A Porcia, com totes les dones de l'època, li corresponia l’àmbit de la família. El seu lloc era la llar, la domus, on actuava com a matrona: en custodiava les claus, s’encarregava dels esclaus i, en absència del marit, gestionava els negocis. Sortia al carrer, feia visites socials, assistia a alguns espectacles públics i participava en els banquets dels homes.
Si bé la dona no jugava cap paper en la vida política de la ciutat, atès que no podia exercir cap càrrec públic ni podia participar en les votacions, tenia en canvi tots els altres drets, sempre que fos una ciutadana lliure: podia posseir propietats, comprar i vendre, llegar, i podia, com en aquest cas, tal com feien els magistrats i els curials, gastar una part de la seva fortuna en obres filantròpiques, tot deixant una inscripció que recordava l'acció i la feia tornar "immortal".
L'existència de Porcia es documenta en una làpida que es guardava a Mataró, on hi havia anat a parar per obsequi del frare servita del convent de Santa Maria de Gràcia d'Empúries fra Manuel Romeu, qui en va fer obsequi a Marià Pou de Mataró, i que actualment s'ha perdut, però de la que es coneix un seguit de còpies i interpretacions, i que en bona part es llegia perfectament.
Aquesta dona, nascuda a Gerunda, visqué almenys un temps a Empúries. La inscripció era la següent: Porcia M. F. Severa / Gerundensis refecit / A f(un) (d)am(entis), que traduït seria: Porcia Severa, filla de Marius, gironina, reconstruí del tot.

(Ampliar) -Proposta de restitució virtual del temple de Zeus Serapis a Empúries. Infografia Tomàs Bases, MAC-Empúries.

La làpida, segons aquesta interpretació (J.M. Nolla) indicaria que Porcia Severa de Gerunda pagà la reconstrucció d'un edifici públic que seria el temple de Zeus Serapis, que es localitza al sud-est de la Neàpolis d'Empúries.
En canvi, segons Josep Rius i Riba (1786–1857), de Mataró, a mans de qui va arribar la làpida, proposava la sgüent lectura: Porcia M(arci) F(ilia) Severa / Gerundensis refecit / (ex) A(uri pondo) IX, o bé A(rgenti pondo) IX. el que vindria a significar: : Porcia Severa, filla de Marcus, originària de Gerunda, ha fet refer (aquesta estàtua) mercès a un pes de nou lliures d'or (o d'argent ?).Per tant, ja no seria una reconstrucció d'un temple, si no l'elaboració d'una estàtua de Zeus Serapis.
En qualsevol cas es tracta d'una relació lògica entre els habitants de les dues ciutats, Gerunda i Emporiae, separades només per unes desenes de quilòmetres, i que mantenien unes relacions comercials molt intenses des de l'època baix-republicana.
Porcia Severa degué ser una dona de gran riquesa, basada probablement en la terra, i que devia posseir propietats en l'ager d'Empúries i de Gerunda, i que com la major part dels membres de l'aristocràcia urbana, gastà una part dels seus guanys a embellir la ciutat, en aquest cas, probablement la ciutat on vivia, construint, reconstruint o dotant edificis públics d'ús comú.

(Ampliar) -Pàgina del manuscrit de J. Rius amb el dibuix de la làpida. Publicat a "Una làpida emporitana..." (op. cit).

---

Bibliografia

- "Girona romana. De la fundació a la fi del món antic". Josep Maria Nolla. 1987. Quaderns d'Història de Girona. Ajuntament i Diputació de Girona. ISBN 84-505-5303-2.
- "Una làpida emporitana a Mataró. Lectura correcta de la inscripció IRC-III, 37". Joan Francesc Clariana i Roig, 2003.
- "Boletín de la Real Academia de la Historia". Volumen 3. Madrid, 1883.
- "Inscripciones ampuritanas". Manuel Almagro Basch, 1948. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, Vol. 3.
- "De Kerunta a Gerunda: els origens de la ciutat". Lluí Palahí, David Vivó i Josep Maria Nolla. 2007. Ajuntament de Girona. ISBN 84-8496-047-8.
- "El suburbium de Gerunda. Evolució històrica del Pla de Girona en època romana". Lluís Palahí i Grimal. 2013. Tesi doctoral. Universitat de Girona. Dipò:sit legal Gi-1710-2013.

---

-