El diumenge 26 d'abril 2026, dins les activitats programades amb motiu de la Festa de Primavera 2026, va tenir lloc la novena trobada de Mulasses a la Rambla de la Llibertat, amb la participació de la Mula Baba i la Mula petita de Girona, la Mulassa de Llinars del Vallès, la Mulassa de Reus, la Mulassa de Verdú i la Mulassa de Mollet de Peralada. Com a inici de la cercavila que finalitzaria a la plaça dels Jurats, es va fer, a la Rambla de la Llibertat, una sessió de titelles amb els personatges de les llegendes gironines que "actuen" al teatret de la panxa de la Mula Baba.
La cercavila, que, a partir de la Rambla de la Llibertat va seguir pel carrer de l'Argenteria, carrer dels Calderers, plaça de Sant Feliu, plaça del Pou Rodó, carrer del Portal de la Barca, pujada del Rei Martí, carrer de Francesc Samsó, per acabar a la plaça dels Jurats. es va fer amb l'acompanyament musical de la Girona Marxing Band.
(Ampliar) - La Mulassa de Verdú a la plantada a la Rambla de la Llibertat.
La Mulassa de Verdú.
Aquesta Mulassa és una figura de bestiari festiu creada per recordar el passat històric de la vila i, especialment, la seva antiga Fira d'Animals de Peu Rodó. Aquesta fira, documentada des del segle XIV, va convertir durant segles Verdú en un important centre de comerç de cavalls, mules i rucs, animals essencials per al treball agrícola i el transport.
Amb la voluntat de recuperar aquesta memòria i reforçar la identitat cultural del municipi, l'Associació Cultural Xercavins va impulsar la creació de la mulassa com a símbol festiu vinculat a la recuperació de la Fira de Verdú.
La figura va ser construïda pel mestre imatger Jordi Arnau Espuga i està pensada per ballar en cercaviles i trobades de bestiari. La seva estrena va tenir lloc el 26 d'abril de 2025, en el marc de la recuperada Fira de Verdú, en una jornada festiva amb la participació de diverses figures del bestiariu català.
Paral·lelament es va crear la Colla de la Mulassa de Verdú, formada per veïns i veïnes del poble que s'encarregaren de portar i fer ballar la figura, i també participar en cercaviles i trobades festives arreu del país.
Avui la mulassa ja és un nou símbol cultural de Verdú; una figura que uneix història, festa i identitat, i que manté viu el record d'una de les fires més importants de la Catalunya interior.
Mulassa de Reus.
La primera referència documentada de la Mulassa de Reus és de l'any 1628. Ha sortit contínuament per Corpus, per Sant Pere i a les solemnitats de la vila, sempre acompanyant als gegants. La figura que actualment es conserva al Museu de Reus va ser construïda l'any 1725, i el 1756 se li va fer indumentària nova a partir dels vestits vells dels gegants.
En algun moment del segle XVIII va anar acompanyada d'una altra mulassa més petita, fet que probablement es pot atribuir a la gran popularitat que havia assolit. En aquella època presentava un aspecte més ferotge que a l'actualitat; tenia les potes més curtes per portar-la des de fora, la boca es podia obrir i tancar, el coll es movia i s'estirava i, potser, utilitzava pirotècnia com les mulasses d'altres poblacions. Corresponia més aviat al model de mules guites, que en l'actualitat es conserva únicament a Berga. Probablement ballava amb el mateix acompanyament musical dels gegants -primer, flabio i tamboríM, i a partir del segle XIX, gralla i timbal-, sense una tonada específica.
La part més notable de la seva figura és el cap, ben treballat tant pel que fa a l'anatomia com als ornaments; al voltant del coll hi porta penjat un rastre de campanes. A diferència de les mulasses d'altres poblacions, el cos és de grans dimensions i no està esculpit, sinó que el forma directament el vestit sobre la carcassa, Es pot dir que, mentre el cap intenta ser una representació fidel de l'animal, el cos defuig el retrat anatòmic i només suggereix la figura. Sobre l'esquena penja un mantell amb l'escut de la ciutat.
La Mulassa ha arribat a l'inici del segle XXI portada des de l'interior per quatre persones i guiada des de l'exterior per un acompanyant. Dins del seguici va darrere dels elements de foc i davant dels nanos. Mostra un comportament força tranquil als seguicis i processons i adopta un aire molt més alegre a les ballades al mig de la plaça. És un dels elements més estimats per la canalla, que sovint li toquen el coll i fan sonar les campanetes.
La figura actual, rèplica de la peça del Museu, va ser construïda l'any 2010 per l'escultor reusenc Ramon Ferran.
Mulassa de Llinars del Vallès.
Amb l'afany de fer créixer el seguici festiu local i aportar un element històric dels seguicis populars, l'any 2017 la Colla Gegantera la Patufa es va proposar la construcció d'una mulassa. Escullí aquest element perquè podia aportar elegància, bogeria i diversió al seguici.
El material va ser finançat per la mateixa colla i la mà d'obra va ser gentilesa del constructor.
La bèstia porta les guarnicions tradicionals d'una mula amb les corresponents campanetes característiques. En algunes ocasions, llança foc per la boca; sembla que les primeres mulasses catalanes de les quals es té constància ho feien. Com que moltes de les mulasses actuals no ho fan, es va decidir que en llancés per donar continuïtat a la tradició i dotar de versatilitat la figura.
Un dels trets característics de la Mulassa de Llinars és que té la llengua cap enfora, fet que li dona un toc divertit i esbojarrat sense perdre la solemnitat.
Mulassa de Mollet de Perelada.
És un personatge de la imatgeria festiva que representa una mula. A Mollet es té constància de la seva aparició a les festes de Carnestoltes des d'abans de l'esclat de la Fuerra Civil. L'any 2014 un grup de joves decidí recuperar aquesta figura i la mulassa aparegué per primer cop al sopar dels cargols de la Festa Major d'estiu d'aquell mateix any.
Actualment aquesta figura apareix a totes les festes del poble i ja forma part del patrimoni cultural de Mollet. Tant és així que la Colla de la Mulassa ha escrit un conte que explica la història novel·lada de la bèstia i participa en cercaviles de pobles empordanesos, com ara Espolla, Llers, Figueres i Perelada.
La Mula Baba de Girona.
Podem documentar l'existència d'una mulassa a Girona des de finals del segle XVI. Aquesta figura va desaparèixer el 1859 a causa de l'ensorrament de la capella de Sant Miquel, ubicada al costat de les cases consistorials, indret que durant el segle XIX s'havia convertit en magatzem municipal.
Malgrat que no ha quedat cap mena de documentació gràfica que ens permeti saber exactament quin aspecte tenia, gràcies a la documentació escrita, sabem que era una figura de foc formada per una senzilla estructura de fusta, un coll extensible i el cap, que era l'única part esculpida. Sabem també que estava coberta per una roba de color negre. Per tant, devia ser una figura similar a les altres mulasses que encara avui subsisteixen tant a Catalunya com al sud de França.
La Mula Baba de Girona és una figura que si bé exteriorment conserva aquest aspecte primitiu, interiorment està confeccionada amb materials moderns, i està dotada d'usos complementaris. A més d'ampliar el seguici festiu i de recuperar el foc de baixa intensitat com a element de joc i festa, la mulassa vol ser un element transmissor de cultura popular.
Per poder fer aquest paper, el cos de la figura es converteix en un castellet de titelles; una actualització de la figura que la converteix en un element de divulgació tant de les festivitats del calendari anual com de l'abundant llegendari local.
El projecte de la recuperació de la mulassa va ser el guanyador de la beca Jaume Casademont de Cultura Popular de 2014, i la Mula Baba es va estrenar a la fira de la Mediterrània d'aquell any.
La Mula Petita de Girona.
El ràpid creixement de l'entitat va motivar l'aparició d'una nova mulassa per a la mainada.
La Mula Petita, de cartó pedra i fusta, va ser construïda amb la col·laboració dels més petits de la colla. És una rèplica a escala de la Mula Baba, a excepció del cap, que pot escopir aigua i moure les orelles. Un cop vestida, gràcies a la feina desinteressada d'Emili Bofill i Bibiana López, es va estrenar a la cercavila del pregó de Fires del 2016.
La Mula Petita acompanya la Mula Baba a les cercaviles de Fires i a la passejada de mulasses de les Festes de Primavera.
