La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Si la façana de la Catedral és imponent, encara ho és més contemplada des de la plaça, a la part baixa de l'escalinata que hi mena. Joaquim Nadal, a "La Catedral de Girona" defineix que [...] la façana, el campanar i l'escalinata tenen una certa unitat compositiva, es mostren equilibradament i se singularitzen com una tapadora barroca que s'afegeix i encaixa amb la darrera tramada de la volta de la nau única.

Plenament incorporada a la vida quotidiana dels gironins, l'escalinata presenta, al seu inici, dos elements inclinats que moltes generacions de mainada gironina han fet servir de rossolador; per aquest motiu, s'hi pot veure perfectament polida la forma d'unes natxes infantils. Una antiga dita esmenta que cap gironí és capaç de comptar, amb seguretat la quantitat de graons que la composen; no gosaria afirmar que es tracta d'una llegenda: comproveu-ho.

Història de l'escalinata

A l'època romana, ja existia una escala que conduïa a la plaça religiosa del forum de Gerunda, situat a la part alta del turó, més dreta i estreta que l'actual. En època medieval, aquesta escala inicial tenia dues fileres de cases que la flanquejaven.

El 1607, sota el pontificat del bisbe Arévalo de Çuaço, i degut al mal estat d'aquest accés, es va pensar en renovar-lo, intervenció que no es va dur a terme fins que entre el 1690 i el 1694 el bisbe Miquel Pontich (1) va decidir promoure'n personalment la reconstrucció. El resultat és l'actual escalinata de tres trams, de trenta graons cadascun, amb sis terrasses laterals, balustres i esferes decoratives.

Lateral de l'escalinata, amb l'edific de la Pia Almoina al fons.


Notes

(1) - A "La Catalunya del Barroc vista des de Girona" s'esmenta que el bisbe Miquel Pontich, el 14 de febrer de 1690, proposà al Capítol la construcció de l'escala major "la qual fou a sos gastos, y si fou molt costosa, és també la admiració de tots". La construcció va fer-se ràpidament [...] al cap de quatre anys ja era acabada. No coneixem el nom de l'arquitecte que la va projectar. Pel que fa a la construcció de l'escala, el bisbe Pontich actuava amb independència del Capítol. Podria ser que l'arquitecte Miquel Llavina fos l'autor de l'escala; o bé Bartomeu Soriano, que aleshores treballava en la façana..
Tornar al text


Bibliografia

- Catedral de Girona. Marc Sureda i Jubany. Ediciones Aldeasa, 2005. ISBN 84-8003-874-8.

- La Catalunya del barroc vista des de Girona: la Crònica de Jeroni de Real (1626-1683). Joan Busquets i Dalmau. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1994. ISBN 84-7826-513-9.

- La Catedral de Girona. Joaquim Nadal i Farreras. Ajuntament de Girona i Lunwerg, 2002. ISBN 84-7782-939-X.



  • La Catedral. Index d'apartats en els que es mostren la catedral i tots els seus detalls, interior i exteriors, i nombrosos articles descriptius, llegendaris i històrics.

  • Maqueta de la catedral en època comtal, amb l'escalinata flanquejada per dues fileres d'edificis.

    Maqueta de la catedral en època medieval; persisteixen les dues fileres d'edificis al costat de l'escalinata. Fotografies preses per gentilesa del Capítol de la Catedral de Girona.

    Back-Index

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés