El 12 de maig de 1622, Fernando Afán de Ribera y Enríquez duc, d'Alcalá, capità general de Catalunya, arribava a Girona, de passada cap a Banyoles, per resoldre sobre un cas d'homicidi. De tornada, el dissabte 14, els jurats el varen anar a visitar al convent de Sant Francesc, on s'hostatjava, acompanyat del regent tresorer, Francisco Ferraz, l'advocat fiscal, Francisco Gamis i el conseller Ramona.
Arribada la festivitat del Corpus, els Jurats varen oferir al Virrei que portés una de les vares del tàlem, distinció que va declinar, tot i que va dir que aniria a la processó ab una vela a la ma. La vigília de Corpus, abans d'anar a la Catedral, els jurats varen fer arribar al duc, mitjançant un síndic i un verguer, "un paner ple de vímens blanchs fer á modo de bassina en la qual hi habia molts rams de or barbarí y de flors y en lo mig hu de molt mes aventatjat que no los dels senyors Jurats de hon ne exíen sinch ramets ab sinch banderetas de or barbarí ab les armes de la Ciutat".
També varen fer arribar rams als altres tres membres del Consell Reial, i també al bisbe de Barcelona, qui havia arribat aquella mateixa tarda per a l'acte de degradació dels reus de Banyoles jutjats (1). Arribada l'hora de la processó, el Jurats varen rebre a la porta de la Catedral el Virrei, i després que aquest ocupés el seu lloc al presbiteri, el síndic, acompanyat d'un verguer i dels obrers de la ciutat, li va presentar en una bassina de plata "un ventall gran de palma cubert de satí carmesí ab los flochs y paretas de or y seda carmesina y una atxa blanca dorada ab les armes de la Ciutat, de pes una lliura y mija".
A la processó va assistir el bisbe de Barcelona, acompanyat del cabilde i, seguidament, el virrei, el governador i els cavallers que constituïen el seu seguici; les vares del tàlem les portaven els Jurats i els seus prohoms. Quan la processó va arribar al convent de Sant Francesc, es va disparar una salva de mascles (morters).
El dimarts següent "despres de haver exequutada la sentencia perque ere vingut, a la tarda dit Señor Virrey parti pera Barcelona axi que devian esser cerca de las tres horas de la tarda". El dos monjos de Banyoles havien sigut executats.

(Ampliar) - Retrat de grup dels alumnes de l'Escolania del Mercadal, vestits d'escolans, el dia de Corpus. 1924. Valentí Fargnoli Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

Enfrontaments entre el Capítol de la Catedral i els Jurats de la Ciutat.

Molt durs varen ser els anys següents per a la ciutat. Tot i que el Corpus de Sang a Barcelona el 1640 no es produí a Girona amb la mateixa virulència (2) , del 1649 a 1652 es va haver d'enviar repetidament companyies a Barcelona, la pesta del 1650 fins a 1652, la rendició de Girona a l'exèrcit castellà el 1652, i el setge de 1653 per les tropes franceses, fets que no venien sino a afegir-se a un enorme deute que la hisenda municipal venia arrossegant des de feia anys.
Des de 1658, el ja habituals estira i arronsa entre el cabilde i l'ajuntament, varen provocar que els representants de la ciutat deixessin d'anar a la processó de Corpus. A finals de 1660, el nou bisbe de Girona era Josep Faxeda, qui ràpidament s'adonà de la tensa situació; a la processó de 1661 no hi assistien ni els representants de la ciutat ni els de les confraries gremials.

(Ampliar) - L'arrivée subite de Monseigneur le Dauphin, avec l'armée du Roy a Espierre, le aoust [sic] 1694. Detall, 1695. Bibliothèque nationale de France.

El 19 de juny el nou bisbe va manar publicar, des de la trona, una cartes ordenant als pabordes i els confrares que anessin a la processó de cap de la octava de Corpus. Els pabordes, mitjançant un procurador, varen comunicar al bisbe que les confraries no depenien de l'autoritat eclesiàstica "per ser aquellas merament laycas y esser tan solament fetas per lo bon regiment govern y politica de la ciutat y dels officis machanichs". La resposta del bisbe va ser una ordre taxativa que es presentessin a l'església per assistir a la processó, cosa que no varen fer els agremiats. El bisbe donava la culpa a l'ascendent que tenien el representants de la ciutat, a qui va amenaçar d'expulsar de la casa capitular fins la quarta generació. La còlera del bisbe es va calmar, però les dues posicions no es varen moure.

(Ampliar) - Retrat del bisbe Miquel Pontich (1632-1699). Detall. Anònim. Darrer terç del segle XVII. Oli sobre tela. MDG-

No obstant, algunes negociacions degué portar a terme el bisbe Faxeda, atès que el consell general de 16 d'octubre de 1662 va llegir una reial ordre en la que es reconeixia el dret dels Jurats a entrar al presbiteri de la Catedral, i a les altres esglésies. A partir d'aquest moment, la ciutat va tornar a participar en les processons i les funcions eclesiàstiques, tot i que les relacions entre ambdos estaments no eren cordials i, de fet, els enfrontaments tornaven a esclatar al llarg del segle per motius ben dispars.

(Ampliar) - Els capgrossos vells de Girona. 1920-1935. J. Roca. CRDI - Ajuntament de Girona.

El bestiari, els gegants i els músics.

Durant el segle XVII seguien participant a les processos i a les grans festivitats el gegants, l'Agrave;liga i els dos drachs, seguici al que es va afegir la Mulassa, que no tenia d'aparença de mula més que un cap i una cua; la resta era una coberta de baieta negra que penjava pels dos costats, completament igual a la que existia aleshores a Barcelona.
A part del manteniment i reparacions que precisaven, es varen fer vestits nous pels gegants. També varen ser uniformats amb vestes de bocaram vermell els quatre tambors del municipi, amb cotas de damasquillo carmesí i barrets, els vuit ministrils, amb una altra cota de catozena encarnada, el músic que tocava davant del gegant, i, finalment, es va ordenar, però no es va dur a terme, la construcció de vestas per als sis individus de la música sorda, que fins aquest moment anaven vestits amb dalmàtiques prestades per l'Església.
Aquesta música, anomenada baixa el 1649, es composava de tres liorbas grossas, un violó, un tamborino de cordas, un strep y dos guitarras, segons la ordenació de 12 de juny de 1649.
Ja no s'utlitzava l'aigua rosada i no es parlava dels ramells des del Corpus de 1622, que varen ser substituïts pels ventalls, que varen ser suprimits per una qüestió econòmica, el 1869, cosa que el clero de la Catedral i la Col·legiata de Sant Feliu ja havia fet des de 1836.
En allò que es refereix a la collatió de l'assaig, el reglament de 1589 havia intentar frenar els abusos que se'n feien, i el Jurats, el 21 de maig de 1603, varen decidir que en lloc de la collatió es donés als assistents a la processó ventalls de palma i no de paper.
En debades. Deu anys després, no només hi havia la despesa de trenta-sis dotzenes de ventalls de diverses mides, amb més de vuit ventalls de custodia, si no el d'un berenar, amb 13,5 lliures de vadella y 20 pans de canonge (3) amb les seves corresponents postres de guindas i altra fruita, a part d'un refresc que ja s'javia celerat dies abans. Posteriorment es varen prendre altres mesures, que tampoc no varen conduir a l'eliminació dels ventalls ni de les collations ni refrescos.

(Ampliar) - Àliga de la processó del Corpus, amb els seus portadors. Girona. 1918-1923. Valentí Fargnoli. INSPAI. Diputació de Girona.

---

Notes

(1) - L'assumpte que havia portat el Virrei a Banyoles era el judici a tres monjos del monestir de Banyoles acusats de l'assassinat de l'abad fra Antoni de Cartellà, havent fet volar l'estança on dormia amb pólvora. Tornar al text

(2) - 25 anys més tard, el 1665, encara es dictaven a Girona mesures a fi que els segadors no entressin a la ciutat, només uns quants, i desarmats, i fins i tot es tancaven, durant el temps de la sega, els portals de la ciutat, llevat dels de l'Areny i de la Mre de Déu (de França). Aquestes disposicions tenien per objecte que els segadors voltessin per Girona dient moltas paraulas injurioses y escandalosas á las donas y doncellas que van per la ciutat y encara als homens cercant ocasió de alguns motins. El 1673 es va publicar un ban que exigia que els segadors s'estessin a Santa Eugènia i al carrer del Pont Major, i que allà ja anirien a contractar-los les persones que els necessitessin per anar a segar. Tornar al text

(3) - Probablement els pans de canonge serien procedents de la fleca del cabilde de la Catedral, que tenia fleca pròpia i independent de les de la ciutat, que pagaven impostos i eren assignades en subhasta pública, amb la prohibició que s'hi venessin pas que no estiguessin pastats amb gra de la botiga (pòsit). En el llogue que es va fer el 1601 a favor de Geronim Real, pastisser, hi figura el pa de Príncep, mentre que en un altre contracte de 1640 només es parla de pa blanch y ros. El pa blanch devia ser el de primera classe, els panets que aleshores s'anomenaven cuernas, vuitenas, setsenas y doblas setsenas. Tornar al text

---

Bibliografia

- "Festividad del Corpus en Gerona. Noticias históricas acerca de esta festividad desde el siglo XIV hasta nuestros días". Julián de Chía. Gerona. Imprenta y libreria de Paciano Torres. 1895.

- "Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore". J. Gibert. Barcelona, 1946.

---