Infralocus al Bòlit - Pou Rodó. L’estiu de 1994 (del 21 de juliol al 30 de setembre) el Museu d’Història de la Ciutat va acollir una mostra on es resumien "Cinc anys d’art contemporani" a través de "50 propostes de les Sales Municipals d’Exposició" de la Rambla de la Llibertat de Girona. Escrivia el aleshores alcalde Joaquim Nadal: "Es tractava d’obrir el món de la plàstica, la creació, l’experimentació, presentar nous noms, obra jove, recent, treballs innovadors. Saber, prendre consciència de l’envergadura de les aportacions més recents [...]. I es tractava també de desenvolupar la creació d’un fons municipal d’art contemporani".
Aquella iniciativa, genuïnament institucional impulsada perl'Ajuntament i Caixa de Catalunya, i que va ser duta a terme gràcies a l’esforç combinat de polítics, gestors i teòrics de l’art servia per començar a dibuixar un mapa provisional de l’art gironí que, amb el pas del temps, no pot deixar de provocar una sensació agredolça: molts dels artistes que hi van exposar no van accedir als grans circuits de l’art internacional i, sense un Museu d’Art Contemporani, el fons municipal d’art segueix essent això, només un fons.
Amb tot, cal posar en valor i revisar uns treballs que, tot i estar realitzats en un suport tradicional com pot ser la pintura, i presentats en un marc reglat i institucional, van posicionar-se ideològicament a favor del progressisme més desacomplexat. Com afirmava Jordi Font, un dels responsables de la Fundació ESPAIS en aquella època, la "dissensió no ha d’estar necessàriament lligada al treball amb noves tecnologies [...] o al treball directe en grups organitzats políticament, sinó que des de disciplines tan tradicionals com la pintura també és possible dur a terme una tasca radical d’una rellevància ètica irreprotxable". El collage realitzat sobre tetrabriks de Pere Noguera que inicia el recorregut a la mostra de la seu del Bòlit representaria l’exemple perfecte d’això.
Paral·lelament, també hi va haver iniciatives d’una radicalitat que avui podria sobtar-nos: la mostra "Giròtica", comissariada pel crític d’art Jaume Fàbrega, s’inaugurava el 20 de maig de 1986 a la sala Joker i passava a ser la primera d'aquestes característiques que es realitzava a Catalunya. Per la seva banda, artistes com Maria Àngels Feliu, Montserrat Costa, Quim Corominas, Lluís Hortalà o Pep Camps, autoexiliat a la recerca de paradisos artificials, van aportar aire fresc a la Girona del moment, molt ben enregistrada, per cert, a través de l’objectiu de Moisès Tibau.
Finalitza el recorregut una insòlita proposta d’Espigolé (1992) que connecta l’experiència de les sales amb una acció urbana a rellegir i actualitzar en format d’instal·lació, fusió de pintura, moda i vida transformada en impuls creatiu.
(Adaptat del full de sala).

(Ampliar) - Roser Oliveras Oliver amb la seva obra 'Relacions de festa', 1986.