El general de brigada Anacleto Pastors de Sala-Sella. 1859. J. Montaña. Oli sobre tela - (Ampliar) Parette della salla di riposo del Teatro di Girona. Sacchetti. 1865. Dibuix acolorit amb tocs de clarió - (Ampliar) Esbós d'una làmpada del Pallol. Atribuït a Sacchetti - (Ampliar) Dona típica de Girona. J. Armet. Impremta F. Muñoz, Málaga - (Ampliar) Cà:mera fotogràfica d'estudi. Fotografia Unal. Primer quart segle XX - (Ampliar) L'arribada del cinema. El 8/9/1897 als baixos del núm 27 de l'Argenteria es varen projectar tres films - (Ampliar) Retrat de Jacint Verdaguer reproduït a la revista 'Vida', núm. 2, Girona 30 de juny de 1902. Prudenci Bertrana Compte. Tinta xinesa sobre paper - (Ampliar) Ràdio de galena. 1924. Col·lecció Jaume Pol i Perera - (Ampliar) Escut de Girona procedent de l'antic escorxador de la ciutat. 1910 - (Ampliar) Autorretrat. Ricard Guinó. 1918. Sanguina sobre paper - (Ampliar) Mela Muter. Carrer Cúndaro (Carrer típic). 1914. Oli sobre tela - (Ampliar) Apunt de bust masculí. Fidel Aguilar Marcó. Ca. 1913. Carbó sobre paper - (Ampliar) Apunt de noi assegut. Fidel Aguilar Marcó. 1910-1917. Carbó sobre paper - (Ampliar) Bust de nena. Ricard Guinó Boix. 1907. Guix - (Ampliar) Retrat de Miquel de Palol. Fosa en bronze a partir de l'original en guix de Ricard Guinó Boix. 2015 - (Ampliar) Dona asseguda amb cistella de fruites. Ricard Guinó Boix. 1922. Baix relleu en guix - (Ampliar) Bust de nen. Ricard Guinó Boix. 1907. Guix - (Ampliar) |
La Girona del segle XIX, el Modernisme i el Noucentisme Girona al segle XIX. Les conseqüències de la Guerra del Francès i l’encotillament de la ciutat per les muralles marquen el desenvolupament del tot el segle XIX. La desamortització dels béns eclesiàstics va alliberar un sòl urbà que es va aprofitar per a la construcció d’habitatges, per a la implantació d’indústries i per portar a terme diversos projectes urbanístics. L’enderroc de les muralles va ser el símbol de l’alliberament urbanístic, social, cultural i polític al qual Girona aspirava. La ciutat es redefinia a si mateixa cap a la modernitat. El 1833, amb l’atorgament de la capitalitat provincial, la ciutat es consolida com a ciutat de serveis. (Adaptat del text de sala del Museu). Una de les sales dedicades a la Girona del segle XIX - (Ampliar) Paisatge de Girona. Antoni Graner Viñuelas. Oli sobre tela, ca. 1850 - (Ampliar) Primeres alumnes de l'antic Institut d'Ensenyament Mitjà. La primera matriculada va ser Vicenta Janer Jubert, natural de Girona, el curs 1876-1877 - (Ampliar) Voltes de Girona. Pons Martí - (Ampliar) Planta i alçat del Teatre Municipal. Martí Sureda i Deulovol - (Ampliar) Maqueta del mercat destinat a l'espai que ocupa la plaça Catalunya, no executat. Joaquin Maggioni. Maqueta Esteban Sala. 1929 - (Ampliar) Projecte de l'escorxador de Ramon Folch. Martí Sureda, 1895 - (Ampliar) L'enderrocament de les muralles de Girona - (Ampliar) El quiosc de premsa de la Rambla de la Llibertat - (Ampliar) La industrialització de Girona. Motor de Planas, Flaquer i Cia - (Ampliar) Modernisme i Noucentisme. Al primer terç del segle XX, el progrés demogràfic, urbanístic i comercial de la ciutat va ser evident en diferents àmbits de la cultura, amb una emergent representació d’associacions literàries, artístiques, musicals, esportives i educatives, així com les aportacions intel·lectuals de Carles i Darius Rahola, Prudenci Bertrana i d’altres com Miquel de Palol, Josep Tharrats, Xavier Montsalvatge i Rafael Masó. Amb l’aparició del Modernisme i, més tard, del Noucentisme, Girona esdevé el segon nucli cultural de Catalunya. (Adaptat del text de sala del Museu). Vista de l'Onyar. Prudenci Bertrana. Ca. 1888. Tremp sobre estuc de guix - (Ampliar) La gitana gerundense. Joan Orihuel Bartra. 1940. Oli sobre tela - (Ampliar) Vitralls. Rafael Masó i Valentí - (Ampliar) Els carros del mercat. Antoni Varés Martinell. 1940. Oli sobre tela - (Ampliar) Una de les sales dedicades al Modernisme i al Noucentisme - (Ampliar)
|
Retrat d'Aribau. Artur Murtra i Vilaplana. 1891. Terra cuita - (Ampliar) Bust femení. Artur Murtra i Vilaplana. 1891. Terra cuita - (Ampliar) Retrat de Fontova. Artur Murtra i Vilaplana. 1891. Terra cuita - (Ampliar) Escut de Girona. Finals segle XIX - (Ampliar) Cartell de les Fires de Sant Narcís de 1929 - (Ampliar) Font del carrer de la Rosa. Martí Sureda, 1895 - (Ampliar) Ràdio de galena. 1925. Col·lecció Jaume Pol i Perera - (Ampliar) Bust de vell. Ricard Guinó Boix. 1907. Guix - (Ampliar) Apunt de paisatge: la Devesa. Fidel Aguilar Marcó. 1910-1917. Carbó sobre paper - (Ampliar) Apunt de paisatge: la Devesa. Fidel Aguilar Marcó. 1910-1917. Carbó sobre paper - (Ampliar) Apunt de paisatge: la Devesa. Fidel Aguilar Marcó. 1910-1917. Carbó sobre paper - (Ampliar) Apunt de paisatge: la Devesa. Fidel Aguilar Marcó. 1910-1917. Carbó sobre paper - (Ampliar) Apunt d'un home amb barretina. Fidel Aguilar Marcó. Ca. 1913. Carbó sobre paper - (Ampliar) Home nu escoltant música. Fidel Aguilar Marcó. Ca. 1910-1917. Carbó sobre paper - (Ampliar) Renoir assegut. Ricard Guinó Boix. 1917. Bronze - (Ampliar) Retrat de Xavier Montsalvatge. Marià Llavanera Miralles. 1920. Oli sobre tela - (Ampliar) |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice | © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |