Els beneficiats que feien de cirials havien de portar els ciris seriosament, i no havien de tirar fang ni immundícies, ni podien alterar o estrafer les tonades dels cants dels Evangelis, Epístoles i Psalms; tampoc no els era permès, ni a ells ni a ningú, mofes ni desordres de cap mena. Es prohibia als assistents que es donessin empentes per fer-se caure i que fessin ballar el "bisbetó", i a aquest se li privà tota intervenció a l'ofici de Sant Esteve quan a la Col·legiata s'elegia l'"abató". I per últim, prohibia que els escolans, quan s'asseguessin al cor posessin els peus als seients inferiors o s'asseguessin damunt de missals, i no se'ls permetés enraonar ni fer bromes entre ells. També se'ls obligà a sortir del temple d'un a un, i no a colles, per evitar bregues.
L'episcopat prou provava de d'acabar d'una vegada amb la paròdia dels Innocents, però trobava massa resistència entre els seus diocesans, els Jurats de la ciutat, i fins i tot entre els capitulars que no s'avenien a que es perdés el secular costum. El bisbe Arias Gallego ho intentà enèrgicament el 1548, però endebades.
El 1564, al Concili Provincial que varen celebrar a Barcelona els bisbes de la Província Tarraconense, entre els decrets de reforma inspirats en les decisions acordades al Concili de Trento, se'n promulgà un per suprimir totes les antigalles que desdeien de la serietat de l'Església i del culte. Així es varen abolir antics i tradicionals costums, ballades i cants de panderos, paròdies i jocs, que en endavant ja no serien permesos ni a les esglésies, ni als cementiris, ni a cap lloc sagrat.
També s'hi suprimí la festa del "bisbetó". El Concili expressà que: "Jutjem que s'han de repremir també els jochs vans dels noys o infants ja fingint-se bisbes, ja rey, o altre magistrat eclessiastich o secular". El 28 de desembre de 1565, el bisbe Pere Garcés pogué decretar l'abolició de la festa dels "innocents" als temples gironins. En endavant, només algun convent o monestir, on no eren de témer escandols, prosseguiren elegint "abató" o "priors", però amb autoritat curta i limitada. Encara, actualment, en trobem reminiscències a l'Abadia de Montserrat amb la festa del "bisbetó".
Aquest costum del "bisbetó", era seguit per una gran part de les comunitats religioses. Les monges del convent de La Divina Providència, de Torroella de Montgrí, es reunien la vigília i elegien tots els càrrecs nous per al règim de la comunitat. Solien designar les monges de més categoria per als càrrecs més humils, i viceversa. A la monja portera, cuinera o hortolana, per exemple, se li conferia el càrrec d'abadessa o priora, i al contrari. L'elecció era sotmesa a l'aprovació del capellà de la comunitat, el qual, per la seva part, la feia conèixer a la cúria bisbal. El dia dels Innocents tothom exercia el seu nou càrrec. L'autoritat i el rigor estret i auster que imposa la regla eren substituïts per una certa broma i alegria que campava durant tot el dia, en contrast amb la severitat ordinàària. L'endemà tot tornava a ser com sempre.
Aquest costum va practicar-se fins a la proclamació de la República, el 1931, i també havia estat en ús en altres comunitats conventuals d'ordre monacal estret i de clausura. El fil conductor que porta de la diada dels Sants innocents al Carnestoltes és evident.
(Text de l'article basat en J. Gibert, op. cit).