Pedres de Girona - Josep Aguilera i Martí



		Biografia Josep Aguilera i Martí va néixer a Salt el 4 d'agost de 1882. El seu pare, Francesc Aguilera, era propietari de la tartana que feia el trajecte Salt-Girona. A causa de la mort sobtada de la mare de Josep Aguilera, quan aquest era encara un nen, pels volts de 1891, el seu pare va abandonar el cafè que havia instal·lat als baixos de casa seva -el Cafè d'en Xicu-, per traslladar-se a casa d'un seu germà que vivia a Barcelona. En aquesta ciutat va alternar els seus estudis a les Escoles Pies de Sant Anton amb la feina al cafè del seu oncle. Sobre el 1895 va començar a copiar dibuixos dels setmanaris il·lustrats de l'època, i a fer retrats del natural dels clients del cafè. El 1905 va iniciar els seus estudis a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, amb Antoni Estruch, deixeble de Vila Cinca. Quatre anys més tard compartiria taller amb un antic company de l'Acadèmia Casals, i coneixeria Nonell i Rusiñol. Per aquesta època començaria a treballar com a professor de dibuix en una escola particular, tasca docent que, amb la que més tard faria al seu propi domicili, es perllongaria durant deu anys. El 1909 es va casar amb Rosa Gallart Xamaní a Barcelona. El maig del mateix any va concórrer a l'Exposició d'Art de Barcelona amb un Carrer de Girona. El 1921 va néixer la seva primera filla, Carme Aguilera, i dos anys més tard, Francesc. Pocs mesos més tard, les estretors econòmiques l'obliguen a traslladar-se a casa de la seva sogra a Arbúcies. El 1925 guanyà la medalla d'or del concurs de pintura Josep Masriera amb un paisatge al carbó d'Arbúcies. Nu femení, 1926. Carbó. 37 x 65 cm. Col·lecció particular, Girona. El 1926 presentà una exposició a l'Ateneu de Girona, arran de la qual inicià una intensa correspondència amb Carles Rahola, president de l'entitat, i començà a visitar la ciutat, on va fer amistat amb Adolf Fargnoli, Miquel Santaló, Miquel de Palol, Joaquim Pla, Eduard Fiol, Marcial de Laiglesia, Josep Tharrats i Rafael Masó. A Arbúcies acompanyà sovint Rusiñol, que hi passava els estius, a pintar per l'entorn. A l'octubre del mateix any concorre a la III Exposició d'Art Plàstic Gironí convocat pel GEiEG i va obtenir el primer premi en la modalitat de pintura. A principis de 1927 exposà a la Sala Parés de Barcelona dibuixos de personatges marginals de la societat, alguns paisatges de Girona i Arbúcies i retrats, amb textos de presentació de Carles Rahola, Joaquim Pla, Artur Vinardell, Miquel Santaló, Marcial de Laiglesia i Miquel de Palol. Només va vendre un quadre i, desenganyat, es planteja la possibilitat d'instal·larse a Girona com a professor de dibuix. A primers d'octubre d'aquest any es trasllada amb la seva familia al carrer de la Força de Girona, on començarà a impartir classes de dibuix i pintura. El 10 de febrer de 1928 la premsa anuncia que l'Acadèmia Aguilera ha començat a fer classes amb model natural, que sovint eren els mendicaires i vagabunds que es refugiaven a la Sopa. Signatura de Josep Aguilera a Nu femení, 1926. El 1929, un grup dels seus alumnes, entre ells Pep Colomer, funden l'associació Amics de les Arts, que promou exposicions, sessions de cinema amateur, lectures poètiques i tota mena d'activitats culturals i cíviques. Aguilera ofereix a aquests antics alumnes la seva acadèmia per fer sessions de dibuix amb model nu a les nits. El mateix any entra com a professor de dibuix i pintura a la remodelada Escola Municipal de Belles Arts. L'any següent, 1930, concorre a l'Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid, i el 4 d'abril neix la seva filla petita, Rosa Maria. El 1931 travessà una profunda crisi econòmica i anímica. El 1932 l'Ajuntament li encarregà el dibuix de la portada del programa de Fires. El 1933 participa en la I Exposició de Primavera de Girona, organitzada per l'Ateneu, en la que participen Rafael Benet, Joan Colom, Francesc Domingo, Pere Créixams, Grau Sala, Feliu Elías, Joaquim Mir, Rafael Llimona, Joan Miró, Xavier Nogués, Josep Mompou, Josep Obiols i Josep de Togores. El gener de 1934 s'anuncia una segona exposició d'Aguilera a l'Ateneu de Girona, però un mesos més tard hi renuncia. A finals de setembre abandona el pis del carrer de la Força i es trasllada al carrer del Carme, on viurà fins el final de la guerra. Campanars de Girona, sanguina s/d. 34 x 50 cm. Col·lecció particular, Girona. Durant l'any 1936, la Generalitat li adquireix diverses obres (retrats de Francesc Macià, Manuel Azaña i Lluís Companys). Del 12 al 22 de juliol d'aquest any participa amb Pep Colomer, Eduard Fiol, Francesc Gallostra, Ignasi Genover, Moisès Giralt, Pere Perpinyà, Ramon Reig i Antoni Varés en una exposició a l'Escola Municipal d'Arts i Indústries de Palafrugell; en l'entremig esclata la guerra civil. Treballa en una sèrie de dibuixos sobre el conflicte. A finals d'aquest any, el claustre de professors de l'Escola de Belles Arts, repartida entre el local del carrer del Nord i l'edifici de les Escolàpies, elegeix Aguilera director de la secció de belles arts. El 1937 impartiria les classes de l'anomenada Sala d'Estudi del Nu, i també classes de dibuix superior, i de pintura. El 3 de febrer de 1939, un dia abans que l'exèrcit nacional entrés a la ciutat, va pujar amb la seva familia a l'últim autobús que sortiria de la Girona republicana. De Perpinyà foren traslladats amb tren al camp d'Argelès-sur-Mer, d'on, uns mesos més tard, foren portats al camp de Berck Plage, a Boulogne-sur-Mer, a Pais-de-Calais. Allà, i gràcies a l'amistat que va fer amb el prefecte, organitzà una mena d'acadèmia de dibuix de campanya. Amb l'amenaça, a final d'any, de l'entrada de les tropes alemanyes, desallotjen el camp, i els Aguilera són traslladats amb camp de Bram, a Aude. En aquest lloc, la seva filla petita Rosa Maria, va caure malalta de tifus, enviaren la seva dona i la filla gran a servir, i el fill Francesc va ser destinat a cuidar cabres a la muntanya. El 21 de desembre de 1940 el comissari de policia del camp va expedir a Aguilera un permís per abandonar França. Porta dels Apòstols, sanguina s/d. 34 x 50 cm. Col·lecció particular, Girona. A principis de 1941, Aguilera, la seva dona i les dues filles travessaren la frontera en tren en direcció a Barcelona, on instal·là un estudi. El fill Francesc no va tornar a Catalunya fins el 15 de novembre. Al llarg d'aquest any, i durant el següent, va realitzar diversos retrats per encàrrec de les galeries Arte, per mediació de Lluís Vilasau, que li faria de marxant. Aquest treball en retrats de personalitats es va perllongar fins el 1947, en que li proposaren de traslladar-se a Sud-amèrica, oferiment que va rebutjar. El juliol de 1949 l'Ajuntament de Salt li inaugurà una exposició d'homenatge a la mateixa casa consistorial. El 1951 es el seu exalumne Isidre Vicens allotja la familia Aguilera a l'hostal Bellmirall, on passen uns mesos. El 29 d'octubre de 1955 mor, als 73 anys. [Més obres de Josep Aguilera] Bibliografia: Josep Aguilera. Girona, l'exili i la pobresa.. Diversos autors, Museu d'Art de Girona, 1998. GI-1112-97. Aguilera, una vida en la penombra. Eva Vázquez, Revista de Girona nº 178, setembre-octubre 1996, pàgs. 64-71. Aguilera, vist pels seus deixebles. Jordi Dalmau, Revista de Girona nº 178, setembre-octubre 1996, pàgs. 72-77. Aguilera i la pervivència del naturalisme. Eva Vázquez, Revista de Girona nº 178, setembre-octubre 1996, pàgs. 78-83. Aguilera, dibuixant de la República i la Revolució. Josep Clara, Revista de Girona nº 178, setembre-octubre 1996, pàgs. 84-87. Les cartes d'Aguilera a Carles Rahola. Narcís-Jordi Aragó, Revista de Girona nº 178, setembre-octubre 1996, pàgs. 88-95.	Detall de Nu femení. Carbó, 1926. 37 x 65 cm. Autoretrat de Josep Aguilera. Font: Revista de Girona, nº 178, setembre-octubre 1996. Detall Porta dels Apòstols. Sanguina s/d. 34 x 50 cm. Retrat de pobre. 1928. Carbó. 101 x 69 cm. Josep Aguilera. Girona, l'exili i la pobresa.. Diversos autors, Museu d'Art de Girona, 1998. GI-1112-97. Revista de Girona nº 178, setembre-octubre 1996. Detall de Nu femení. Carbó, 1926. 37 x 65 cm. (Totes les peces, llevat de l'autoretrat, Col·lecció particular, Girona) -