La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

El diumenge 24 d'abril 2022, dins les activitats programades amb motiu de la Festa de Primavera 2022, i amb motiu del 20è aniversari de l'espectacle "La Girona d'en Gerió", va tenir lloc la primera edició de la Gerionada, una plantada de gegants on es reuneixen els convidats del gegant Gerió, l’ésser mitològic de tres caps i sis braços. Els convidats varen ser, pel Bover: la Mula i la Somera de Falset (província de Tarragona); per l’Arquitecte: els Gegants de la Pedrera (província de Barcelona) i pel Guerrer: els Gegants de Bellvís (província de Lleida).

Detall dels gegants de la Pedrera

(Ampliar) - Detall dels gegants de la Pedrera.

Durant la plantada a la plaça del Vi, la guanyadora del concurs de relats sobre el gegant Gerió "Llegendes Gerionines" Juna Riera Ravés va llegir el seu relat "La fletxa de cartró".
Varen participar a la festa, organitzada per Fal·lera Gironina, els gegants de la ciutat, Carlemany i Anna Gironella, Fèlix i Àngels, els gegants antics, el gegant Gerió, els capgrossos de Girona, les bastoneres i la música de la colla gegantera, que amb el convidats i les respectives músiques varen iniciar una cercavila que es va iniciar a la plaça del Vi, seguint pel carrer dels Ciutadans, la Cort Reial, l’Argenteria, Pont de Sant Agustí, plaça de la Independència, carrer de Santa Clara, Pont de Pedra, Pujada del Pont de Pedra, per finalitzar a la plaça del Vi on es va fer un ball de lluïment.

Els gegants de Bellvís a la plaça del Vi

(Ampliar) - Els gegants de Bellvís a la plaça del Vi.

Els gegants de Bellvís. En Pere de Bellvís i na Ermessenda de Montcada representen a dos personatges reals. En Pere de Bellvís va néixer pels volts de l’any 1150. El seu pare era l’Arnau de Ponts, un cavaller que baixà amb el comte d’Urgell, Ermengol VII, a la conquesta de Lleida i la seva repoblació cristiana.
Va fer construir el primer hospital de Lleida. El 1167 va anar a conquerir amb el comte Ermengol VII d’Urgell terres dels moros, on hi deixà el nom de Bellvís a tots els pobles reconquerits, nou en tot Espanya (a Madrid, Càceres, Santiago de Compostel·la, Lleó, etc). Va ser l’encarregat de signar les constitucions de Pau i Treva d’Agramunt i Castelló de Farfanya. El 1201 va donar a Sant Joan de Mata el Palau del Rei Moro d’Aviganya, prop de Serós, per a què hi fundés el primer Convent de Pares Trinitaris d’Espanya.
Al seu testament disposà que les seves possessions havien de ser pels seus nebots de Sanahuja, per al Sant Hospital de Lleida (Albesa i la Portella), per a l’Ordre dels Templers i per a Santa Maria de Bellvís. Va ser signat pel comte Ermengol VII d’Urgell.
L’escut que porta en Pere de Bellvís consta d’una franja diagonal carregada de tretze Llunes Creixents, significatiu de ser un conqueridor de terres sarraïnes. L’altre escut amb el raïm vol significar l’escut actual de Bellvís, que va substituir al de la flor de llis del segle XVIII, que s’imposà en temps de Felip V. La vinya era en aquell temps la principal collita de Bellvís.
L’Ermessenda, la seva muller, era una descendent d’en Dapifer de Montcada, un dels Nou Barons de la Fama. La seva genealogia també és gloriosa, tot i que bastant desconeguda.

Els gegants de la Pedrera a la plaça del Vi

(Ampliar) - Els gegants de la Pedrera a la plaça del Vi.

Els gegants Guerrers de la Pedrera. En Badalot i en Forjat són uns gegants que neixen per defensar el rei Gaudí i la reina Pedrera, les figures que encapçalen la comparsa de la Casa Milà. Per això representen guerrers preparats per a lluitar: en Badalot porta una porra llarga amb punxes i en Forjat té un drac alat en forma de ceptre que està a punt d'atacar. Són unes figures de fesomia gaudiniana que porten al·legories de la mar i la muntanya, com ara reixes de pescar, gotims de raïm o petxines.
La història d'aquests gegants comença el 1998, quan l'Obra Social de la Caixa de Catalunya, després d'haver restaurat la Casa Milà d'Antoni Gaudí, coneguda popularment amb el nom de la Pedrera, decideix de construir un conjunt de figures que representin l'edifici en esdeveniments culturals i festius.
La construcció de la comparsa, formada pels guerrers, els reis i dos capgrossos, s'encarregà al mestre geganter Toni Mujal, que l'enllestí el 1998 mateix i de seguida es pogué estrenar amb motiu de la festa de la restauració a fons de la Pedrera. A partir d'aquell moment, les figures comencen a participar en cercaviles i trobades del barri, com també en les festes de la Mercè i les de Santa Eulàlia.

Els gegants de la Pedrera a la plaça del Vi

(Ampliar) - Els gegants de la Pedrera a la plaça del Vi.

Els gegants Reis de la Pedrera. Els Gegants Reis de la Pedrera, o el rei Gaudí i la reina Pedrera, són, conjuntament amb els Gegants Guerrers, les figures que encapçalen la comparsa de la Casa Milà. Tenen aparença gaudiniana i porten vestits elegants, amb elements naturals, de terra i de mar, com ara cloïsses o fruites, complementats amb trencadís i més elements simbòlics de l'obra del mestre. Són de l'any 1998, quan l'Obra Social de la Caixa de Catalunya va encarregar la construccié d'un conjunt de figures que representessin la Casa Milà al mestre geganter Toni Mujal.
Els gegants van estar tancats sis anys llargs, fins que el 2011 reapareixen, restaurats pel mateix constructor, que els repinta, els posa un vestit nou i els alleugereix perquè siguin de més bon portar. Va ser llavors quan la Fundació Catalunya Caixa en va fer cessió a la Coordinadora de Geganters de Barcelona, que, d'aquell moment endavant, s'ha encarregat sempre de portar-los a les festes populars i fer-los ballar, a més de custodiar-los i fer-ne el manteniment. La seu del Districte Municipal de l'Eixample és el lloc on resten exposats quan no surten a fora.
Els Gegants de la Pedrera tenen ball propi. En va fer la música Joan Amargós i la coreografia, Abel Plana, Maurici Arias, Josep Maria Blanes, Miquel Burgès i Nicolàs Alonso, que són membres de la Coordinadora de Geganters de Barcelona.

La Mulassa de Falset a la plaça del Vi

(Ampliar) - La Mulassa de Falset a la plaça del Vi.

La Mulassa de Falset. La iniciativa per construir aquesta mulassa va sortir d'un grup de joves, coneguts com els Joves de la Parròquia, que van organitzar tota mena d’activitats per tal de finançar-la. Van encarregar la figura al mestre artesà reusenc Manel Llauradó i la Mulassa de Falset va ser una realitat l’any 2011. La mulassa pesa 32 kilos i és feta de fibra de vidre, pintura acrílica i pèl de raspall. El seu modista és Josep Ahumada, les guarnicions són obra d’Emili Arbonès, i la música que balla és una composició de Joan Lluís Barceló.
Després de l’èxit de la Mulassa de Falset, els joves falsetans van veure la necessitat de crear un element festiu infantil que fes de planter per introduir els menuts del poble en el món del bestiari festiu. Van decidir encarregar una somera al mateix artesà Manel Llauradó i la figura es va estrenar l’any 2015. Des de llavors acompanya la Mulassa de Falset en totes les seves actuacions i desfilades, sobretot per la Festa major, a l’agost, i per Santa Càndia, al setembre.


[Més imatges] -----------Back-Index-Next

Badalot, gegant guerrer de la Pedrera

(Ampliar) - Badalot, gegant guerrer de la Pedrera.

El gegant rei Gaudí

(Ampliar) - El gegant rei Gaudí.

La geganta reina Pedrera

(Ampliar) - La geganta reina Pedrera.

Forjat, gegant guerrer de la Pedrera

(Ampliar) - Forjat, gegant guerrer de la Pedrera.

El gegant en Pere de Bellvís

(Ampliar) - El gegant en Pere de Bellvís.

La geganta na Ermessenda de Montcada, de Bellvís

(Ampliar) - La geganta na Ermessenda de Montcada, de Bellvís.

La Mula de Falset

(Ampliar) - La Mula de Falset.


  • El gegant Gerió - Article sobre el gegant estrenat el 26 d'octubre del 2001 i la llegenda que l'acompanya.

  • CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés