A la tornada a Barcelona es trobà amb la febre groga; aquest mateix any 1870 decidí marxar a Olot, convidat per Joaquim Vayreda amb altres artistes com Antoni Caba i Joan Roig i Soler, creador d'una escola paisatgística, que va influir en Urgell, dedicant-se des d'aquell moment principalment al paisatge. La seva estada a la Garrotxa no va més enllà de 1894, quan mor Joaquim Vayreda. Va participar l'any 1900 en l'Exposició Regional Olotina. Els anys següents Urgell va fer petites estades a Arenys de Mar, Gelida i Tolosa de Llenguadoc. Durant aquest temps va rebre mots encàrrecs, el que el va permetre viure exclusivament de la pintura.
Es casà al monestir de Montserrat amb Eleonor Carreras Torrecasana, pintora alumna seva. Els inicis de la seva vida en comú no van estar exempts de vicissituds econòmiques, fins que el pintor començà a ser reconegut i admirat.
Anticipant-se a la futura tradició dels pintors modernistes, el matrimoni passà llargues temporades a Berck (Pas de Calais) i també a París, on es van relacionar amb artistes com Courbet, Corot, Dumas o Sarah Bernardt, entre altres personalitats del món artístic i cultural del moment.
El 1874 va tenir un fill, Ricard Urgell, nascut a Vilanova i la Geltrú i una filla, igualment pintora però molt menys coneguda, de nom Modesta. Ricard també seria pintor i professor de l'Escola la Llotja de dibuix artístic. Al llarg de la seva carrera artística Ricard Urgell s'interessaria pels efectes de la llum i seguiria la tendència postimpressionista.

(Ampliar) -Placa identificativa de la casa del carrer de la Força de Girona on Urgell va tenir el seu estudi de 1868 a 1870.

Uns anys més tard, Modest Urgell exposà habitualment a la Sala Parés des de la seva fundació el 1877, i obtingué èxits a les exposicions nacionals de Madrid el 1876, 1892 i 1895, on li va ser atorgada la primera medalla amb "El Pedregal, poble civilitzat"; també guanyà les màximes condecoracions en les exposicions de Barcelona de 1894, 1896 i 1898, i participà en exposicions de Filadèlfia i Munic. Va ser també un dels artistes convidats a la primera exposició de l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.
Als anys 1880-1890 varen ser temps de molta activitat. Creà tot un seguit de pintures de l'hivern, capvespres, de platges amb barques i de planes solitàries, o cementiris rurals i ermites que li aportaren diferents premis. A Europa va ser premiat a Munic i a Brussel·les, i també a la seva ciutat.
L'any 1894, mort Lluís Rigalt, Modest Urgell va ser nomenat professor interí de Perspectiva i Paisatge a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Entre 1896 i 1898 es dedicà exclusivament a fer classes de paisatge. Sempre vinculat a la tradició artística de Barcelona, l’any 1900 fundà la Societat Artística i Literària juntament amb Lluís Graner i Enric Galwey.

(Ampliar) - Francesc Serra. Modest Urgell, al seu taller, 1903. Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Al cap de dos anys tornà a la seva gran passió per sobre de la pintura que era el teatre. Col·laborà amb Lluís Graner com a director escènic d'espectacles. També va treballar com a decorador, realitzant diversos treballs, entre ells el Cafè Torino del Passeig de Gràcia i la Maison Dorée de la plaça de Catalunya de Barcelona.
En la seva etapa com a autor teatral va escriure diverses obres entre elles "Turbonada" (1870), "Un terrós de sucre" (1898), "Passions funestes" (1898), "¡Añoranza!" (1899), "¡Por!" (1908), o la comèdia "Lluny dels ulls, a prop del cor" (1901) estrenada al Teatre Principal de Barcelona. També escrigué altres obres com "El Murciélago. Memorias d'una patum" (1913) que reflecteix l'amor pel teatre i diverses dades biogràfiques. El 1909, Urgell aportà les seves vivències de la Setmana Tràgica i la guerra del Marroc plasmant-les en unes il·lustracions.

(Ampliar) - Paysage dans la nuit. Hommage à M.U. Joan Miró. 1979. Bolígraf sobre paper.

El 1915 es va instal·lar a una torre del municipi de Sant Gervasi de Cassoles. Urgell continuà dedicant-se a l'ensenyament a l'Escola la Llotja, la promoció de l'art a través de la Societat Artística i Literària que havia fundat amb Enric Galwey i Lluís Graner l'any 1900 a la Sala Parés. El 9 d'abril de 1919 moria a l'edat de 79 anys.
Pintor inserit en la tradició romàntica, però a la vegada ja a la frontera de la modernitat, els seus paisatges i marines d’atmosfera solitària i misteriosa són també un reflex de la Catalunya de l’època. El seu estil artístic, amb paisatges crepusculars d’horitzons sense fi, influí l’obra de deixebles i admiradors, tal com es pot apreciar en obres de Dalí, Miró o Hernández Pijuan.

---

---

[Les obres]--- - -