Addicional a les habituals i periòdiques fires de queviures i productes gastronòmics, durant les Fires de Sant Narcís, aquesta especialitzada en alimentació situa les seves parades a l'avinguda Ramon Folch i algunes més a la plaça de Sant Agustí, també anomenada de l'Independència. Els firaires practiquen la més senzilla i alhora més efectiva tècnica de marketing. Apropar al badoc que es mira la parada una porcio d'allò que ven, formatge, embotits, o anxoves damunt una petita llesca de pa amb tomàquet, acompanyat de la frase "provi-ho, veurà com li agrada". I mai s'equivoquen: els productes que ofereix entren simultàniament al cos per tres sentits: la vista, els olors d'allò que exhibeixen, i, quan prenem el que ens ofereixen, pel gust, potenciant-se els uns als altres.
Per privilegi del rei Pere III, datat a Girona el 7 de desembre de 1345, el dilluns de la segona Pasqua de Quaresma començava una fira de quinze dies que seguí celebrant-se anualment fins a mitjan segle XV. El mateix rei, per decret datat a Barcelona el 29 d'abril de 1344, traspassà el mercat que tenia lloc el 2 de novembre al quart diumenge de Quaresma, mercat que es va continuar celebrant fins a començament del segle XVI. El dissabte de Rams tenia lloc una gran fira-mercat tradicional, un dels tres grans mercats anuals, amb el de Tots Sants i Sant Tomàs. J. Gibert, al treball esmentat a la bibliografia, indica que la concurrència i l'animació eren extraordinàries, i constituïa el proveïment per als dies de la Setmana Santa, així com el de Sant Tomàs ho era per als de Nadal. Els comarcans venien a cercar les palmes i el llor que portarien a beneir l'endemà, la cera amb què il·luminarien el "monument" del Dijous Sant, i els tortells que havien de regalar als seus fiols. L'animació durava fins ben entrada la tarda, i tot el comerç de la ciutat se'n beneficiava. I després, mentre les carreteres es veien atestades de carruatges i de colles que tornaven cap als seus pobles, ben proveïts per a les properes festes, el comerciant gironí, cansat i satisfet, feia el recompte dels seus guanys. |
Bibliografia: |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice |
© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |