El dijous 2 de maig 2013 es va inaugurar l'exposició al Museu d'Història de la Ciutat, amb la presència de l'Alcalde la ciutat, Carles Puigdemont, la regidora de promoció ciutadana, Coralí Cunyat, el director del Museu, Pere Freixas, i els comissaris de l'exposició, Ramon Grau i Nuxu Perpinyà. L'acte inaugural va estar precedit per una cercavila amb els capgrossos i els gegants de Fal·lera Gironina pels carrers del Barri Vell, i ballades de gegants, capgrossos i l'Àliga a la plaça de la Catedral.
L'exposició s'estructura en sis àmbits, el primer s'anomena Imatgeria Omnipresent, el segon Festes amb seguici, el tercer La Música, el quart Destorbant l'autoritat, el cinquè Ciutat i imatgeria i el sisè i últim Els gegants de Fires. En cadascun d'aquests blocs hi ha un recorregut paral·lel al llarg de cinc segles d'història de la faràndula i de la ciutat.
A la mostra trobem les millors figures de la imatgeria festiva catalana, com són els gegants d'Olot i els de Torroella de Montgrí, el Drac de Vilafranca del Penedés i de la Bisbal d'Empordà, així com el Lleó de Barcelona i la Mulassa de Reus, a més, de la pròpia Girona. La mostra romandrà oberta fins el 29 de setembre i s'acompanya d'una programació per a tota la família.
El temps transcorregut des de l'aparició del primer gegant a Girona i la diversitat de la imatgeria festiva que ha hi ha hagut es desconeix entre la població. Podem documentar la faràndula a partir del segle XVI, sempre dins d'un àmbit festiu, en celebracions de caràcter públic, tant civils com religioses. Els elements que componen aquesta imatgeria són els gegants, els capgrossos, àligues, dracs, mulasses, lleons i cavallets. Només podem entendre la seva longevitat si tenim present el caràcter popular de les figures i que no tenen una simbologia implícita que hagi determinat la seva subsistència al llarg dels segles.
|
[Més imatges]--------- |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice | © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |