de Montalivet, ministre i amic del rei Louis-Philippe.


Gouvion Saint-Cyr (Wikipèdia)

Gouvion Saint-Cyr (Wikipèdia)



Laurent, marquès de Gouvion Saint-Cyr (1764-1830). Gravat de François-Séraphin Delpech segons una pintura de Pierre Louis Grévedon, 1824. Biblioteca Nacional, Paris.



Back