La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Vas bicònic amb decoració acanalada. Segle VII aC

(Ampliar) - Vas bicònic amb decoració acanalada, localitzat al jaciment de Montilivi. Segle VII aC. Dibuix de Mercè Ferré, gentilesa de l'autora.

Perfil d'un vas fabricat amb torn

(Ampliar) - Perfil d'un vas fabricat amb torn. Dibuix de Mercè Ferré, gentilesa de l'autora.

Materials arqueològics de l'excavació d'urgència del 1988 a Montilivi

(Ampliar) - Materials arqueològics de l'excavació d'urgència del 1988 a Montilivi. Dibuix de Mercè Ferré, gentilesa de l'autora.

Materials ceràmics localitzats a Montilivi

(Ampliar) - Materials ceràmics localitzats a Montilivi. Dibuix de Mercè Ferré, gentilesa de l'autora.

Materials ceràmics localitzats a Emili Grahit cantonada Ullastret

(Ampliar) - Materials ceràmics localitzats a Emili Grahit cantonada Ullastret. Dibuixos de X. Carlús, publicats a "El jaciment arqueològic del c/ Emili Grahit", op. cit.


Història de les excavacions.
El jaciment de Montilivi es troba al vessant oest del turó, de 168 m d'altitud, a la riba esquerra de l'Onyar, al sud de Girona, en un lloc de fàcil comunicació amb la depressió de la Selva. Montilivi domina els plans més importants de l'entorn. El jaciment va ser localitzat gràcies a la construcció d'uns habitatges protegits de la S.A. Gróber de Girona.
Montilivi, amb una cronologia que abraça des del segle VII aC al segle III aC, significa el pas previ al món iber. Al començament de l'Edat del Ferro (segle VI aC), el sistema constructiu dels habitatges era ja amb material més durador atesa la convivència d'una manera més persistent. Les restes de l'establiment de Montilivi varen ser descobertes per Joan Sanz i Roca el 1959, i seguidament varen ser objecte d'excavació per Miquel Oliva i Francesc Riuró, els quals interpretaren l'existència d'un campament situat a la vessant occidental del turó, entre el pujol i la riera Gurnau (1). Els treballs de 1959-60 varen descobrir dos fons de cabana, del tipus "enfonsat", excavades parcialment a la roca natural, i amb la superestructura construïda amb materials peribles, dels quals es varen trobar fragments de teulada, feta amb fang barrejat amb palla i amb empremtes de branques.

Fragments ceràmics localitzats al jaciment de Montilivi

(Ampliar) - Fragments ceràmics localitzats al jaciment de Montilivi. Dibuix de Mercè Ferré, gentilesa de l'autora.

Posteriorment, Aurora Martín va fer una altra intervenció d'urgència el 1988, de la que en va publicar una minuciosa memòria, en la que varen aparèixer nombrosos materials arqueolò:gics. A la muntanya també s'han localitzat restes d'indústria lítica d'època paleolítica, de jaciments en superfície, amb eines tallades en quars.
El 2001, prop d'aquest jaciment, al carrer Emili Grahit cruïlla amb el carrer d'Ullastret, durant la construcció de la variant de la C-250 i l'accés a la Creueta, es varen localitzar dues estructures arqueològiques excavades al subsòl, amb materials ceràmics i restes humanes (diverses restes cranials i d'un fèmur), adscrits entre el Bronze inicial i l'època ibèrica, ens uns treballs dirigits per Noemí Terrats Jiménez.
El jaciment de Montilivi ha estat interpretat de dues formes diferents: una, com un assentament estable, hipòtesi defensa per Eudald Carbonell i Enriqueta Pons, i una altra que el considera un poblat estacional adscrit a l'emmurallat de la Creueta, defensada per Aurora Martín.

Tècnica de construcció avançada utilitzada a Montilivi

(Ampliar) - Tècnica de construcció avançada utilitzada a Montilivi. Publicat a "Girona abans de Girona. Prehistòria", op. cit.

Hipòtesi I. Un assentament estable (E. Carbonell, E. Pons).
En els poblaments hi han diferents tipus de jaciments, segons la seva funció: port, mercat, fortalesa, i Montilivi, tot i estar situat al pla i no dalt del turó, com era habitual, és dels que s'ocupen de la defensa. a causa del caràcter estratègic del lloc. Per les característiques del terreny, molt accidentat, les cases varen ser construïdes rebaixant la roca per tal d'aconseguir un s&oagrave;l d'habitació ferm i planer. Les parets aixecades eren fetes de pedra en el sòcol, i la coberta la deurien fer amb toves i terra argilosa barrejada amb branques i altres materials. Les excavacions no n'han pogut determinar l'extensió ni la importància, però tot indica que el vilatge començà a tenir vida a finals del segle VII aC o al començament de l'Edat del Ferro, i presenta senyals d'haver estat visitat fins als segles IV i III aC atesa la presència de ceràmiques àtiques de figures roges que li donen aquesta cronologia.
Aquest establiment és interessant en tant que manifesta l'enllaç sense ruptura significativa entre el poblament de Bell-lloc del Pla, un vilatge fet amb cabanes, i la consolidació de la població ibèrica, amb tècniques de construcció més avançades. Montilivi va tenir molt poca durada i va ser poc estable, perquè no va arribar a emmurallar-se. En cas de necesitat, els habitants devien abandonar el lloc per refugiar-se dins dels poblats ibèrics importants de les rodalies, entre els quals la Creueta era el més pròxim i el més gran.
Amb la iberització s'inicià la vida urbana, inexistent en una gran part de1 territori català en l'etapa precedent, a excepció de pocs casos. Davant les exigències que crea una economia d'excedents, s'observa un canvi radical en la població, que passa de ser ramadera a agricultora avançada, i davant la necessitat de defensar-se, situa els seus poblats en llocs tàctics primer (Montilivi) i estratègics, emmurallats, després (la Creueta, Sant Julià de Ramis).

Fragments ceràmics localitzats al jaciment de Montilivi

(Ampliar) - Fragments ceràmics localitzats al jaciment de Montilivi. Dibuix de Mercè Ferré, gentilesa de l'autora.

Hipòtesi II. Poblat estacional adscrit al de la Creueta (M. Aurora Martín).
El jaciment de Montilivi, a poca distància de l'oppidum de la Creueta, no ha presentat murs datable de l'època, m`xim tenint present els intensos moviments de terres que s'hi varen fer per l'apertura de vials i la construcció de cases.
Tenint en compte la proximitat de l'importantant poblat emmurallat de la Creueta, Montilivi va funcionar relacionat amb aquest, ocupant-se només de manera estacional, durant les temporades de treballs agrícoles; l'hàbitat consisteix simplement en cabanes semi-enfonsades, construïdes amb materials pereixedors, de les quals no s'han determinat el sistema de tancament. Un fet a remarcar és l'existència als tres fons de cabana excavats, el de 1988 i els dos excavats per Miquel Oliva, d'una llosa bastant grossa de pedra, que hauria pogut fer de basament de llar, o bé haurien estat dipositades intencionalment com a coberta de les restes animals, fet que es va repetir a l'excavació d'Aurora Martín i en un dels fons de cabana excavats el 1959-1960.
Els materials cerà:mics associats a aquests fons de cabanes són pobres i la proporció de ceràmiques fetes a mà, és a dir, els atuells propis per a usos culinaris, són els més abundants al llarg de tot el període. Això fa pensar en el transport al lloc dels objectes necessaris només per a les activitats comunes diàries, i no per a un establiment permanent.

Materials ceràmics localitzats a Emili Grahit cantonada Ullastret

(Ampliar) - Materials ceràmics localitzats a Emili Grahit cantonada Ullastret. Dibuixos de X. Carlús, publicats a "El jaciment arqueològic del c/ Emili Grahit", op. cit.


Notes

(1) - Els materials arqueològics recollits donaven un ventall cronològic ampli, que abraça des de finals del segle VII aC fins al segle III aC, dades que venen indicades per la troballa, entre altres materials, d'un vas bicònic amb decoració acanalada, típica d'inicis de la Primera Edat del Ferro, fins a ceràmiques àtiques de figures roges, i ceràmiques comunes i grises de la costa catalana típiques del segle II aC. També hi va aparèixer alguna peça decorada amb pintura blanca, i molt abundant les urnes fetes a mà, amb formes que tipològicament i per les seves decoracions, corresponen a tot el període esmentat.
[Tornar al text]


Bibliografia

- "Un grupo de cabañas prerromanas en Montilivi (Gerona)". Miquel Oliva Prat. 1970. Pyrenae, Vol. 6.
- "Les comarques Gironines. Del Paleolític als Visigots". Pere Canton Playà. 2001. ISBN 84-607-2645-2.
- "Girona abans de Girona". Diversos autors. 2014. Col·lecció Girona a l'abast, XV. ISBN 84-922-3865-1.
- "Els antecedents ibèrics de la ciutat de Gerunda". M. Aurora Martín i Ortega. 1994. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Vol. XXXIII.
- "Girona abans de Girona. Prehistòria". Eudald Carbonell, Enriqueta Pons. 1987. Quaderns d’Història de Girona 1. Diputació de Girona - Ajuntament de Girona. ISBN 84-505-5302-4.
- "Memòria de l'excavació d'Urgència del jaciment ibèric de Montilivi, Girona, ironès". M. Aurora Martín i Ortega. 1988. Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.
- "El jaciment arqueològic del c/ Emili Grahit cruïlla amb c/ Ullastret (variant C-250 i l'accés a la Creueta: memòria d'excavació". Noemí Terrats Jiménez. 2001. Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.


Back-Index-Next

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés