La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Església dels Dolors de Girona
Divendres 5 d'octubre 2012

La Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Girona i el Centre de Restauració, de Béns Mobles de Catalunya han presentat la restauració del conjunt de les sis pintures de l'església dels Dolors de Girona, considerat un dels conjunts pictòrics sobre tela de temàtica religiosa de més envergadura de Catalunya.

Ampliar

(Ampliar) - Camí del Calvari, quart Dolor de la "Corona Dolorosa". Oli sobre tela. 3,6 x 4,6 m. Principis segle XIX. Marià Colomer i Parès (Vic, 1743-1831).

Les sis teles de gran format (4,60 metres d'amplada per 3,60 m d'alçada) que configuren el conjunt han estat restaurades per un equip del CRBMC, a Valldoreix. El conjunt està format per La Fugida a Egipte, Jesús entre els Doctors, La Presentació al Temple, Enterrament de Crist, Camí del Calvari i La Crucifixió. La intervenció del conjunt es va iniciar el 1998 amb La Fugida a Egipte i ha finalitzat amb la restauració del Camí del Calvari el 2012.

Ampliar

(Ampliar) - La Crucifixió, cinquè Dolor de la "Corona Dolorosa". Oli sobre tela. 3,6 x 4,6 m. Principis segle XIX. Marià Colomer i Parès (Vic, 1743-1831).

El conjunt pictòric i el context historicoartístic

Datades a finals del segle XVIII i principis del XIX, es tracta d'un conjunt d'esgtil neoclàssic que representa diverses escenes dels dolors de la Mare de Déu.

La recerca feta per l'historiador Francesc Miralpeix, arran de la restauració del conjunt, ha permès atribuir l'autoria al pintor vigatà Marià Colomer i Parés (Vic, 1743-1831). Abans de la intervenció les pintures s'havien atribuït a l'artista Joan Carles Panyó i Figaró (1775-1840).

El 8 de març de 1732, els congregants dels Dolors de Girona varen decidir erigir el seu espai de culte al costat de l'església del convent de la Mercè. Onze anys més tard la nova església fou beneïda, encara que les obres d'ampliació, restauració i embelliment, entre les quals cap comptar-hi la construcció de l'espaiós cambril i un retaule esculpit per Josep Barnoia el 1760, continuaren fins a la fi del segle XVIII.

Passada la Guerra del Francès, el retaule s'hagué de refer seguint un disseny nou, que José Grahit primer i més tard Ramon Grabulosa atribuïren al pintor i director de l'escola de dibuix d'Olot Joan Carles Panyó i Figaró.

Tot i que no n'estaven del tot segurs, Grahit i Grabulosa li atorgaren també la paternitat de les sis grans pintures a l'oli sobre tela amb la representació dels Dolors de Maria -el sisè Dolor correspondria al grup escoltòric de la Pietat.

No obstant això, la restauració al CRBMC ha posat al descobert l'empremta d'un pintor quie s'allunya de les característiques estilístiques de Joan Carles Panyó i, en canvi, revela amb claredat el traç del pintor de Vic Marià Colomer i Parés (1742-1831), fins fa ben poc un autèntic desconegut.

Aquesta és la tesi defensada per l'historiador de l'art de la Universitat de Girona Francesc Miralpeix, que reconeix el conjunt com un dels últims grans cicles de la pintura barroca a Catalunya, en un moment en què l'academicisme de Pere Pau Muntanya, Josep Bernat Flaugier o Francesc Pla "el Vigatà" s'havia anat estenent a tot el territori.

Atès que s'han trobat pagaments a l'arxiu per al sisè (1803) i setè (1803) dolors de la sèrie, la lògica invita a pensar en que el que ens ocupa, el cinquè, s'hauria fet amb anterioritat a aquestes dates.

Ampliar

Ampliar - Conferència de Francesc Miralpeix al Centre Cultural de la Mercè.

Intervenció de conservació i restauració

Ateses les grans dimensions de les obres, la intervenció de conservació-restauració s'ha dut a terme al CRBMC, que compta amb unes instal·lacions i un equip especialitzat en pintures de grans formats. La intervenció en el conjunt ha consistit, bàsicament, en la recuperació de la llegibilitat de la capa pictòrica i la consolidació dels suports.

Les teles presentaven un ennegriment generalitzat de la capa pictòrica a causa del sutge acumulat, que impedia veure amb nitidesa la representació pictòrica.

Els resultats de les anàlisis de laboratori han mostrat que les obres van estar sotmeses a altes temperatures (durant la guerra es van fer fogueres dins l'església), i presentaven un grau de carbonització tal que presentaven alteracions en la capa de vernís, la capa de policromia i la capa de preparació. També hi havia alteracions en relació amb el suport de la tela, que presentava forats i estrips. Els bastidors presentaven atacs generalitzats de microorganismes.

La neteja de la capa pictòrica ha consistit en l'eliminació del sutge i el vernís envellit, mitjançant l'aplicació de solucions aquoses tamponades i de dissolvents gelificats. Aquest procés s'ha dut a terme seguint els protocols de neteges del CRBMC que descarten la utilització de productes tòxics per als restauradors i agressius per a la peça.

Un cop neta la policromia, s'ha envernissat l'obra amb un vernís de baix pes molecular i filtre UV. S'han anivellat les llacunes que presenten pèrdues de policromia amb una massilla tradicional i s'han reintegrat amb criteri il·lusionista (imitant l'original) amb pigments aglutinats també amb resines de baix pes molecular (més estables i reversibles).

Pel que fa al tractament del suport, s'han restaurat les zones dels estrips amb empelts i soldadura de fils i fibres. També s'ha col·locat un reforç perimètric a l'obra, que consisteix en quatre bandes de tensió de tela de lli.

Atès el precari estat del bastidor, se h'ha col·locat un de nou amb un xassís d'alumini i fusta. Aquest tipus de bastidor és més estable que els tradicionals, més resistent i pesa menys, per la qual cosa és molt recomanable per muntar-hi obres de grans formats. A més, està dotat d'un mecanisme que en regula la tensió. El muntatge final al bastidor s'ha fet in situ a l'església dels Dolors.

L'acte de presentació

Han participat a l'acte l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont; el vicepresident de la Diputació de girona, Xavier Soy; el Bisbe de Girona, Francesc Pardo; el director general del Patrimoni Cultural, Joan Pluma; la directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), Àngels Solé i Francesc Cayuela, president de la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors.

Finalitzada la presentació de les obres, ha tingut lloc al Centre Cultural de la Mercè una conferència del doctor Francesc Miralpeix, professor de la Univesitat de Girona i Àngels Solé de l'Equip de Restauració i Conservació del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya

La Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Girona

Els orígens
La Congregació dels Dolors de Girona es va fundar l'any 1687. Posteriorment, l'any 1703, la senyora Peronella Masdeu va realitzar la donació d'uns terrenys de la seva propietat, amb la voluntat que la Confraria construís una església. Les obres van començar l'any 1732 i van finalitzar onze anys després, és a dir, el 1743, any en que va ser inaugurada.

Els Servites
La Congregació dels Dolors de Girona està vinculada, con la resta de congregacions dels Dolors, a l'ordre dels Servents de Maria (Servites), nascuda a Itàlia el segle XIII. Els servites van establir-se a Sant Martí d'Empúries l'any 1606, i l'any 1638 ho van fer a Banyoles, tot i que mai van establir-se a Girona ciutat.

La família servita està composta actualment per frares, monges i religiosos, i per la resta de confraries, congregacions i associacions. L'any 1997 es va crear el Secretariat de les Confraries i Congregacions dels Dolors de Catalunya.


[El conjunt pictòric]-------[Més imatges]-------Back-Index-Next

Un moment de la presentació.

Ampliar

(Ampliar) - Detall central de Camí del Calvari.

Ampliar

(Ampliar) - Detall central de La Crucifixió.

Francesc Cayuela, president de la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors.

Ampliar

(Ampliar) - El bisbe de Girona Francesc Pardo i l'alcalde Carles Puigdemont durant la presentació.

Joan Pluma, director general del Patrimoni Cultural, i l'alcalde de Girona Carles Puigdemont, durant la presentació.

Francesc Miralpeix durant la conferència al Centre Cultural de la Mercè.

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés