Museu d'Història de la Ciutat
Del 7 de març al 3 de juny 2012

Una vintena d'obres originals realitzades entre els anys 1980 i el 2011, amb tres tapissos i un cartró conservats en fons gironins.

Ampliar
(Ampliar) - Imatge de l'exposició.

L'obra pictòrica i tèxtil de Josep Grau - Garriga (Sant Cugat, 1929 - Saint Mathurin sur Loire, França, 2011) va assolir, en el transcurs del temps, una remarcable solidesa, fins a esdevenir una referència en la recerca plàstica contemporània de Catalunya i arreu. Renovador i pedagog de la tapisseria, La selecció de pintures i tapissos, feta pel galerista Josep Canals, és un recorregut per diferents etapes de l'artista, mort el passat 2011 als 82 anys a França. Els treballs de Grau - Garriga, reconeguts a nivell internacional i per companys de professió com Antoni Tàpies o Joan Miró, barregen materials, textures i formes i van suposar una renovació en el concepte del tapís. Té exposades les seves obres als museus més importants del món.

Ampliar
(Ampliar) - Imatge de l'exposició.

L'artista

Josep Grau-Garriga (Sant Cugat del Vallès, 18 de febrer de 1929 - Angers, País del Loira, 29 d'agost de 2011), conreà diverses tècniques: la pintura, el dibuix, el gravat, la pintura mural, l'escultura i sobretot el tapís. Va ser el director de l'Escola Catalana del Tapís i exposà les seves obres arreu del món.

Nascut en el sí d'una família pagesa que va passar les dificultats de la Guerra Civil i sobretot les de la postguerra, i que va viure, com tantes altres, la presó i l'exili, en aquest ambient Grau-Garriga descobrí la seva vocació per l'art.

A principis dels anys quaranta va rebre les primeres influències de les obres del Museu d'Art de Catalunya, especialment dels seus frescos i pintures romàniques i gòtiques. L'any 1943 s'integrà en un estudi de publicitat i disseny on va poder canalitzar les seves inquietuds artístiques. Paral·lelament es formarà com a artista primer a la Llotja i després a l'Escola de Belles Arts.

Als anys cinquanta del segle XX començà a practicar la pintura mural de temàtica religiosa d'estil postcubista amb la qual obtindrà una repercussió especial, realitzant obres de la magnitud dels murals de l'ermita del Sant Crist de Llaceres, a Sant Cugat del Vallès el 1956, o al santuari de Santa Maria de Paretdelgada, a La Selva del Camp, el 1959.

Ampliar
(Ampliar) - Imatge de l'exposició.

El 1956 l'empresari Miquel Samaranch el va a buscar per revitalitzar l'antiga Casa Aymat de Sant Cugat dedicada a la producció de catifes i tapissos. Samaranch li donà la responsabilitat de la direcció artística de l'empresa en el sí de la qual es va organitzar un petit taller de tapís experimental.

Un any més tard, el 1957, l'empresa li pagà el seu primer viatge d'estudis a França, on va conèixer de prop la tècnica del tapís medieval i contemporani, un art que ell s'encarregarà de revolucionar i que li atorgarà rellevància internacional. Va fer coneixença personal amb el pintor i poeta francès Jean Lurçat, considerat un mestre de la tapisseria moderna i un dels referents d'aquesta renovació, amb qui, l'any següent, el 1958, col·laboraria en el seu taller de Saint Céré, al departament d'Òlt.

Amb els coneixements tècnics i conceptuals adquirits a França, els aplicà amb lleugeres diferències i aportacions autòctones. Així, Grau-Garriga, com a director artístic, i els seus deixebles de la casa Aymat posen les bases del que s'ha anomenat l'Escola Catalana del Tapís. Ell va ser el teÒric de tot el moviment que allà s'hi va generar. Durant gairebé dues dècades, els artistes més destacats del moment hi varen participar i els nous conceptes sorgits del centre varen transformar l'art tèxtil tant nacional com internacionalment.

L'any 1964 presentà la primera exposició individual de tapís del país a la sala Gaspar de Barcelona. L'any següent fa la seva primera sortida a l'exterior participant en la II Biennale Internationale de la Tapisserie Moderne de Lausana, amb la qual obtindrà un especial reconeixement públic.

El 1969, l'Institute International of Education de Nova York li concedeix una beca que li permetrà instal·lar-se a Nova York durant un any i viatjar pels Estats Units, Mèxic i Canadà. Durant la dècada dels setanta compaginà la seva feina amb un notable treball pedagògic, impartint diversos tallers i cursos.

Va morir a Angers el 29 d'agost de 2011, on hi passà els millors anys de la seva vida, concretament a Saint Mathurin sur Loire, amb la seva família.

Ampliar
(Ampliar) - Imatge de l'exposició.

L'exposició

La mostra esdevé un homenatge pòstum a l’artista Josep Grau-Garriga que ens va deixar el 29 d’agost de l’any passat, als 82 anys. Consta d’una vintena d'obres, corresponents a diferents etapes de la vida de l’artista realitzades entre els anys 1980 i el 2011, que tenen el tèxtil com a element bàsic, amb la incorporació de tres tapissos i un cartró del Museu d’Art i del propi Museu d’Història. Girona acull aquesta exposició i ho fa en aquest espai no per atzar, sinó perquè precisament el lligam de Grau-Garriga i l’Escola Catalana del Tapís amb Girona, comença fa trenta set anys enrere aquí, quan s’instal·la provisionalment l’Escola Municipal de Belles Arts, amb una secció de tapís, continuadora del mestratge de Grau-Garriga, la ciutat va adquirir una col·lecció de cartrons i tapissos, dels quals avui en llueixen dos tapissos i cartró, juntament amb un telers de la casa Aymat, que encara avui s’utilitzen.

La seva obra pictòrica i tèxtil va esdevenir una referència en la recerca plàstica contemporània de Catalunya i arreu. Grau-Garriga va ser un renovador i pedagog de la tapisseria. Barrejant materials, textures i posant de manifest la qualitat matèrica de les fibres, dotant-les de dimensions volumètriques reals, amb una tangibilitat tàctil que feia apreciar les qualitats dels suports: cotó, lli, llana, seda, sisal, cànem, jute o qualsevol altre tipus fibrós de material, incloses les metàl·liques i les sintètiques. Així el cèlebre cartró clàssic, esbós del que havia de ser el tapís, esdevenia ell mateix una autèntica obra d’art.

A la mostra també trobem pintures que s’han enriquit gràcies a l’objecte i a l’element tèxtil, el collage serà la via integradora de tots els elements que confluiran de manera intencionada o fruits de l’atzar, creen àmbits i dimensions plàstiques. Col·laboren en aquest efecte sensorial visual i tàctil, un seguit de retalls de roba sovint usada, que tenen un valor de record íntim personal o social; també hi són presents altres estris familiars o habituals en els seus retrats o natures mortes plenes de petites sensacions afectives. Afegint a la intencionalitat creadora l’ús ple, fragmentari o trossejat de llistons angulats o rectangulars de marcs d’enquadrament, el quadre, dins del quadre.

(Text de la nota de premsa de l'exposició)


© Fotografies: Fèlix Xunclà/Assumpció Parés

Back-Index

Ampliar
(Ampliar) - Transvestit. 1987. Pintura. Tècnica mixta, 100 x 81 cm.

Ampliar
(Ampliar) - Obrim avui. 1975. Tapís, llana. 220 x 125. Generalitat de Catalunya, departament de Cultura. Fons del diari Avui. Museu d'Art de Girona.

Ampliar
(Ampliar) - Colors coneguts. 1980. Tapís. 190 x 205 cm

Ampliar
(Ampliar) - Imatge de l'exposició

Ampliar

(Ampliar) - Pintor de paisatges, 1988. Pintura. Tècnica mixta. 163 x 130 cm

Ampliar

(Ampliar) - La camisa, 1988. Pintura. Tècnica mixta. 195 x 130 cm

Portada del catàleg de l'exposició.

L'exposició
Comissariat: Josep Canals, Fundador de Canals- Galeria d'Art
Direcció: Pere Freixas
Organitzen: Caixa Penedès. Obra Social i Ajuntament de Girona
Col·labora: Museu d'Art de Girona