El carrer de les Mosques es troba situat dins l'antic burg de Sant Feliu, i serveix per comunicar el carrer de la Barca amb el carrer del Pou Rodó.
Ja l'any 1876 l'Ajuntamet reconeix oficialment el nom de "carrer de les mosques" pel fet que així se l'havia denominat des de forma ancestral. Una referència antiga del nom del carrer, que data de l'any 1631, l'esmenta conjuntament amb els carrers de la Barca, Sant Narcís i Pou Rodó. A la primeria del segle XVIII, l'any 1716, al carrer se li assenyalen tres cases, dues de les quals eren deshabitades i l'altra ocupada per un negociant.
(Ampliar) - "El miracle de les mosques de Sant Narcís". Oli atribuït a Francesc Tremulles. Basílica de Sant Feliu de Girona.
El seu curiós nom fa referència a les mosques que sortiren de la tomba de Sant Narcís, patró de la ciutat, quan va ser atacada per les tropes franceses del rei Felip l'Ardit el 1285. El fet d'questa defensa entomològica es va repetir durant el setge de 1653 dels francesos, manats pel general Plessis-Bellière i el mariscal d'Hocquincourt, fet que es va repetir el 1684 contra les tropes del mariscal Bellefond, i també, durant la Guerra del Francès, els gironins varen tornar a invocar el seu sant patró, i el nomenaren "Generalísimo de mar y tierra".
Una de les façanes del carrer és d'un hotel que l'ha decorat amb escultures de mosques fetes amb pedra de Girona obra de l'escultor Gerard Roca Ayats, qui també ha esculpit les làpides explicatives fetes de bronze.
El carrer de les Mosques. 1985. Joan Comalat Vila. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Mosques contra francesos.
De totes aquestes intervencions defensives del sant, la mé coneguda i que senta les bases de la llegenda es la que es va produir durant l'atac de l'exèrcit del rei Felip l'Ardit a la ciutat de Girona el 26 de juny de l'any 1285 quan, després d'uns combats, aconseguí d'emparar-se de l'església de Sant Feliu, que es trobava fora del recinte emmurallat. Sembla que en entrar a l'església, els soldats profanaren el cos de Sant Narcís, al qual deixaren abandonat al mig del carrer. El va recollir un fuster, li va fer un taüt de fusta i l'amagà a casa seva. L'endemà s'adonà que, per la finestra, sortia un eixam de mosques grosses, amb taques vermelles, verdes i blaves, i que es dirigien cap al pla de Girona on era acampat l'exèrcit francès.
La tradició explica que aquestes mosques verinoses s'abateren damunt els francesos, la qual cosa porduí gran quantitat de baixes, tant en els cavalls com en els soldats; algunes crò:niquel parlen de més de quaranta mil morts. Joaquim Pla i Cargol extreu dels cronistes Desclot i Boades una referència literal a aquest miracle, que tot respectant el català de l'època, diu així: "varen eixir dels narils d'aquell Sant Cos tan gran eixam de mosques blaves e blanques e verdes e vermelles e negres, totes juntades, més grans que un aglan, e tan verinoses que'ls qui tocaven, persones e caballs, de promte sense remei rrïorien: e no faïen mal a negu sinó als francesos e a les gents lurs e als lurs caballs".
Així, Girona es veié deslliurada d'aquest setge francès, on deixà la vida el seu propi rei, segons alguns cronistes. Actualment aquest fet és avaluat com una bonica llegenda, ja que és més consistent la hipòtesi que l'abandó del setge de l'any 1285 per part dels francesos fos degut a una paorosa epidèmia que s'abaté damunt tota la rodalia gironina.
- "El carrer de les Mosques". Ramon Alberch i Fugueras. Article publicat al diari "El Punt" el 27/04/1985.
- "Llegendes i misteris de Girona". Carles Vivó i Siqués. 1989. Quaderns de la Revista de Girona. Diputació de Girona. ISBN 84-86377-60-9.
- "Mosques, sants i política a la Catalunya moderna. El setge de 1653". Pep Valsalobre. 2004. Revista de Girona, 226 (setembre-octubre).
- "Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore". J. Gibert. Barcelona, 1946.
-
