Elíes era un convençut seguidor de les idees liberals moderades, i no es va atemorir per la reacció absolutista; va ser tancat uns mesos a la presó de Canaletes, a Barcelona, per haver-se manifestat a favor de la Constitució de 1812 durant el Sexenni Absolutista (1814-1820). La restitució va provocar una onada revolucionària i Elíes es va aixecar com un dels líders polítics de la moderació a Barcelona. Durant els anys del Trienni Liberal (1820-1823) va ser nomenat elector parroquial en el procés d'elecció dels diputats a Corts de la legislatura de 1820-1821, en el que va ser elegit suplent. El 19 d'abril de 1821 va ser nomenat jutge de fet per assumptes de censura a la ciutat va estar en posessió d'una de les quatre sindicatures en els dos darrers consistoris municipales de Barcelona (1822-1823).
Des del Gabinet de Lectura del palau de la virreina del Perú, indret emblemàtic de les Rambles i seu política de la Sociedad Secreta de l'Anell a Barcelona, es va erigí com un dels capitosts del liberalisme moderat. Va organitzar i liderar el complot contra el cap de la milícia, el coronel Josep Costa i els seus homes de confiança, autèntic òrgan director del liberalisme popular i revolucionari de Barcelona. Va aprofitar la brerxa oberta al moviment liberal exaltat entre els ciutadans i milicians que s'havien quedat a la ciutat, i els que havien fugit durant l'epidèmia de febre groga de 1821, per acabar amb el lideratge del liberalisme popular que tenia Costa.
Elíes utilitzà les institucions liberals per enfrontar-se al jefe de la milícia i imposar l'autoritat de la Diputació provincial de Catalunya amb l'aprovació de l'Ajuntament de Barcelona. El coronel Costa i els seus homes varen quedar sols defensant l'autonomia de la milícia i fracassaren devant la preeminència de la violència exercida pel poder militar que va donar suport a la maniobra política del liberalisme moderat. La causa contra els líders del liberalisme popular va dividir els liberals, i els diputats exaltats expressaren a les Corts la seva desavinença amb una acció militar complaent amb el poder político, que qualificaren de desproporcionada, provocadora i irresponsable.

(Ampliar) - Interior del palau de la Virreina. Viquipèdia.

Els moderats varen prendre el control de la ciutat i Elíes ho va pagar havent de renunciar al càrrec de tinent coronel del primer regiment de la Milícia Nacional de Barcelona; tot i que s'enorgullia de ser l'artifex de l'empresonament de Costa i els seus companys. Fins setembre de 1822 va imperar el moderantisme a Barcelona. En poques setmanes Costa va ser alliberat i es passejava per la ciutat, mentre que Elíes es refugiava en la seva tasca de síndic de l'Ajuntament i esperava l'arribada d'èpoques millors. La seva ambivalent acció política va fer que fos nomenat comissionat encarregat de negociar amb el mariscal Moncey la capitulació de Barcelona, que va ser signada el 2 de novembre de 1823.
El setembre de 1824 es va refugiar a França, on va viure a Avinyó i Perpinyà, i va tornar a Barcelona a mitjan de 1826. Durant l'exili va esquivar la deportació al·legant la seva col·laboració amb les tropes ocupants de Barcelona, la seva defensa dels principis de la moderació en el procés revolucionari, i reivindicant la seva suposada acció que havia salvat la vida de tres religiosos perseguits pels liberals radicals. La primavera de 1826 arribà a Barcelona on tornà a exercir l'advocacia, però hagué d'esperar la tornada del règimen liberal per ser restituït com promotor fiscal del Jutjat tercer de Primera Instància de Barcelona, on va romandre fins el 1840, quan amb el gir progressista de la revolució liberal el tornaren a destituir.
Quatre anys més tard la moderació tornava a dominar l'Estat liberal, i el rescabalaren al seu antic càrrec. El novembre de 1849 va emetre una petició al Ministeri de Gràcia i Justícia per obtenir una certificació de quins serien els seus honors i sou quan es jubilés.

(Ampliar) - Bivouac del mariscal Bon-Adrien Jeannot de Moncey. Louis François. Biblioteca de Besançon

La guerra, l'exili i la represió pesaven en la seva salut i des de la dècada de 1830 es va limitar a una discreta posició política. Va subscriure les tesis de liberalisme moderat català que va partir de la seva pròpia tradició constitucional per desenvolupar una proposta política capaç d'incidir en la definició del nou règim liberal basat en la concessió de l'Estatut Reial per la regent Maria Cristina (1).
L'atracció d'Elíes per la tradició constitucional es va forjar durant el Trienni Liberal, va créixer als anys trenta amb la lectura d'obres com la de Pere Nolasc Vives i Cebrià (1794-1874), de la qual va ser subscriptor, i en la dècada següent va ser capaç de transmetre-la al seu fill, Josep Antoni Elíes i d'Aloy, que va esdevenir un dels juristes més rellevants del seu temps escrivint, entre altres temes, sobre el dret foral a Espanya. Josep Elíes i Bosquets va ser elegit diputat suplent el 2 de febrer de 1822 però mai va arribar a prendre possessió de l'acta de diputat.
Un dels seus fills va ser el jurista especialitzat en Dret Foral, i promotor fiscal de Barcelona, Josep Antoni Elíes i d'Aloy (17 d'abril 1817 – 24 de novembre 1881), pare de l'arqueòleg, director del Museu Provincial d'Antiguitats de Barcelona i soci de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, Antoni Elíes i de Molins (1850–1909), i del polític, advocat i economista Josep Elíes i de Molins (1848-1928).

Transcripció del document. Josef Costas Pbro comisionado por la Junta Corregimental de Gerona para el somaten general de la parte de Marina del mismo.
Certifico que hallandome de tal Comisionado de Somatenes que se levantaron de orden de S. Excla. la Junta Superior del Principado á ultimos de mil ocho cientos nueve para socorrer la Plaza de Gerona en su ultimo sitio, el Dr. Dn. Josef Elias de la Villa de Bagur desempeñó á entera satisfaccion mia el encargo de la Secretaria de esta mi Comision en las asistencias que hizo bajo mi presencia el Secretario Dn. Narciso Aromir que yo habia nombrado, no percibiendo el mismo Dn. Elias salario el menor por tal cargo, y me dió a conoser sus vastos talentos, su no interrumpida integridad y su ascendrado patriotismo, siguiendome en todos los puntos y expediciones que por esta Comision tube que hacer: Y para que conste á solicitud del interesado doy la presente que firmo en Areñs de Munt á los seis de Febrero de mil ocho cientos diez.
Josef Costas Comdo.
Los Ntrs-pns y Reales bajo signados, y firmados: Damos feé y testimonio, que en antedicho Rdo Dn Josef Costas Pbro, de quien este Documento va firmado, ha sido tal comicionado, como se titula, siendo su firma de su puño y letra, y para que conste; damos la prente.
(Seguidament apareixen tres rúbriques) (Veure el document)

---

Notes:

(1) - L'Estatut Reial de 1834 va ser una carta de tendència liberal molt moderada, promulgada a Espanya per la reina regent Maria Cristina de Borbó. Malgrat les seues limitacions (preeminència clara del monarca sobre les Corts Generals, sufragi censatari molt restringit i escasses llibertats polítiques) va suposar la desaparició definitiva de la monarquia absoluta, substituïda per la monarquia constitucional. Va ser vigent fins al 1836 arran del motí de la Granja de San Ildelfonso. [Tornar al text]

---

Bibliografia.

- "Josep Elías Busquets, un moderado en el Trienio Liberal", Ignacio Canals Elías. 2021.
- "La Barcelona revolucionària i liberal: exaltats, milicians i conspiradors" Jordi Roca i Vernet. 2011. Fundació Noguera. ISBN 84-9975-169-6.
- "Els advocats de Barcelona, 1830-1880". Stephen Jacobson. 2002. Barcelona: quaderns d'història. ISSN-e 2339-9805.

---