|
|
Situada entre els claustres de la Catedral i l'entrada al Museu de la Catedral, a la Capella de l'Esperança (1), antic refetor dels canonges, aquesta obra d’estil barroc i de grans dimensions és un treball de l’escultor Lluís Bonifaç i Massó (1730-1786), de Valls (2), i daurat per Bruno Rigalt, de Barcelona, i recull el costum antic de col·locar una llitera amb una imatge de la Mare de Déu jacent al temple durant l'octava de l'Assumpció. És de fusta daurada i policromadam i es va acabar el 1775.
El cadafal, amb gran èmfasi barroc, és guarnit de domassos i brodats, tutelat per uns àl;ngels custodis. L'amplada i altura de la nau de la Catedral va permetre la col·locació d'aquest gran artefacte sumptuós, barreja d'obra decorativa, i de retaule gairebé escenogràfic, en la línia contrareformista d’exaltació mariana, en el qual el llit amb la seva imatge jacent, és inclinat per poder ser contemplat.
Capella de l'Esperança de la Catedral, amb el Llit de la Mare de Déu - (Ampliar)
El baldaquí és encimbellat per una corona de reina dels cels, emfatitzada per un globus terraqüi i la creu. A la part superior uns raigs daurats representen Déu amb un cercle de núvols i àngels. Del baldaquí hi penja l’Esperit Sant. A la zona frontal del cadafal, als peus de Maria, hi ha representada la corona que l’evidencia com a reina dels creients.
Al Museu de la Catedral es conserva el vestit de la Mare de Déu adormida, teixit al segle XVIII. Mossèn Gabriel Roura sostenia que havia set dissenyat a Milà. És un vestit de vellut de seda de color beig ricament brocat amb fils d'or que dibuixen uns grossos motius floro-vegetals entrellaçats a la part frontal i a les mànigues. Té coll rodó amb obertura i gafet al davant. El vestit està obert pels costats, per poder vestir la imatge de la Mare de Déu, i cordat amb vetes. El mantell de vellut, de color blau, va ser brodat amb plata. La capa és emprada actualment per a vestir qui interpreta el Cant de la Sibil·la a la Catedral durant les festes de Nadal.
Sortida de la processó per la porta principal de la Catedral. Ca. 1950. Martí Massafont i Costals. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Veneració i cerimònies.
La festa de la Mare de Déu d'Agost, nom popular amb què es coneix la festa de l’Assumpció, es celebra el dia 15 d’agost. Durant la vuitada abans se solia fer a les catedrals i les esglésies importants, l’exposició d’una imatge de la Mare de Déu jacent, que simulava el seu Trànsit, o Dormició, i acabava amb la processó dita de l’Enterrament (segle XVII). Es commemora la pujada de la Mare de Déu en cos i ànima al Cel.
A Girona, segons es documenta a la Consueta del 1655 de la Catedral, transcrita per mossèn Gabriel Roure, la festa de l'Assumpta consistia en el ceremonial d'exposició i adorament del llit: "Solemnisa la Confraria esta Festivitat exposant la imatge de Maria Santíssima en un riquíssim thàlamo o llit y docer de espolín o brocat 0 tirso de plata devant lo altar major de dita santa iglésia, en representació de la sua gloriosa dormició o mort y Assumpció en los cels, la qual revesteixen y adoran en la sacristia dos dias antes de dita festivitat las senyoras dels pabordes seculars, y en la vigília a primeras Vespres és aportada per quatre beneficiats ab son thàlamo a la iglésia devant dit altar major, que se col·loca del docer, ahont queda col·locada y exposada tots los dias de la Octava, ab deu ciris, de pes sinch lliuras cada un, y ab las atxeras corresponents col·:lotaralment posadas, que créman en lo dia de dita festivitat y completas de la octava y dos de aquells tot lo dia. Y així exposada adóran los fahels christians los seus sacratíssims peus".
El Llit de la Mare de Déu a la capella de l'Esperança de la Catedral. Detall. 1990. Josep Maria Oliveras Puig. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
A la segona meitat del segle XVIII , el llit de la Mare de Dŕu, una vegada exposat als fidels i tret en processó el dia 15 d'agost, es desmuntava i es guardava en un armari especial. A la vigília de la celebració i durant l'octava de la Verge d'Agost, escultors locals, dauradors, manyans i fusters havien de fer petites reformes a la imatge, al llit, a la ferramenta, els adornaments, vestits, etc, que sofrien desgast i desperfectes per aquestes operacions de trasllat, muntatge i desmuntatge del llit amb tot el decorat adjacent. Durant molt anys la llitera amb la imatge i tots els cortinatges s'instal·lava en un espai entre el presbiteri i el cor de la Catedral de Girona.
J. Gibert explica que des del dia anterior es posava la imatge jacent de la Mare de Déu en un monumental túmol, enlairat en el creuer de la Catedral i rematat per una imponent corona que pesava unes catorze arroves (145,6 kilos), rodajat de vuit àngels de grandària natural que des de les columnes on estaven situats aguantaven els llençols de seda celeste que penjaven de la corona, mentre quatre angelets, un a cada costat del llit, semblaven cobrir amb un vel blanc la "Dormida", a la qual, amb mirada amorosa i trista, esguardaven uns altres angelets que semblaven volar. Tot plegat formava un conjunt sever i majestuós.
La imatge de la Mare de Déu, de grandor natural, reposava coberta pel vel blanc transparent que empal·lidia encara més el seu rostre i les seves mans fines, Durant l'any es guardava amortallada en un lloc adequat de la primera sala de la sagristia. Des de temps llunyants, dos dies abans de la festa, unes dames anavem a treure-li la mortalla, la vestien i l'engalanaven amb riques vestidures i valuosos joiells, i li posaven ceptre i corona, aquella corona d'or i pedreria on brillava el famós (i llegendari) diamant de la serp de la font d'en Pericot. Cap a mitjans del segle XX se n'encarregaven les Filles de Sant Josep, conegudes com monges butinyanes, de la plaça dels Lledoners.
Llit de la Mare de Déu a la capella de l'Esperança de la Catedral. Ca. 1975. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
El dia de la festa, al matí, tenia lloc a la Catedral un solemne ofici, al que assitia l'Ajuntament (3). A migdia, després del toc d'oració, vogaven les campanes durant una hora. El 1754 el Capótol va introduir una processó amb assistència del ple del Consistori, que seguia el mateix curs que la votiva de Sant Narcís, com en la processó de Corpus es repartien ventalls de palma als participants. Segons esmenta Joaquim Nadal, si el temps acompanyava, la processó feia un recorregut per Girona, i, a les places de Sant Feliu, de les Cols i del Vi, el mestre de capella i els escolans de la catedral li cantaven motecta. De mica en mica anà minvant el cerimonial, i amb ell el lluïment amb què en un temps es feia aquesta festa. El 1900 la representació municipal deixà d'anar a la processó, que va quedar reduïda a una parella de guàrdies que tancaven el seguici.
En el dia de la vuitada, a la mateixa hora que en el de la festivitat, es renovava la sortida de la processó per la porta principal de la Catedral, i entrava tot seguit per la porta dels Apòstols. Després de donar la volta per l'interior del temple, finalitzava a la Sala Capitular on es cantaven uns responsoris.
Era creença que les agulles que havien servit per a subjectar les robes del llit de la Mare de Déu, sobretot les que havien estat clavades al coixí, preservaven i curaven del mal de cap. Els escolans feien bons negocis venent agulles remeieres.
Notes
(1) -
Segons Gabriel Roura, aquesta capella va ser la primera que va tenir la Confraria de l'Esperança, construïda encara en el temple romànic. La segona, que era dedicada a sant Tomàs Apòstol, va ser bastida a la nova capçalera gòtica. -
Tornar al text
(2) -
El contracte pactat amb Lluís Bonifaç va ser signat el 13 de juliol de 1773, per un preu total de 2.300 lliures, a pagar en tres terminis, a parts iguals. La primera part el dia del contracte, la segona quan tingui la peça
mig feta i la tercera quan l'acabi. Lluís Bonifaç treballava des del taller de Valls. Anava a compte seu portar la llitera acabada des del Vendrell fins a la platja de Tarragona. Un cop allà, el transport i el cost dels ferros que servien per armar-la fins a la Catedral de Girona corria a càrrec dels pabordes que li havien encomanat l'obra. El 13 de juliol, Bonifaç, que era a Girona, va rebre la quantitat de 730 lliures amb motiu de la signatura del contracte.
Durant el mes d'abril de 1774 se li pagà per un caixer de la casa Milans de Barcelona 760 lliures a través d'una lletra girada pels pabordes. D'aquesta quantitat cal descomptar uns pagaments fets al serraller Joan Barrera. Per aquestes despeses va rebre també 255 lliures més. El 16 de juny de 1774 tornà a cobrar 400 lliures. El daurador Bruno Rigalt va rebre 1.800 lliures pel seu treball.
La llitera ja estava acabada en 1775, encara que no s'inaugurà oficialment per problemes interns sorgits entre canonges i regidors de la confraria (P- Vila). -
Tornar al text
(3) -
Segons el cerimonial, l'Ajuntament passava per dintre el cor, i en arribar davant el llit de la Mare de Déum els regidors s'aturaven i reverenciaven. Després es formaven en dues fileres anant cap al túmul, una a la dreta i l'altra a l'esquerra, i abans de pujar al presbiteri a ocupar els llocs feien una genuflexió a on es guardava l'Eucaristia.
Acabada la funció, en baixar del presbiteri, tornaven a fer la genuflexió a la capella del Santíssim, i en dues files apartades tornaven cap al cor, on s'aturaven, es posaven de cara a la Mare de Déu dormida, i hi feien una nova reverència. Després, passant per dins el cor, anaven a la Sala Capitular, on s'acomiadaven.
En el segle XVIII es celebraven vespres a la capella de l'Ajuntament (capella de Sant Miquel). -
Tornar al text
Bibliografia
- "Lluís Bonifaç, constructor del 'Llit de l'Assumpta' de la Catedral de Girona (1773)". Pep Vila. 2004. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Vol. XLV.
- "La festa de l'Assumpció i el llit de la Mare de Déu a Girona". Josep Maria Vila i Medinyà. 1996. Festa d'Elx.
- "Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore". J. Gibert. 1946. Barcelona.
- "La festa de l'Assumpció de la Mare de Déu a la seu de Girona, segons la consueta de 1655". Gabriel Roura Güibas. 1999. Miscel·lània Litúrgica Catalana, núm. 9. ISSN 0213-0742.
- "La Catedral de Girona". Joaquim Nadal i Farreras, i altres. 2002. Ajuntament de Girona / Lunwerg Editores. ISBN 84-7782-939-X.
-
|
(Ampliar) - Llit de la Mare de Déu a la catedral de Girona. Ca. 1930. Autor desconegut. INSPAI - Diputació de Girona.
(Ampliar) - El llit de la Mare de Déu. Gravat gironí en boix.
(Ampliar) - Llit de la Mare de Déu a la catedral de Girona. 1923. Joan Masó Valentí. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Goigs de l'Assumpció a la catedral de Girona. Ca. 1730. Imprès per Narcís Oliva, de Girona. Biblioteca de Catalunya.
(Ampliar) - Vestit de la Mare de Déu adormida. Ca. 1775. Catedral de Girona.
(Ampliar) - Ariadna Mari Manotas interpretant el Cant de la Sibil·la a la Catedral, amb el vestit de la Mare de Déu, el Nadal de 2025.
(Ampliar) - Llit de la Mare de Déu a la catedral de Girona. Ca. 1930. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - L'Assumpció de la Mare de Déu. Gravat gironí en boix.
 |
|
Localització |
|
|
41º 59' 15,8" N
2º 49' 34,2" E |
|
