La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

El dimarts 29 de gener 2013 es va commemorar al Pati dels Rabins del Centre Bonastruc ça Porta de Girona el Dia de la Memòria de l'Holocaust i la Prevenció dels Crims contra la Humanitat, amb un ritual d'encesa d'espelmes, carregat de simbolisme.

Dia de la Memòria de l'Holocaust - Assaig de l'encesa de les espelmes

(Ampliar) - Assaig de l'encesa de les espelmes.

El 27 de gener de 1945 es produïa l'alliberament del camp de mort instal·lat pels nazis a la localitat polonesa d'Auschwitz-Birkenau. En aquell i en altres camps igualment sinistres de l'Europa sotmesa al règim nazi, seguint un pla perversament i perfectament delimitat, entre 1942 i 1945 hi varen ser assassinades prop de quatre milions de persones.

La resolució de l'any 2005 en què l'ONU va declarar el 27 de gener "Dia Internacional de record de les víctimes de l'Holocaust", convida tots els governs i parlaments dels estats membres a mantenir viu el record d'aquesta barbàrie i educar per al futur, per tal de relegar al passat la intolerància, la discriminació i el racisme. Des de llavors, aquesta data es commemora arreu d'Europa com una jornada de reflexió, memòria i conjura contra l'oblit.

L'acte commemoratiu

L'acte es va iniciar amb parlaments de Carles Puigdemont, alcalde de Girona, qui va donar la benvinguda al assistents, Assumpció Hosta, directora del Patronat Call de Girona, que va presentar l'acte, la doctora Anna M. García Rovira, catedràtica d'història contemporània i directora del Grup de Recerca Memòria, Història, Identitats de la Universitat de Girona, i el doctor Josep Calvet Bellera, doctor en història i investigador de la Universitat de Lleida.

L'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, durant la presentació de l'acte commemoratiu

(Ampliar) - L'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, durant la presentació de l'acte commemoratiu.

Ritual de l'encesa d'espelmes

A continuació es va procedir a l'encesa ritual de les set espelmes, cadascuna amb un significat precís. La primera va ser encesa en memòria dels sis milions de jueus exterminats, encesa per la senyora Rosa Maria Labayen de Colls de l'Associació Amics de la Girona Antiga.

Encesa de la primera espelma per la senyora Rosa Maria Labayen de Colls

(Ampliar) - Encesa de la primera espelma per la senyora Rosa Maria Labayen de Colls.

La segona espelma, encesa pel una nena de Girona, va ser en memòria del milió i mig de criatures assassinades a les càmeres de gas del camp de concentració d'Auschwith-Birkenau.

Encesa de la segona espelma per una nena de Girona

(Ampliar) - Encesa de la segona espelma per una nena de Girona.

La tercera espelma, en memòria del col·lectiu gitano, del col·lectiu de gais i lesbianes, del col·lectiu dels Testimonis de Jehovà i de les persones discapacitades assassinades, va ser encesa per la senyora Consol Giménez Pubill, representant de l'Associació Monàrquica Gitana de Girona i província.

Encesa de la tercera espelma per la senyora Consol Giménez Pubill

(Ampliar) - Encesa de la tercera espelma per la senyora Consol Giménez Pubill, representant de l'Associació Monàrquica Gitana de Girona.

La quarta espelma, encesa pel senyor Jordi Riera Sorribes, president de Triangle Blau, associació per a la presevació i la difusió de la memòria històrica, en homenatge als supervivents que amb la seva fortalesa i testimoni han donat fe de la brutalitat i la barbàrie comesos en els camps de concentració.

Encesa de la quarta espelma pel senyor Jordi Riera Sorribes, president de Triangle Blau

(Ampliar) - Encesa de la quarta espelma pel senyor Jordi Riera Sorribes, president de Triangle Blau.

La cinquena espelma, en homenatge als "Justos entre les nacions" que salvaren nombroses vides, encesa pel senyor Xavier M. Sanllehí Brunet, alcalde de Castelló d'Empúries.

Encesa de la cinquena espelma pel senyor Xavier M. Sanllehí Brunet, alcalde de Castelló d'Empúries

(Ampliar) - Encesa de la cinquena espelma pel senyor Xavier M. Sanllehí Brunet, alcalde de Castelló d'Empúries.

La sisena espelma, encesa per la regidora Josefina Surina i Gelis, en representació del senyor Lluís Guinó Subirós, alcalde de Besalú, en record de les ànimes bones que ajudaren a milers de persones perseguides a creuar els Pirineus i trobar una terra de pas cap a la llibertat.

Encesa de la sisena espelma per la regidora Josefina Surina i Gelis, de l'ajuntament de Besalú

(Ampliar) - Encesa de la sisena espelma per la regidora Josefina Surina i Gelis, de l'ajuntament de Besalú.

La setena espelma, en memòria dels catalans, i molt especialment dels homes i les dones de Girona víctimes d'aquella i de totes les barbàries, encesa pel senyor Carles Puigdemont i Casamajó, alcalde de Girona.

Encesa de la setena espelma pel senyor Carles Puigdemont i Casamajó, alcalde de Girona

(Ampliar) - Encesa de la setena espelma pel senyor Carles Puigdemont i Casamajó, alcalde de Girona.

L'acte commemoratiu va finalitzar amb parlaments de l'alcalde de Castelló d'Empúries, la regidora de Besalú i l'alcalde de Girona. L'acompanyament musical va anar a càrrec dels Cantaires de la Coral Filharmonia de Girona, dirigits per Irene Llongarriu, que interpretaren Donna Donna, peça també coneguda com Dos Kelbl (el vedell), cançó tradicional en ídix que parla d'un vedell que és conduït a l'escorxador mentre una oreneta vola lliure al seu costat.




Assumpció Hosta, directora del Patronat Call de Girona, durant la presentació de l'acte.



Les espelmes, preparades per l'acte commemoratiu.

La doctora Anna M. García Rovira, catedràtica d'història contemporània i directora del Grup de Recerca Memòria, Història, Identitats de la Universitat de Girona, durant la seva intervenció

(Ampliar) - La doctora Anna M. García Rovira, catedràtica d'història contemporània i directora del Grup de Recerca Memòria, Història, Identitats de la Universitat de Girona, durant la seva intervenció.



El doctor Josep Calvet Bellera, doctor en història i investigador de la Universitat de Lleida, durant la seva intervenció.



El doctor Josep Calvet Bellera, doctor en història i investigador de la Universitat de Lleida, durant la seva intervenció.



La regidora Josefina Surina i Gelis, de l'ajuntament de Besalú i Xavier M. Sanllehí Brunet, alcalde de Castelló d'Empúries.



El carrer de sant Llorenç, accés al Pati dels Rabins.



Detall del Pati dels Rabins.



El Pati dels Rabins, preparat per l'esdeveniment.



El Pati dels Rabins, preparat per l'esdeveniment.

[Més imatges]-------Back-Index-Next

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés