El Palau episcopal de Girona està situat a la plaça dels Apòstols, junt a la Catedral de Girona, monument amb el que forma un tot arquitectònic, tant des d'aquesta posició, com des del carrer del bisbe Cartanyà, o des de l'oposada plaça dels Lledoners.

Part posterior del Palau episcopal, des del carrer del bisbe Cartanyà amb el campanar i els absis de la Catedral.

La façana principal, la de la plaça dels Apòstols, recorda més a una fortificació medieval que no un palau; una poderosa estructura central amb poques obertures a la planta baixa i un coronament de finestres a manera de galeria sota la teulada, una galeria d'arcs a la planta noble, en el tram adosat a la Catedral, on deixa un pas obert cap el carrer del bisbe Cartanyà que mena al Portal de Sant Cristòfol, i una portalada de dimensions considerables flanquejada per dos cossos imponents. Els murs, tant els interiors del pati central, com els exteriors, presenten una col·lecció d'escuts de bisbes que hi varen deixar la seva impromta arquitectònica, amb ampliacions o remodelacions. Actualment, una bona part de l'edifici és la seu del Museu d'Art de Girona.

Les primeres notícies del palau són del segle X, en què un edifici del comte Borrel va ser cedit al bisbe de Girona (1); d'aquesta època en són algunes estances de la part anomenada Palau Vell. En el segle XII ja es documenta la construcció d'un palau i en el XIV diverses construccions, com el Saló del Tron i les torres de la façana i de la presó, donaren a l'edifici caràcter de fortificació. L'actual estructura és d'estil renaixentista del segle XVI. Al segle XVII s'edificà una ala lateral que dóna a la plaça dels Lledoners, i al segle XVIII es construí una nova capella i es traslladaren els arcs romànics d'una galeria interior a la façana. Les darreres obres importants de remodelació i ampliació es van fer entre 1977 i 1991, per adequar-lo a les noves necessitats de Museu.

---

Notes

(1) - El document que s'esmenta, del que es conserva una còpia del 1664, tracta de la venda que el comte de Barcelona Borrell II va fer a Gotmar III bisbe de Girona, d'una casa o palau que es trobava fora muralles, ja molt enrunada, vora del mur; aquesta casa tenia a orient la muralla antiga de la ciutat, a ponent la sinagoga dels jueus, al nord la catedral pre-romànica de Girona (la romànica fou començada el 1015), i a migdia la casa de Gausfred Poleni.
Aquesta casa havia estat la residència del comte durant els seus sojorns a la ciutat de Girona. La venda, segurament provocada per la penúria econòmica que haurien causat els sarraïns a Borrell, està datada a Barcelona a 6 de les calendes d'agost de l'any II del rei Hug. El rei Hug Capet, comte de París, va començar a regnar el 3 de maig de 987; per tant la datació equival al 27 de juliol de 988.
Un altre document, del 20 de gener del 994, indica que el signat d'aquest, el bisbe Arnulf, tenia en ús al palau, que constava al menys de "cuina, rebost, dormitori o menjador, i atri".
Tornar al text

---

Bibliografia

El bisbe Andreu Bertran i el Palau episcopal de Girona. Narcís Soler i Masferrer. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Volum 34, 1994.

Apuntes históricos sobre el Palacio Episcopal de Gerona. J. Marquès Casanovas i J.M. Marquès Planagumà. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Volum 14. 1960.

El Museu d'Art. Informació sobre el Museu i ampli reportatge sobre les col·leccions en exhibició permanent.