La Lloba capitolina. Obra etrusca atribuïda a Vulca, de Veïi, 470 aC aprox. Els bessons van ser afegits el 1471

Rea Sílvia

La vestal Sílvia va anar a la font a buscar aigua per rentar els objectes del ritu; cansada es va asseure a terra per refrescar-se amb el pit descobert, de tal manera que l'ombrívola dels salzes, el xerroteig dels ocells i la remor de l'aigua li van produir un profund son. Veient-la Mart va sentir desigs lascius i la va posseir.

Així descriu Ovidi (Fastos III 11-25 i 73-80) l'engendrament dels bessons fundadors llegendaris de Roma: Ròmul i Rem. Quan el rei Amuli, pare de Rea Sílvia, se'n va assabentar va ordenar que fossin col·locats en una cistella i llançats al riu Tíber, amb el propòsit que s'ofeguessin. La cistella, però, va embarrancar i els bessons van ser alletats per una lloba, Luperca (cal tenir en compte que lloba era un eufemisme habitual per a prostituta).

Més tard van ser recollits pel pastor Faust i cuidats per la seva dona, Aca Larentia. Quan van créixer van descobrir el seu origen, per la qual cosa van tornar a Alba Longa, van matar Amuli que els havia condemnat a mort i van reinstaurar al tron Numitor, germà d'Amuli, que l'havia destronat.

Van decidir fundar una ciutat en una plana del riu. Així, van traçar-ne amb una arada el perímetre segons el ritu etrusc, i van jurar matar a tot aquell que en traspassés els límits sense permís. Discutint sobre el nom de la ciutat van decidir que l'elegiria aquell que albirés més ocells, prova que va superar Ròmul i va atorgar a la ciutat el nom de Roma. Rem, enutjat, va discutir amb Ròmul i va esborrar el solc dels límits de la futura ciutat. Complint el jurament, Ròmul el va matar. La ciutat es va erigir en el pomerium palatí, i Ròmul va quedar com a únic sobirà.

---