El 1916 va tornar a Barcelona i el 1918 va anar a la missió de Palma, quan ja tenia fama de bon predicador i havia començat a escriure poesia. A Mallorca va fer amistat amb Joan Alcover i Miquel Costa i Llobera. Va continuar escrivint poesia amb èxit, cosa que no va agradar gens al seu superior, que li va prohibir tota activitat a Mallorca i no només la literària, sinó també la ministerial, per la qual cosa va tornar a l’Empordà.
El 1925 exercia de professor al Col·legi dels Pares Paüls, de Figueres. El Dilluns Sant d'aquell any 1925, la Confraria de Sant Jordi el va convidar a fer el sermó de la Festivitat de les Quaranta Hores. Després de pronunciar el sermó a la Catedral de Girona, va ser detingut i després de passar poc més d’una setmana a la presó, Barceló va veure que amb el règim de Primo de Rivera les possibilitats que tenia eren el desterrament per força o l’exili (1). Va optar per la segona opció i s'exilià a Perpinyà, on va ser ben acollit pel superior de la seva congregació, que li va proposar d’anar a Londres. Ho va desestimar i va preferir quedar-se a la Catalunya Nord acollit per monsenyor Juli Carselade du Pont, Bisbe d'Elna-Perpinyà (2).

(Ampliar) - Números de la publicació 'Nosaltres sols', en la que col·laborà Barceló de 1931 a 1934. Font de les publicacions: Biblioteca Nacional.

Tornà a Catalunya amb l'arribada de la II República i del 1931 al 1934 Barceló va col·laborar amb "Nosaltres Sols", va ser amic de Daniel Cardona i als anys 40 va militar al Front Nacional de Catalunya. S'instal·là a Sant Feliu de Guíxols, per exercir el càrrec de Capellà de S'Agaró, des d'on es va dedicar a predicar per a diverses diòcesis, principalment de Girona i Barcelona. Durant la seva estada a Sant Feliu de Guíxols, va dirigir una pàgina literària en el setmanari "Costa Brava", amb el títol de "Finestra Esbatanada". Els seus articles els va signar amb el pseudònim Fèlix de les Meravelles.
La persecució religiosa que es va produir a l'inici de la Guerra Civil va fer que l'any 1937 s'exiliés novament a Perpinyà on hi havia deixat bones amistats i on el bisbe de la diòcesi, Henri-Marius Bernard, el va acollir, com ja ho havia fet el seu antecessor. Durant les dues èpoques a França, Barceló va col·laborar en publicacions com "La Croix de París" i a "L'Independent", i a "Tramontane de Perpinyà", entre altres.

(Ampliar) - Obra poètica de Barceló presidint l'esdeveniment.

En tornar a Catalunya, acabada la guerra, va exercir a la rectoria de Son Valls, de la seva vila natal i el 1947 s'instal·là a Esplugues de Llobregat, on exercí: de capellà al Col·legi de Sant Josep, d'una comunitat de religioses, fins el 1950. Aquells anys a Esplugues va escriure el llibre "Franciscalia", un poemari dedicat al pare Miquel d’Esplugues, i va publicar alguns articles a la revista "Honda", un suplement del full parroquial, que el 1950 es convertiria en "Vida de Esplugas". L'any 1949 tornà a Felanitx al Santuari de Sant Salvador, es traslladà més tard a la Casa de Caritat de Sabadell, i després a la Ciutat Sanatorial de Terrassa, on va morir l'11 de febrer de 1973. La seva "Obra poètica" va ser editada pòstumament el 1974.

(Ampliar) - Gemma Geis i Carreras, vicealcaldessa i primera tinenta d'alcaldia de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Girona, durant la seva intervenció.

(Ampliar) - La intervenció musical durant l'esdeveniment.

---

Notes

(1) - L’escriptor i coorganitzador de l’acte d'homenatge, Bartomeu Mestre, ha trobat els últims mesos que el nunci del Vaticà a Espanya, Federico Tedeschini, va elaborar, després d’entrevistar diversos assistents al sermó, un expedient que s’ha mantingut a l’arxiu secret del Vaticà fins a l’any 2007, quan Benet XVI en va desclassificar una part. L’expedient forma part d’una carpeta més àmplia anomenada "La questione catalana". En aquell expedient s’hi han recollit algunes de les frases que Barceló va pronunciar, com ara que “la corona del rei d’Espanya és l’argolla del poble català”. (J. Carreras, op. cit). - Tornar al text

(2) - El setembre del 1925 el "Correo de Mallorca" va publicar que la causa instruïda per l’autoritat militar en contra seva havia estat arxivada i l’endemà també es va publicar a la premsa de Girona. Va ser un parany que li van posar les autoritats perquè es confiés, tornés a Figueres i poder-lo detenir, ja que no podien consentir no haver-lo sabut retenir. Gràcies a les gestions que va fer un gran amic seu, el van advertir i li van dir que no es mogués del Rosselló. (J. Carreras, op. cit). - Tornar al text

---

Bibliografia

- "Los que encontré en el camino. Mossén Bartomeu Barceló". Camil Geis, prev. 1973. Revista de Girona número 63. ISSN 0211-2663.
- "Mossèn Bartomeu Barceló i Tortella: de la trona a l’exili, passant per la presó". Joan Barbarà. 2023. Revista de Girona número 340.
- "Un sermó que va suposar l’exili per a un capellà fa cent anys". Jordi Carreras. Article publicat al diari "Ara" el 03/04/2025.
- "Tots els itineraris d'un català de Mallorca". Bartomeu Mestre i Sureda (Balutxo). 2025. Bloc de mesvilaweb. Exhaustiu.