El dissabte 27 d'octubre 2018 es va inaugurar, al Museu d'Història de Girona, l'exposició "Damià Escuder. Totes les vides", amb la participació de l'alcaldessa de la ciutat Marta Madrenas, el regidor de Cultura, Carles Ribas, la directora del Museu, Sílvia Planas, i la comissària de l'exposició, M. Lluïsa Faxedas. A la inauguració va assistir l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol i la seva esposa Marta Ferrusola, entre altres.
(Ampliar) - Vista de Girona. Anys 50. Fons Joan Escuder.
Aquest projecte expositiu pretén explorar totes les facetes de la seva personalitat (artista, poeta, filòsof, químic, místic, còsmic, mestre, gurú, profeta, hippy, mèdium, pacifista, cristià, llibertari, àcrata, budista, gironí, empordanès i català) a partir d'objectes i documents, però també a partir de les veus de diversos testimonis que ens parlen de qui era Damià i de quina petjada va deixar en la seva vida.
L'exposició també inclou un documental de producció pròpia en què es revisa la trajectòria d´Escuder a partir de les intervencions de persones que el van conèixer de prop, com Joan Escuder, Enric Ansesa, Lluís Bosch Martí, Pau Riba, Pepe Ribas, Enrique Sales, Arcadi Oliveras, Josep Florit, Jordi Sobrequés i Lluís Racionero.
Jordi Pujol havia compartit amb Damià Escuder l'experiència de la presó i la tortura, encara que no van coincidir en els centres de càstig. També varen assistir-hi Josep Tarrés, Pia Crozet, Joan Pluma, Anna Pagans, Joan Domènech, Joan Escuder, Maria Capellas, Ester Costa, Pep Camps, Narcís Selles, Carme Renedo, Lluís Bosch-Martí, Enric Ansesa, Francesc Cayuela, president del GEiEG, entre d'altres.
Damià Escuder i Lladó, nascut a Sarrià de Ter, el 16 d'octubre de 1934, en el si d’una família benestant, va cursar estudis, a Girona, a la acadèmia Coquard i a l'Institut.
A la universitat va estudiar química amb molt bones notes. Va iniciar una aventura amb un seu amic per muntar una fàbrica de pintures, però quan va començar a anar bé, la va deixar per dedicar-se als seus ideals socials, polítics, filosòfics i catalanistes.
Va ser militant actiu del Front Obrer Català (FOC), i ideòleg i participant en la seva organització. Va tenir de professor Manolo Sacristan, principal ideòleg dels comunistes catalans. En Damià Escuder, però, no va ser mai marxista ni sindicalista i per la seva manera de pensar, totalment individualista. En aquesta època llegia Freud, Jung i altres. Va fer amistat amb Kiki Abadal, Rodolfo Guerra, Lluís Avilés, Isidre Molas i Josep Maria Picó, tots futurs dirigents del PSC.
(Ampliar) - Damià Escuder pintant la façana d'El Punt. 1981. Dani Duch. CRDI - Ajuntament de Girona.
El 12 de setembre de 1981 Escuder, que acusa el diari El Punt d'haver manipulat la informació publicada sobre l'Onze de Setembre, buida un esprai de pintura a la façana del diari.
El 16 de maig 1962 va ser arrestat per ser militant del FOC i participar activament en tasques d’organització i propaganda durant les vagues de Barcelona. Va ser detingut i apallissat a la comissaria de la Via Laietana, cosa que li va produir una contusió renal important. Va ser empresonat pel règim del general Franco durant tres anys, entre la presó Model de Barcelona, posteriorment a Carabanchel, on va compartir cel·la amb Nicolás Sartorius, i, ja amb la condemna definitiva, a la de Sòria (1). Uns anys durs que el marcarien cap al seu activisme político-social-artístic-filosòfic-místic i religiós.
La seva convicció religiosa es basava en la idea de la pau. El seu cristianisme, inherent durant tota la seva vida, el va portar a forma part de Pax Christi. A partir dels anys vuitanta, es desperta un interès per la cultura i les creences orientals, i acabarà sent ordenat monjo budista, sense que això dificulti la seva convicció cristiana (2).
A mitjans dels seixanta forma part, a Girona, de la Confraria de Bevedors de Vi un grup considerat com el primer “col·lectiu lisèrgic” de l’Estat Espanyol, pioner en el consum d’LSD, que es reunia en un vell casalot del carrer Pujada dels Alemanys (3), i que l'abocaria a produir dibuixos al·lucinògens, de naturalesa surrealista i àcida.
(Ampliar) - El president Jordi Pujol a l'exposició.
La seva pintura no té cap model, és personal i expressa els seus pensament, la seva vida, les seves angoixes i les seves experiències. És inqualificable, inconstant i indefinida. Des d'uns Sant Jordis esotèrics a uns Budes simples però ben estructurats. Des d'una època obscura amb pintures de colors foscos i tètriques a resplendents i de colors brillants. Dibuixos recargolats i moltes vegades amb Catalunya present en forma de les quatre barres. Va fer sèries de Budes, de vaixells víkings amb les quatre barres catalanes a les veles, murals de gran dimensió al costat de petits quadres amb dibuixos.
Va participar activament en la creació de l'Assemblea de Catalunya, i en va ser el seu impulsor i ideòleg. Va rebutjar públicament la seva dissolució i desaparició, i va seguir fent reunions clandestines i conspirant en una sèrie d'activitats radicals catalanistes. Va dedicar tot el seu temps a treballar per l'Assemblea, com alliberat sense sou, segons explica el seu amic Lluís Bosch Martí.
Va morir a Barcelona el 15 d'agost de 2011.
(Ampliar) - Damià Escuder a la manifestació de l'1 de maig. 1983. Fons família Escuder.
Quan Escuder es va acostar als manifestants amb un pal on va penjar l'estelada, la policia li va impedir que s'integrés en el gruix de la manifestació, així que s'hi va situar al capdavant.
(Ampliar) - País. 1975. Retolador sobre paper. Museu d'Art de Girona.
Aquesta És l'obra que Escuder va donar al fons d'art de l'Avui per recolzar el naixement del diari, del qual va escriure: "Diari nascut pel desig del poble, i fet per al poble, i pel mateix poble com un art màgic, de cara al nostre re-adreçament col·lectiu. Des de Girona saludem l'aparició del diari Avui o diari del poble".
(Ampliar) - Cala S'Alguer. Anys 60. Oli sobre tela. Fons Joan Escuder.
(Ampliar) - Enric Ansesa i Damià Escuder, a l'exterior de la Fontana d'Or, al carrer Ciutadans, mostrant la portada del diari Avui reclamant l'Estatut. 1977. Joaquim Curbet Hereu. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Una de les últimes fotografies de Damià Escuder.
(Ampliar) - Damià Escuder amb Julian Beck i Lluís Maria Xirinacs. Barcelona, 1977.
Escuder la havia conegut els membres del Living Theatre el 1967 en la seva primera visita a Barcelona per presentar Antígona. Quan hi van tornar el febrer de 1977 a representar Siete meditaciones sobre el sadomasoquismo político, Escuder va convèncer Julian Beck, un dels fundadors del grup i reconegut defensor de causes pacifistes, perquè visités Lluís M. Xirinacs, que estava plantat davant la presó Model, i donés suport a les seves reivindicacions.